Entrevista a la Dra. Mònica-CLua Losada

Com a investigadora en sistemes de benestar, com descriuria l’impacte de la precarietat post-2008 en les nostres societats? I en el cas específic dels joves?

La precarietat no és un concepte nou. De fet, les condicions de vida durant tota la història del capitalisme per una gran part de les poblacions han estat (i són) condicions precàries. El que veiem a partir dels anys 80 amb el desenvolupament del neoliberalisme, és una expansió de la precarietat a mida que les desigualtats també augmenten. La crisi financera global del 2007-2008 es tradueix en la destrucció de milers de llocs de treball, una crisi del deute, i una crisi de l’habitatge i unes polítiques de gestió de la crisi basades en l’austeritat extrema, que inicia un període de precarietat per àmplies capes de la població. Pels joves, les taxes d’atur es disparen en aquell moment per sobre del 50%, i la recuperació del mercat laboral es converteix en quimera durant molts anys degut a les polítiques d’austeritat.

Què entenem per treball?

El treball, en el mode de producció capitalista, pren dues formes: el treball productiu i el treball reproductiu. El treball productiu és aquell treball que produeix plusvàlua i, generalment, està mediat per una relació salarial. L’altre tipus de treball és el treball reproductiu (cures, educació, etc). El treball reproductiu por estar mediat o no per relacions salarials, i en gran part resta fora de l’esfera productiva (és a dir allò que mesura el Producte Interior Brut). A més, avui dia ens trobem amb moltes activitats que creen “plusvàlua” però que no són ni retribuïdes, ni considerades treball. Per exemple, quan publiquem una ressenya a Google o quan oferim la nostra veu a Siri. O bé quan paguem el nostre lloguer. Els “beneficis” ja no s’obtenen únicament de la producció, sinó també de la reproducció de la classe treballadora. 

Per què cal implementar la RBU?

La Renda Bàsica Universal és avui més necessària que mai, precisament perquè el treball no garanteix el dret a una vida digna. Des dels anys 90 el fenomen conegut com a Working Poor mostra com, per àmplies capes de la població, el salari és insuficient per sortir de situacions de pobresa. Més recentment, la pandèmia ha mostrat la cara més terrible de la precarietat quan milers de treballadores de sectors ben diferents van quedar, d’un dia per l’altre, sense ingressos ni xarxa de seguretat bàsica. És per això que cal implementar-la, perquè no implementar la RBU és una injustícia social que no ens podem permetre. 

“La RBU és avui més necessària que mai, precisament perquè el treball no garanteix el dret a una vida digna.”

Per què RBU i no Ingrés Mínim Vital? 

La condicionalitat de les prestacions, les traves burocràtiques per accedir-hi i el temps que triguen a concedir-se (sobretot en situacions on les necessitats són immediates), fan que moltes de les prestacions actuals siguin inefectives. És a dir, que arriben tard, de manera insuficient, o directament no arriben. A més, les prestacions condicionals com l’IMV creen sovint situacions de dependència i limiten l’autonomia personal. El fet de poder perdre la prestació si es troba feina o les circumstàncies canvien, tot i que pugui ser temporal, fa que moltes de les persones que les reben es vegin coaccionades de manera indirecta a prendre certes decisions vitals. Una RBU ens donaria la llibertat per poder triar la feina o les nostres relacions, i gaudir d’autonomia per poder triar els nostres recorreguts vitals.

Per què hauria de rebre la RBU una persona rica? 

Perquè els drets han de ser universals per poder ser drets, i són les polítiques públiques les que han d’adreçar les desigualtats. És a dir, el dret a l’existència material (que en un sistema capitalista passa inequívocament per tenir dret a diners), és un dret que tothom ha de tenir, no només els rics. Ara bé, per aquells que ja tenen massa diners, el que cal és un sistema impositiu progressiu i just que reparteixi la riquesa. No pot ser que algú pugui comprar-se un rellotge de 100.000 euros, mentre altra gent sigui desnonada per no poder pagar un mes de lloguer. Per tant, des d’aquesta perspectiva la renda bàsica seria un dret universal per garantir l’existència material de les persones, i la reforma necessària del sistema impositiu seria la política que garantiria un repartiment just de la riquesa. Raó per la qual ha de ser incondicional.

Quines altres mesures haurien d’acompanyar la RBU per dur a terme una transformació estructural? 

La RBU és una mesura més, important per avançar cap a la redistribució de la riquesa i la construcció d’una societat més justa. D’entrada, cal que sigui acompanyada per una reforma fiscal ferma i atrevidament progressiva. I cal que vagi acompanyada de moltes més mesures. Per exemple, la garantia efectiva del dret a l’habitatge o una sanitat pública, gratuïta i de qualitat a tot el territori. Però també, de mesures que garanteixen l’accés a un treball digne en condicions i salaris. La RBU és una mesura que a més, ens pots ajudar a arribar a algunes d’aquestes transformacions. Imaginem-nos per un moment, que les treballadores poguessin mantenir una vaga sense patir per una pèrdua d’ingressos total, o que en una situació laboral on hi ha un abús de poder, una treballadora pugui marxar de la feina sabent que seguirà tenint una part dels seus ingressos. Això ens donaria un poder estructural a les treballadores que permetria la possibilitat de lluitar per canvis encara més transformadors.

Manifestació “Marxa per la Dignitat”, Saragossa. Foto: Pablo Ibáñez (AraInfo)

S’ha defensat des d’alguns sectors del liberalisme la RBU perquè pot ser una excusa per acabar amb l’Estat de Benestar. Com evitar aquest desmantellament? 

La RBU s’ha d’entendre i defensar com un pilar fonamental de l’estat el benestar per garantir el dret a una vida digna. La RBU és una mesura ecumènica, defensable des de diverses posicions ideològiques. Però a Catalunya, qui la defensa fermament son les esquerres (a excepció del PSC), i la feina científica que s’ha realitzat des de l’acadèmia sobre la RBU ha estat sempre una recerca orientada a entendre la RBU com un element més de l’estat del benestar. Per tant, la RBU no serà una excusa per desmantellar l’estat del benestar a Catalunya – alguns dels  responsables del desmantellament de l’estat del benestar a Catalunya son precisament els grups que si han oposat més en el debat que hem presenciat aquests darrers mesos. L’única manera d’evitar el desmantellament de l’estat del benestar, i la pèrdua dels nostres drets, és defensant-los a través d’organitzar-nos; mobilitzant-nos i lluitant.

Les dones han realitzat històricament tasques relacionades amb les cures i la llar, que no han estat remunerades i que han permès que els homes treballin de forma remunerada. És una mesura feminista la RBU?

Sí, és una mesura feminista. Les dones, sobrerepresentades en treballs no remunerats i/o precaris, son les persones que sovint es troben amb més manca d’autonomia financera. Les dones també pateixen taxes de pobresa més elevades, i són les principals receptores de pensions no contributives, que estan molt per sota del llindar de la pobresa, deixant a les dones majors de 65 anys, per exemple, en realitats vitals molt precàries. En situacions, per exemple, de violència de gènere, també una RBU pot ser un determinant que ofereixi una alternativa immediata. De fet, la necessitat de remunerar tot el treball reproductiu, i garantir el dret a la supervivència ja el reclamaven les feministes als anys 70 amb la campanya Wages for Housework (salaris pel treball domèstic) que feministes com la Silvia Federici van popularitzar. Una RBU de fet seria una mena de resposta.

“En situacions, per exemple, de violència de gènere, també una RBU pot ser un determinant que ofereixi una alternativa immediata.”

Pot la RBU reduir la precarietat juvenil? 

Sí, evidentment. La RBU donaria als joves la oportunitat, per exemple, d’estudiar amb dedicació completa encara que la família no fos rica. La RBU ajudaria a joves que viuen en zones rurals a poder desenvolupar un futur, al territori on viuen, o en un altre lloc. En un país amb taxes d’atur juvenil altíssimes, la RBU donaria autonomia als joves a poder dibuixar el seu futur, independentment del seu origen socioeconòmic.

Creus que hi ha voluntat política per implementar la RBU?

Hi ha voluntat política per implementar una Renda Bàsica Universal. Per primer cop en la nostra història el govern de la Generalitat ho porta com a compromís de govern, i dos grups parlamentaris hi han mostrat el seu suport inequívoc (CUP i Comuns, de fet la CUP és el grup que posa sobre la taula la RBU). ERC ja va posar sobre la taula al 2003 una proposta de RBU a l’Acord del Tinell (acord de govern del tripartit. És a dir tenim tres grups parlamentaris que han demostrat el seu compromís amb la proposta. Però, com s’ha vist, no n’hi ha prou: PSC, Junts, PP, Ciutadans i VOX hi estan en contra. I és prou indicatiu qui queda a quina banda del debat sobre una RBU.

Entrevista realitzada per Laura Hurtado i Luca Moret