Dins la física i les xifres dels Castells: Un viatge científic a través del món casteller

Els Castells, construccions humanes que simbolitzen la força col·lectiva i la tradició catalana, són una manifestació captivadora de coordinació i destresa de la humanitat. Des d’una perspectiva científica, aprofundirem en les forces i energies que impulsen aquest espectacle únic al món, deslligant els secrets que s’oculten en aquestes imponents torres humanes.

L’aspecte físic d’aquestes efímeres construccions no és només una qüestió d’altura i pes, sinó d’una complexa interacció de forces. Les pinyes, la base de cada castell, suporten la major part del pes distribuint una càrrega colossal que creix amb cada nivell, anomenats pisos. L’energia necessària per aixecar aquest pes depèn de la coordinació precisa de centenars de persones, cadascuna contribuint amb una força calculada per mantenir l’estabilitat de l’estructura.

Els sistemes de protecció com els cascs dels infants representen, també, un element interessant per l’anàlisi físic dels castells.

Explorant la dificultat inherent de cada castell, sense entrar específicament en els diversos tipus de castells (castells amb pilar, castells nets, castells emmanillats, castells compostos, etc.), la matemàtica juga un paper essencial. Els algorismes, encara que no se citin explícitament, proveeixen una eina per objectivar la complexitat de cada construcció. A través de milions d’iteracions basades en dades històriques, aquests algoritmes convergeixen cap a estimacions plausibles de la dificultat, revelant una jerarquia en la complexitat de les construccions castelleres.

Tot i això cal dir que l’estadística massa vegades ens pot jugar en contra a l’hora de valorar la dificultat de cada castell, sobretot en aquells que s’han realitzat menys cops, on el mostratge és petit. A causa d’això sorgeixen interminables discussions arran de les puntuacions a la taula del Concurs de Castells, un esdeveniment bianual on es reuneixen bona part de les colles castelleres per competir entre elles, com si d’un esport es tractés, i deixant de banda el fet intrínsecament casteller per uns dies.

Aprofundint en els detalls físics, la resistència dels materials també emergeix com a factor de seguretat en els cascs de canalla, les xarxes i els terres atenuants dels assajos. La distribució precisa de forces des de les galeres (els fonaments dels castells) fins als pisos superiors determina la solidesa de cada prova. L’ús d’equacions que descriuen la tensió i la compressió ajuda a modelar aquest comportament, permetent una comprensió més profunda de com les forces internes afecten la integritat de la construcció.

“La coordinació humana, perfilada en el decurs de incomptables assajos d’experimentació, juntament amb la matemàtica, s’uneixen per donar forma a aquesta tradició almenys bicentenària.”

En quant a l’energia acumulada en cada pis, la física clàssica ofereix eines per calcular les forces gravitacionals i les energies potencials. L’alçada de cada pinya i el pes dels castellers en cada nivell contribueixen a aquesta equació, revelant l’impacte energètic d’aquesta complexa manifestació col·lectiva.

En conclusió, aquesta exploració científica destaca com les forces, energies i l’estadística entren en joc dins del món casteller. La coordinació humana, perfilada en el decurs de incomptables assajos d’experimentació, juntament amb la matemàtica, s’uneixen per donar forma a aquesta tradició almenys bicentenària. Encara que no se sap del tot fins quan es pot remuntar, on no només es desafia la gravetat sinó també la comprensió científica.