El naufragi de les civilitzacions

Aquest estiu he pogut llegir aquest assaig d’Amin Maalouf, periodista francès d’origen libanès, llicenciat en Economia i Sociologia. Sens dubte, em sembla una obra molt digna de comentar. Es tracta d’una obra de “sociologia literària” on es fa un anàlisi històric i polític tot procurant buscar relacions causa-efecte en els diferents esdeveniments i afers descrits. 

És un escrit basat principalment en coneixements sobre història, sobretot en la de l’Orient Mitjà. De fet, es centra molt en els paradigmes d’aquesta regió per narrar els continguts. Sota el meu punt de vista, aquest assaig explica de forma prou ordenada diferents esdeveniments de la post-Segona Guerra Mundial en el món àrab-musulmà; una història, que sovint aquí tenim poc treballada. Tampoc deixa de banda els fets de naturalesa internacional del segle XX, imprescindibles per a comprendre millor el món actual.

La política també pren part de protagonisme. Els esdeveniments polítics històrics (i no tan històrics) han provocat reaccions diverses i han afavorit la creació de noves “fractures socials” o han reforçat les existents, tot i poder haver aportar coses positives. Un clar exemple són les revolucions conservadores de Thatcher i Reagan, a les quals Maalouf dedica unes pàgines. 

Un punt criticable seria el fet  que narra contínuament experiències i sensacions personals que poden afectar a la seva visió de la realitat i posar en dubte “l’objectivitat” de l’obra. Per a mi, però, sembla que les utilitza més com a elements introductoris, ponts narratius o fins i tot, com a contingut complementari que com a fets per se. Tampoc es talla a l’hora d’expressar les seves expectatives i decepcions, algunes força optimistes i fins i tot un pèl idealistes sota el meu parer. 

Considero la obra com a un relat molt interesant i acurat sobre la nostra dinàmica social moderna, més incerta encara en aquest temps de Pandèmia, on sembla que, tal i com apunten personalitats com Slavoj Zizek o Byung-Chul Han, presenciarem canvis importants tant en les societats com en el sistema, agreujant les fractures existents (o creant-ne de noves) i on cada vegada la tecnologia tindrà major rellevància, posant sobre la taula el risc d’una evolució desigual entre les institucions i aquesta. 

vivim en un temps on existeix una greu falta de pensament crític, tant en els altres com en un mateix

Així mateix, considero rellevant recordar que vivim en un temps on existeix una greu falta de pensament crític, tant en els altres com en un mateix, sovint acompanyada d’intolerància en els diferents espectres polítics o identitaris. Viure sota un vel d’ignorància és fàcil, però només podrem superar el “naufragi” si adoptem una consciència racional, comprensiva i realista sobre nosaltres i el món que ens envolta.