Entrevista a Joan Sanchis

Per què és urgent la setmana laboral de 4 dies? 

En primer lloc en relació a diferents qüestions econòmiques. A Catalunya, i també a la resta de l’Estat, es treballa més que la mitjana de l’OCDE i, tot i així, tenim nivells de productivitat inferiors. En aquest sentit també falla la cultura empresarial, ja que l’única mesura d’aquesta productivitat sol ser l’hora d’entrada i sortida a la feina. No hi ha més mètodes d’avaluació i això genera una cultura organitzativa obsoleta que impedeix avançar en innovació. 

En segon lloc trobem aspectes socials. Hi ha molts problemes de salut mental associats al treball, es calcula que un terç de totes les baixes laborals a l’Estat són d’aquesta índole. En el cas dels joves aquest aspecte té un gran impacte. També és una mesura urgent pel que fa a la conciliació i a la falta de temps. Aquesta qüestió sol afectar més en les dones, ja que sempre s’han ocupat de les tasques relacionades amb les cures. Quan es proposen reduccions de treball acostumen a ser sempre elles les que s’hi acullen. La setmana laboral de quatre dies no resoldrà totes les desigualtats de gènere, però pot contribuir a un millor equilibri en aquest sentit. Per una altra banda, pot tenir un impacte positiu en l’àmbit de l’emergència climàtica. Necessitem abordar mesures que facin que el nostre estil de vida sigui més sostenible i permeti reduir la mobilitat. Les jornades laborals llargues impliquen l’ús del cotxe, el menjar preparat, etc. La disponibilitat del temps és un prerequisit per reduir la intensitat del nostre dia a dia. 

Quines implicacions pot tenir la setmana laboral de 4 dies en la reducció de la precarietat juvenil?

És una mesura que pot ser majoritàriament defensada per gent jove i persones que treballen en sectors més dinàmics o innovadors. Tot i així, la precarietat juvenil apunta principalment als salaris baixos i potser pel que fa al volum total poden no ser els més afectats per aquesta reducció. Molts cops els joves ocupen llocs de treball on aquesta mesura és difícil d’implementar. Però crec que el debat sobre la setmana laboral de quatre dies i la reducció del temps de treball ofereixen esperança. Els joves, després de viure diverses crisis, hem encadenat moltes decepcions. Hem crescut pensant que estudiant tindríem un bon lloc de treball i això no s’ha complert. És molt important transformar aquesta decepció en alguna cosa. Un futur on puguem treballar menys i disposar de més temps presenta un nou horitzó ple d’esperança. 

“Hem crescut pensant que estudiant tindríem un bon lloc de treball i això no s’ha complert. És molt important transformar aquesta decepció en alguna cosa.”

Per què s’acusa de “mandrosa” o “poc treballadora” a la gent jove que demana un futur on es treballi menys?

La idea contemporània que tenim sobre el treball està centrada en la cultura del treball i predomina a tot arreu, tot i que és una concepció recent. Crec que tenim una idea excessivament positivista del treball. Aquest pot ser útil i tenir significat a nivell individual i social, però sempre que ens serveixi per progressar. Si el treball esdevé un límit a la teva vida no té cap sentit. En el nostre model actual la nostra professió funciona com una identitat i aquelles persones sense treball són excloses. Cal revertir aquesta situació, també per revaloritzar feines que no s’han considerat treball, com cuidar un familiar o realitzar voluntariats. 

Amb el debat sobre la setmana laboral de quatre dies la gent s’està fent preguntes tan senzilles com “per què treballem?”. Actualment estem vivint un moment on la tecnologia és cada cop més capaç de reemplaçar llocs de treball. La cobertura d’aquesta tendència sol ser sempre molt conservadora, com si el treball fos allò més sagrat a protegir. El fet que una bona part de les tasques es puguin automatitzar pot ser una bona notícia. Caldrà llavors parlar sobre com redistribuir els beneficis que aquesta tecnologia genera. 

Seria sostenible econòmicament a Espanya implementar la setmana laboral de quatre dies en el breu termini? 

A l’actualitat l’economia és molt més diversa que fa uns anys. Segurament no té sentit imposar legalment la setmana laboral de 4 dies a tots els sectors. Aquesta transformació ha de venir de la mà de molts altres canvis i cal acompanyar les empreses amb formació. A curt termini no hauríem de forçar aquestes reduccions i s’hauria de començar pels sectors on és més fàcil implementar-ho. No és un canvi d’avui per demà, s’ha de produir de forma progressiva. 

Foto: Jesus Targa

Pot la jornada laboral de 4 dies convertir-se en una excusa per part dels empresaris per fer escollir els treballadors entre un salari més pobre, però amb més temps lliure, o les condicions actuals, i així reduir costos? 

Pot passar i està passant. Tenim alguns casos mediàtics com Telefònica o Desigual. Això és un problema perquè la potencialitat de la reducció de la jornada laboral és el cercle virtuós que inicia: la possibilitat de les empreses de millorar la seva productivitat, la possibiltat d’augmentar la felicitat dels individus i la seva salut laboral, etc. Si es planteja una reducció de salaris es trenca aquest engranatge i es va en contra de la filosofia de la proposta. Tot i que hem d’estar alerta, si es planteja com a una mesura opcional pot ser una opció per gent que prefereixi cobrar menys i tenir més flexibilitat, per exemple en el moment de voler tenir un fill. És una alternativa que es pot proposar, però no crec que sigui la millor. La idea és reduir el temps de treball i mantenir els mateixos salaris. Actualment la gent té un problema greu d’ingressos i el treball és una necessitat. Si tinguessim altres mecanismes que ens permetissin desvincular els diners del treball, els treballadors no estarien disposats a acceptar certes condicions. 

Com podem aconseguir que aquestes polítiques promoguin aquests canvis estructurals?

És una qüestió bastant complicada. Crec que estem condemnats a treballar menys socialment, ho diu fins i tot el Banc Central Europeu. La pregunta és si aquesta reducció implicarà un augment de la parcialitat no desitjada i, per tant, generarà més precarietat. Hi haurà un grup de persones privilegiades que podran treballar més i d’altres que es veuran forçades a condicions precàries? Cal gestionar això socialment i abordar mesures per a que la reducció del treball es faci d’una forma més igualitària i justa. Tanmateix, aquestes mesures, que semblaven utòpiques en un principi, ara estan sobre la taula i estan canviant els discursos. Tenim un horitzó de transformació. Cal abandonar la nostàlgia i construir el futur. 

On queden mesures com la Renda Bàsica Universal (RBU) en aquest debat? 

Jo crec que son dos debats que s’estan produïnt conjuntament i que es retroalimenten. La setmana laboral de quatre dies pot obrir una etapa de reflexions necessàries per arribar a mesures que desvinculin els ingressos del treball en termes genèrics, com per exemple plantejar una esmena a la societat treball-centrista o buscar la manera de produir més treballant menys. Tot això també porta a preguntarnos per què tots els nostres ingressos han de venir del treball, en un context on hi ha altres fonts que generen riquesa i no s’estan redistribuint adequadament. 

“Tanmateix, aquestes mesures, que semblaven utòpiques en un principi, ara estan sobre la taula i estan canviant els discursos.”

Quina és la situació del pla pilot que s’està impulsant a la Generalitat de València? 

L’any passat vam iniciar un conjunt de mesures dirigides a les empreses per tal d’aconseguir aquesta setmana laboral de quatre dies. És una política experimental i novedosa. No existeix cap altre programa d’aquestes característiques, impulsat des de l’administració pública. S’estan fent iniciatives a diferents empreses a països com el Regne Unit, però aquesta és l’única que ofereix ajudes públiques al sector privat. Nosaltres el que fem és posar a la disposició un grapat de recursos per acompanyar la transició. En primer lloc, ajudes econòmiques en funció dels treballadors de les empreses que es volen acollir a aquesta mesura, per tal que el cost sigui zero el primer any. L’objectiu és incentivar a que les empreses ho provin i no tinguin res a perdre en un inici. El primer any es cobreixen el 100% dels costos, el segon el 50% i el tercer el 25%. A part d’aquestes mesures també impulsem ajudes a la contractació per aquelles companyies que necessitin nous treballadors i també recursos formatius, per tal que treballadors i empresaris es puguin formar en metodologies eficients de gestió del treball i puguin rebre suport durant l’etapa de canvi. 

A part d’aquesta iniciativa, es realitzarà una prova de la setmana laboral de quatre dies durant el mes d’abril a la ciutat de València. Per qüestions de calendari i festius hi ha cinc setmanes a la ciutat amb només quatre dies laborables. L’Ajuntament vol avaluar quin seria l’impacte d’aquesta reducció en termes de mobilitat, satisfacció personal, etc. 

Entrevista realitzada per Laura Hurtado i Luca Moret