Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
L'impost a les grans fortunes, a debat
novembre 2022 / VERSUS
A favor de l'impost a les grans fortunes
Actualment, vivim en un món desigual en el qual l’1% més ric —persones que posseeixen un patrimoni valorat en 667.000 euros o més— disposa d’un 45,6% de la riquesa mundial, gairebé la mateixa quantitat de diners que la resta d’habitants en el seu conjunt. Tenint en compte aquesta dada, hauríem de reflexionar sobre la necessitat d’aplicar un impost a les grans fortunes als diferents països, com a França, Liechtenstein o Noruega. Aquesta és una mesura mínima per fer front a realitats com la pobresa nacional, ja sigui extrema o severa, la qual dificulta la mobilitat i justícia social, i l’accés a recursos sanitaris i educatius de manera uniforme.
” […] podria augmentar la recaptació de l’Estat per reduir, també, la pobresa severa. “
Un exemple d’impost a les grans fortunes és el cas espanyol que, ara per ara, s’establirà durant el 2023 i 2024, i el cas francès. En el primer cas, s’aplica sobre aquells contribuents que tinguin un patrimoni net superior a 3 milions, amb diferents tipus de gravàmens —el de patrimonis nets de més de 10 milions d’euros, el més elevat. En el cas de França, es nombra com impost a la Fortuna Immobiliària en el qual es donen, també, diferents tipus de gravàmens a partir d’aquells contribuents que superin els 800.000 euros.
Un argument a favor d’aquesta mesura és que han augmentat els pressupostos destinats a diferents partides proporcionalment amb l’augment de recaptacions mitjançant l’Impost sobre el Patrimoni – per aquelles persones amb una riquesa superior als 700.000 euros -. Mitjançant els Pressupostos Generals, els mateixos durant 2019 i 2020, observem que en Educació es va passar d’un pressupost de 2.600 milions d’euros el 2019 a 4.893 milions el 2021; mentre que, en Sanitat es destinaren uns 4.253 milions d’euros el 2019, xifra superada el 2021 amb 7.329 milions. Aquests fets es poden veure reflectits amb l’augment de contribuents, segons l’Agència Tributària, en l’Impost tractat, ja que el 2018 eren 206.037, mentre que el 2020 foren 218.991. Tenint en compte que s’aplicarà l’impost a les grans fortunes, podria augmentar la recaptació de l’Estat per reduir, també, la pobresa severa.
María Jesús Montero, Ministra d’Hisenda i Funció Pública del govern espanyol
En segon lloc, fent referència a la pobresa mundial, sobretot a la pobresa extrema, és a dir, persones amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques i que viuen per sota del llindar de pobresa internacional amb 1,90$ diaris, tal com especifica l’ONU, hem d’ésser conscients que, actualment, la xifra arriba fins als 783 milions de persones de 7.900 millions que habiten al planeta. Les persones que disposen d’un patrimoni net elevat, es solen preocupar poc del que passa fora del seu cercle d’actuació. Un exemple d’això va ser l’actitud d’Elon Musk amb la ONU, assegurant que si se li donava informació detallada i fiable donaria petita part del seu patrimoni per acabar amb la fam al món. A dia d’avui, encara no s’ha vist cap donació per part del multimilionari.
” […] els mateixos països, […] se n’adonen de la necessitat de fer front a les desigualtats donades per la falta de redistribució de la riquesa. “
En conclusió, observem que els mateixos països, començant per les classes polítiques, se n’adonen de la necessitat de fer front a les desigualtats donades per la falta de redistribució de la riquesa. Aquest fet es pot observar amb missatges com “son mesures per enfrontar les grans desigualtats i ajudar a redistribuir millor la riquesa” per part del president francès; i “son mesures per enfortir el cement de la societat, generar oportunitats, eficiència econòmica i prosperitat”, citant la Ministra d’Hisenda espanyola.
En contra del impuesto a grandes fortunas
El Gobierno de España ha aprobado – y aplicará a partir de enero de 2023 – un nuevo impuesto sobre las “grandes fortunas”, considerando como tales aquellas superiores a 3 millones de euros. Se ha justificado en que “quien más tiene, más paga”, y que este principio es de especial importancia en el contexto socioeconómico actual. También se ha argumentado afirmando que de este modo el Estado verá aumentados sus ingresos únicamente a partir de los ricos, pero lo cierto es que de este nuevo impuesto se pueden derivar un seguido de consecuencias dignas de analizar.
” […] no es un impuesto sobre las rentas, sino sobre la propiedad […]”
En primer lugar, cabe destacar que este impuesto no es un impuesto sobre las rentas, sino sobre la propiedad; es decir, no grava los ingresos, sino el patrimonio. Por lo tanto, el capital o los bienes que suponen la base imponible de este tributo ya han sido previamente gravados mediante otros impuestos en el momento de su obtención u adquisición -IRPF, Impuesto de Sociedades, Impuesto de Sucesiones y Donaciones, IVA, etc-, en función de cómo se hayan obtenido los ingresos o bienes en cuestión.
Adicionalmente, en España ya existe el Impuesto de Patrimonio, que grava todos los patrimonios superiores a 700.000€, y en los que se incluyen algunos activos no liquidables – excepto en Cataluña, que es a partir de 500.000€, y la Comunidad de Madrid, donde el tributo no se aplica -. Por lo tanto, el nuevo impuesto sobre las grandes fortunas será una duplicidad respecto al impuesto sobre el patrimonio, de modo que aquellas fortunas superiores a 3 millones de euros tendrán que afrontar dos impuestos sobre el mismo hecho imponible – el patrimonio -, que a su vez ya ha ha sido gravado por otros impuestos previamente.
Gràfic de l’impost sobre el patrimoni per comunitats. Font: Newtral.
Además de España, únicamente en 3 países de la Unión Europea – Francia, Italia y Holanda – existe un impuesto sobre el patrimonio o sobre las grandes fortunas, y en ningún caso existen ambos simultáneamente. Por lo tanto, la fiscalidad española penaliza el hecho de enriquecerse y demuestra que la protección de la propiedad no es especialmente fuerte. Si además tenemos en cuenta el elevado esfuerzo fiscal al que están sometidos los ciudadanos y empresas españoles – más allá de los dos impuestos mencionados -, y las estrictas regulaciones laborales y mercantiles existentes; todo ello en conjunto hace que España no sea vista como un lugar atractivo para la inversión y el desarrollo de proyectos empresariales con alto potencial.
Con medidas como las mencionadas se ahuyenta a los inversores y a los profesionales altamente cualificados, bien sea desincentivando la atracción de aquellos que potencialmente podrían venir, como provocando la fuga de los que ya se encontraban en España. Es natural que todos ellos, nacionales y extranjeros, apuesten por desarrollar sus proyectos en países con una fiscalidad más moderada y una mayor seguridad jurídica.
“[…] la fiscalidad española penaliza el hecho de enriquecerse […]”
Por lo tanto, la fuga de capitales, la fuga de cerebros y la pérdida de empleos fruto de las políticas fiscales agresivas – además de las consecuencias sociales derivadas, como por ejemplo un mayor desempleo – pueden llegar a suponer que la recaudación sea inferior tras aplicar impuestos como el de patrimonio o el de las grandes fortunas que antes de la aprobación de los mismos.
Tras este fenómeno, los gobernantes suelen dedicarse a fomentar el odio hacia “los ricos insolidarios que huyen a paraísos fiscales”, en lugar de reflexionar. Es entonces cuando, ante la caída de la recaudación, se deben aplicar nuevos impuestos al grueso de la población o, como alternativa, recurrir a la financiación a través de deuda pública. Es decir, que las propuestas populistas de los políticos, adornadas bajo el lema “que paguen los ricos”, acaban haciéndonos pagar a todos.
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
La trampa del català
Encara que resulti increïble en ple 2021, a la Universitat encara sentim veus nostàlgiques que recorden èpoques...
«És que al col·le em diuen coses que no m’agraden»
Una excursió al Cadí
El merkelismo necesario
La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde