Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
Llegir >octubre 2020 / ENTREVISTA
Entrevista a
Lorena Díaz i Anna Prats
Quins graus començareu a la UPF aquest curs 2020/21?
Lorena: Jo International Business
Anna: I jo Global Studies.
Per a la majoria d’estudiants ja matriculats a la UPF, la modalitat de les classes passarà a ser semipresencial, com us ho han adaptat a vosaltres? (Els estudiants de primer curs)
Anna: Jo faig tota la teoria online, i els seminaris suposadament els faig presencials. Tot i això ens han dit que penjaran els recursos utilitzats als seminaris perquè si algú no pot venir, tingui la possibilitat de recuperar-los.
Lorena: En el meu cas totes les classes teòriques són online i els seminaris ens han dit que seran presencials de moment però, potser durant les primeres setmanes, hi haurà alguns seminaris que seran online.
Hi ha hagut graus o cursos en què no els han explicat bé com funcionaven les noves dinàmiques semipresencials. Com us ho heu trobat vosaltres? Heu tingut cap problema?
Anna: Nosaltres vam tenir una xerrada la setmana passada i ens van explicar que si a l’horari, al costat d’una classe, hi teníem el número d’una aula, havíem de suposar que era presencial i la resta online. Tot i això hi va haver bastants problemes, ja que hi havia dos horaris diferents i alguns grups sortien dobles i d’altres no sortien. Després de demanar-ho i de canviar-nos l’horari unes quatre vegades, ara sembla que ja tenim el correcte.
Lorena: En el meu cas aquesta també és la premissa però després, a través de companys o correus de professors, vaig adonant-me que algunes classes, encara que hi posi l’aula a l’horari, són online durant les primeres setmanes. També hi ha algunes assignatures que quan fas clic per mirar la informació apareix la classe i un enllaç cap a una classe online, i no saps a què fer cas…
A la universitat, en l’època de confinament, va haver-hi una sensació generalitzada que l’exigència de les assignatures era menor, especialment els exàmens (es podia copiar molt fàcilment). Vau tenir vosaltres la mateixa sensació a l’institut?
Anna: Nosaltres dues, que vam anar a l’institut juntes, vam notar moltíssima exigència, sobretot perquè estàvem preparant la selectivitat i vam haver de fer tots els exàmens que estaven previstos i més. Vam fer totes les classes i no vam notar que baixessin el ritme ni molt menys. Van estar molt més a sobre nostre, jo crec, del que vaig veure o sentir d’altres escoles.
Creieu que va afectar al vostre rendiment a la Selectivitat?
Lorena: Vam començar el confinament just quan ens tocaven exàmens, i per aquests vam tenir més marge. Tot i així, ens va costar molt adaptar-nos, sobretot als professors que no estaven gens acostumats. La situació es va allargar molt examen rere examen, i després proves i treballs, fins a arribar a la “sele” al juliol. Dues setmanes abans recordo que ens van fer anar a l’escola a preparar els exàmens i en aquell moment va ser quan ens van especificar els exercicis, que eren una mica diferents. Va ser tot una mica caòtic. Tot això sumat a la incertesa de no saber si finalment faríem la Selectivitat, des d’on es faria, o de com seria, va suposar molt de desgast.
Creieu que entreu menys preparades a la universitat?
Lorena: No gens, crec que entrem més preparades i amb molta més capacitat d’adaptar-nos a qualsevol cosa i situació.
El mite de les notes inflades dels de la generació de “confinats” a la selectivitat: creieu que és cert? (Si no) A què creieu que es deu la gran pujada de notes de tall amb la vostra generació?
Anna: La selectivitat, jo no la vaig trobar pas més fàcil. Això sí, tenies més opcions de triar quines preguntes fer o no. Si hi havia una pregunta que no t’havies estudiat, teníem més marge per maniobrar i respondre aquelles preguntes en les quals et senties més segura. Si havies estudiat, òbviament marcava la diferència tenir més opcions que altres anys.
Lorena: Jo definiria la selectivitat d’aquest any com una activitat de risc i incertesa. Que les notes hagin pujat no és perquè hagi estat més fàcil, sinó perquè la gent hi ha dedicat més temps. Dependrà ja de cada escola si han inflat les notes o no, en el nostre cas no ha estat així.
Les gestions burocràtiques a la UPF han estat complicades, us ha afectat a vosaltres amb la gestió de la matrícula?
Lorena: Podia semblar caòtic però no, sabent que m’hauria de matricular algun dia d’estiu, jo vaig estar pendent dels correus de la Pompeu. Vaig rebre correus explicatius i si estaves alerta era fàcil més o menys fàcil i intuïtiu seguir el procés de matrícula.
La pregunta que es fa tothom: li poseu data límit a les classes presencials?
Lorena: Jo crec que no se sap, però som un reflex de llocs amb més nombre d’infectats que van començar fa unes setmanes i ara estan bastant malament. No ens preocupa especialment. Si ho fem de fer online, ho farem online, no ens suposa cap problema.
Com viu un estudiant de primer any, que deu tenir més empenta que ningú per emprendre aquesta nova etapa, totes les complicacions que se us presenten?
Lorena: Vam arrossegar la “sele” fins a mitjans de juliol, ha estat un estiu estrany, i l’inici de classes no l’esperava amb moltes ganes. Sí que tenia molta expectativa amb la vida universitària, i el que m’està passant és que estic tenint bastants dificultats per relacionar-me amb la gent, ja que hem coincidit poques vegades. Hi ha qui ve amb grups de residències i similar, però sinó, és difícil. Si bé hem anat a dinar amb alguns després d’alguna classe, i vam contactar per WhatsApp des de principis de setembre, és més difícil establir relacions d’amistat. Suposo que serà qüestió de temps, tampoc és necessari tenir pressa.
Anna: En el meu cas, vaig desconnectar molt després de la selectivitat. Nosaltres teníem la sessió d’iniciació el dia 25 i vam quedar el 23 entre tots, estem buscant la manera per poder trobar-nos més freqüentment i anar-nos coneixent.
Quines associacions de la UPF coneixeu? Creieu que no hi tindreu tant accés com altres anys per la modalitat de les classes (Farra, etc.)?
Lorena: Coneixem UNSA, Consulting, Bemarkt, la PompeuFarra… Entrem a algunes pàgines web per veure què fan aquestes associacions, veure què podem fer més enllà de ser a casa nostra estudiant però estem al principi, ja ho anirem veient. A mi em criden l’atenció les d’economia però prefereixo mirar-m’ho bé per entendre què fan, quina dedicació implica cada una, etc.
Teniu ja alguna queixa de l’entrada a la UPF?
Anna: A nosaltres ens va passar que fins al dia 25 no sabíem l’equilibri entre les classes que serien presencials o online. Així doncs la gent de fora de Barcelona no tenia clar si havia d’agafar pis o no els calia. Tampoc ens van aclarir si vindrien estudiants internacionals, que al final en són 6 només a primer de Global Studies.
Lorena: En el cas d’IBE, fins al dia 25 no vam saber les assignacions als grups dels seminaris. A més a més, els horaris són incompatibles amb els horaris de transport d’alguns estudiants, molts no tenen temps de venir a una classe presencial després de la classe online, i hauran de fer-ho tot des de la universitat. Cal afegir que canviar-se de grup de seminari també està sent molt difícil. També he tingut moltes dificultats per entendre el funcionament del campus global i l’aula global, per connectar el wifi, utilitzar el correu, etc.
Quins “mites” coneixeu de la UPF?
Lorena: A mi em sonava que a principi de curs es feia una festa, del tipus “novatades”, però aquest any no s’ha pogut fer. També m’han dit que el bar del 20 és millor que el del 40.
Voleu afegir algun random fact?
Anna: Estava a una classe online del Pablo Pareja, tothom amb les càmeres apagades i de cop ell va encendre la seva. Em va semblar molt jove i vaig pensar que era un estudiant que s’havia posat la càmera sense voler i quan es va posar a parlar vaig pensar: “ostres! Si és el profe…”.
Entevista realitzada per Anna Peláez.
Llegeix més articles...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
Llegir >La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llegir >Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
Llegir >PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde