novembre 2022 / ENTREVISTA

Entrevista a Oriol Amat

Rector de la Universitat Pompeu Fabra

Entrem al despatx de l’actual rector de la UPF, Oriol Amat, que tot i portar poc més d’un any al càrrec en fa més de vint que n’és catedràtic. No han acabat els quatre anys de mandat estipulats, però acaba d’anunciar que deixa el càrrec i convoca eleccions de govern pel gener. A les últimes, el maig del 2021, va ser l’únic candidat i actualment es desconeix qui podria presentar-se a les següents enmig de canvis a la Conselleria de Recerca i Universitats. Economista, també ha tingut carrera política al Parlament sent-ne diputat dos anys amb Junts pel Sí. Amat ens rep per parlar sobre la universitat, l’anticipació de les eleccions i l’exercici del seu mandat entre d’altres.

Què ha suposat per a vostè a nivell personal i laboral ser rector de la Universitat?

A tots els àmbits de la vida ens marquem unes fites. En l’àmbit laboral, les he anat complint, tot i que encara me’n queden. El rectorat, però, no ha estat mai una fita, com no ho va ser que em nomenessin director de departament ni vicerector, comissionat per la Barcelona School of Management… A vegades et proposen coses i acabes acceptant. Quan em van proposar ser rector em va semblar bé, perquè tinc una idea de la universitat i el que s’hi ha de fer. El que no volia era presentar-m’hi si havia de competir amb altres candidats, que segur que hi podia haver gent que ho fes millor que jo.

Els estudiants de grau tenen un 22,05% del vot respecte l’elecció del rector, en comparació amb el 51% dels professors doctors amb vinculació a la Universitat. Creu que això fomenta la “endogàmia” entre el conjunt de professors doctors, que són els que poden aspirar a ser candidats?

Jo això no ho puc canviar, perquè depèn de la legislació universitària. No obstant això, la UPF és una de les universitats menys endogàmiques, perquè algú que ha fet el doctorat aquí ha de marxar a una altra universitat després de fer-lo. Podrà acabar treballant a la UPF, però primer ha d’aconseguir una plaça semblant en una universitat més o menys equivalent a la nostra i estar-s’hi uns anys. Això és així des del principi.

Com valora la seva gestió al capdavant del rectorat?

A mi no em pertoca valorar la meva gestió. Durant el mandat s’ha millorat molt la transparència i el rendiment de comptes, i la sensació que tinc és que la gent valora positivament la nostra tasca. Jo valoro molt positivament la feina de les vint-i-cinc persones a l’equip de govern. M’ho he passat molt bé al capdavant del rectorat i si ara me n’anés dos anys enrere, repetiria.

“El que no he complert no he pogut ni ho podré fer en els dos anys que em quedarien al capdavant del rectorat.”

En una entrevista de fa pocs mesos a l’Ara, deia que encara quedaven coses a fer abans d’acabar el mandat. Hi ha l’exemple polèmic dels horaris, que tal com es plantegen ara mateix impossibiliten la conciliació laboral. Creu que ara ja ha acomplert tots els projectes i accions als quals es va comprometre?

Quan em vaig presentar al càrrec de rector, vaig fer un programa electoral, vaig parlar amb més de tres-centes persones i vaig fer-hi retocs a partir del que se’m va dir durant la campanya. Crec que en va sortir un programa consensuat. És un programa de sacsejada que vol continuar potenciant la UPF com a intensiva en recerca, però que vol augmentar la mirada cap a la transferència de coneixement a la societat, com s’està fent amb la càtedra de recerca Futurs de la Comunicació, impulsada per la UPF, en què participen catorze actors del país (televisions, diaris, mitjans audiovisuals…).

També es volia posar l’estudiant al centre de l’estratègia universitària. En aquesta línia s’ha posat en marxa el projecte Edvolució i s’ha volgut millorar la gestió administrativa i reduir la càrrega administrativa a través de la innovació oberta.

Per què va decidir anticipar les eleccions i no tornar-se a presentar? 

He fet el que he pogut fer. El que no he complert no he pogut ni ho podré fer en els dos anys que em quedarien al capdavant del rectorat. Prefereixo dir-ho ara que fer-ho al final del mandat.

Un exemple del que hem aconseguit és la modificació del calendari, amb el consens de totes les facultats, perquè el curs s’acabi abans del juny. També hem aconseguit constituir uns chapters d’alumni a diferents universitats del món perquè els alumnis que hi vagin no estiguin sols. També hi ha projectes que han quedat a mitges, com la racionalització dels horaris. Els degans i el vicerector han firmat un document de bones pràctiques. Els passos que queden per fer depenen dels deganats. Però també hi ha coses que no s’han acomplert. És el cas de les beques salari, que és un tema pel que hauria d’apostar la Generalitat, que no s’hauria de centrar tant en abaixar les taxes universitàries. Molts cops les coses que no es poden fer no depenen de nosaltres, sinó de regulacions o terminis que estan fora del nostre control. 

Oriol Amat, rector de la UPF

Com valora els canvis que pretén aplicar la nova llei d’universitats, que ara s’està tramitant al Congrés?

Hi ha aspectes bons i dolents. Pel que fa als processos de selecció, tot i que les ponderacions en les eleccions continuaran sent semblants, els requisits per accedir a la rectoria es relaxaran. D’aquesta manera, un professor titular podrà optar a candidat i no haurà de ser necessàriament catedràtic funcionari com fins ara. Un aspecte negatiu és la poca flexibilitat que la llei dona a les universitats. Ens hauríem de fixar més en la gran autonomia que tenen les millors universitats del món i seguir-ne l’exemple. Un altre element important és la necessitat de preservar les especificitats del sistema universitari català, líder arreu de l’Estat en l’àmbit internacional. Encara som a temps de millorar la llei entre tots. 

En quina situació creu que es troba ara la universitat pública? 

Les nostres universitats públiques tenen un sistema de governança molt allunyat de les universitats líders. La regulació no ens permet ser flexibles, com per exemple a l’hora de contractar personal. A més, el finançament que rebem és entre dues i quatre vegades menys que les universitats que tenim a prop en els rànquings mundials. A la Pompeu Fabra funcionem només amb uns 7.000 euros per estudiant, dels quals nosaltres posem aproximadament 6.000.

“Crec que hi ha d’haver més col·laboració publico-privada, però ha d’estar ben regulada […]”

Creu que és positiva la col·laboració publicoprivada en l’àmbit universitari? 

Aquest és un tema amb un gran component ideològic.  Des del meu punt de vista, crec que hi ha d’haver més col·laboració publico-privada, però ha d’estar ben regulada i ha d’evitar males pràctiques. A països nòrdics com Dinamarca, amb un sector públic molt més fort que el nostre, aquesta col·laboració suposa un 20% de l’economia, aquí només un 7%. De la mateixa manera, cal un sector privat més controlat, un augment de la presència de cooperatives i el tercer sector, i un creixement del sector públic i de la seva eficiència. 

Creu que totes les associacions universitàries tenen cabuda a la universitat independentment del seu discurs? 

A la universitat aprenem a ser ciutadans i ha de ser un espai on tothom pugui dir el que pensa, sempre que respecti la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans. Si això no es compleix, a mi no m’agrada. Tampoc estic d’acord amb no permetre l’expressió d’una altra associació. Tanmateix, des del claustre no podem refusar l’entrada d’una associació que ha estat prèviament registrada davant del Departament de Justícia de la Generalitat, que considera que compleix tots els requisits. 

Per una altra banda, hi ha associacions que durant l’última vaga van malmetre béns públics sense cap justificació, ja que la universitat estava buida. No hi estic d’acord. Després no poden parlar de falta de finançament i recursos… 

Què li depara el futur en l’àmbit laboral?

De les fites que m’he marcat personalment encara me’n queden per fer. Encara vull contribuir amb la universitat en tot allò que necessita. Ara mateix no tinc temps per fer tantes classes com voldria, però en faig al doble grau d’ADE i dret i a IBE, perquè m’agrada molt el contacte amb els estudiants i poder-los ajudar. També em queda  fer recerca, escriure, publicar, i incidir en la societat en intervencions als mitjans de comunicació.

Entrevista realitzada per Laura Hurtado i Miquel Rodrigo

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Més entrevistes -

Entrevista a Carlos Carrizosa

Carlos Carrizosa és un polític i advocat català. Actualment, capitaneja Ciutadans a Catalunya, partit on milita des...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde