Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
gener 2024 / MIRADES DE L’EQUIP
Paquita Salas,
més que una sèrie
La producció no és només una font inesgotable de rialles i humor, sinó també una lliçó de vida que transcendeix la pantalla
Fa uns dies vaig tornar a veure la sèrie Paquita Salas i em vaig adonar que no és simplement una comèdia que ens fa riure amb les ocurrències de la seva protagonista, de les quals molta gent ja s’ha après el guió, sinó també una reflexió sobre la vida, l’èxit, el fracàs i la importància de ser un mateix.
Per a qui no conegui la sèrie, Paquita Salas, la protagonista, és una dona que es resisteix a acceptar que el món ha evolucionat i que ja no és l’estrella que va ser temps enrere. La seva agència de representació actoral, PS Management, està a punt de fer fallida i els seus clients són cada vegada més escassos i menys rellevants. Davant d’aquesta situació, la protagonista, en lloc d’enfonsar-se i caure en la negativitat, personifica la resistència a conformar-se amb les expectatives que la societat li ha imposat i lluita per tenir el seu propi espai en un panorama on els cànons han canviat i ja no s’adapten als seus.
‘Paquita Salas’ —creada per Javier Ambrossi i Javier Calvo— va assolir l’èxit internacional a l’estrena de la seva tercera temporada, en què va liderar la llista de sèries més vistes de Netflix a nivell global segons ‘TV Time’ [Netflix].
Més enllà dels riures i de les situacions còmiques, Paquita Salas destil·la una lliçó de vida en cada un dels seus episodis. La sèrie ens fa reflexionar sobre la importància de mantenir-nos autèntics, fins i tot quan el món intenta forçar-nos a canviar. A través de la seva història, ens recorda que passi el que passi, hem de fugir de la submissió al que fa i pensa la majoria i acceptar-nos tal com som, sense complexos ni vergonyes. Amb el lema «sempre positiva, mai negativa», la trama compta amb una protagonista obsessionada a pensar en positiu. Amb el temps, aquesta acaba adonant-se que és vàlid sentir que no tot surt com t’havies imaginat i que un es pot riure dels fracassos i de les seves pròpies debilitats.
Des d’una mirada realista, la sèrie també exposa la dura realitat del món de l’espectacle, en què la fama és efímera, l’èxit incert i la competitivitat constant. Paquita Salas posa de manifest la dificultat de viure del món de l’espectacle, un sector del qual es dona una visió crua i allunyada de l’aparent glamur i els estereotips que molts cops se’ns han venut. La sèrie contraresta aquests estereotips amb personatges inclusius que recorden que l’aparença física i l’obsessió social per l’estètica no han de definir el valor d’una persona. Aquests també ens recorden que la vida pot canviar en un instant i que ens hem d’adaptar als canvis sense por a fracassar ni a sentir-nos culpables si no obtenim els resultats laborals i personals que esperem.
“Paquita Salas posa de manifest la dificultat de viure del món de l’espectacle, un sector del qual es dona una visió crua i allunyada de l’aparent glamur i els estereotips que molts cops se’ns han venut.”
Paquita Salas aborda el fracàs i el fet que tots podem convertir-nos en perdedors en algun moment de les nostres vides. A partir dels relats dels actors i les actrius que afronten el desafiament d’adaptar-se a un mercat saturat, se’ns posa de manifest la necessitat de redefinir el concepte de l’èxit. No tots els camins estan pavimentats amb roses, i la vida de Paquita Salas n’és un clar exemple. Tot i caure en repetides ocasions, la protagonista sempre aixeca el cap i continua lluitant tot trencant amb la imatge de protagonista exitosa sense problemes quotidians.
En definitiva, Paquita Salas és molt més que una sèrie d’humor; és una crònica honesta i rellevant sobre la vida. La sèrie, dirigida pels Javis, ens presenta un univers de personatges que ens fan sentir identificats i representats i ens mostra que no hi ha una sola manera de ser, de viure o d’expressar-se, sinó que cadascú té el seu propi estil, la seva pròpia veu i el seu propi valor sigui quina sigui la situació en què es trobi. Amb el seu toc únic d’humor i desenes de frases mítiques, la sèrie ens recorda que tots som protagonistes de la nostra història i que la veritable riquesa es troba en ser autèntic, abraçar les nostres imperfeccions i tirar endavant.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més articles
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Els 10 articles més llegits de 2021
2021 ha estat un any de creixement i consolidació per a la nostra publicació, assolint el primer...
La precarietat juvenil al treball: cap a on anem?
El futur dels joves es veu actualment condicionat per la incertesa i el desencís. La precarietat laboral...
Alcarràs i el reflex del camp català
Carla Simón ha triomfat, i no només a Berlín, amb aquesta pel·lícula que ens ensenya una història...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde