#laculturaéssegura

El nostre país no cuida la cultura, això és innegable. Però si, a més, se li suma la mala gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, obtenim la pitjor situació de desemparament que els professionals del sector hagin viscut mai. Si ja era prou crítica la vida de qualsevol artista a Catalunya a l’era pre-Covid, les noves mesures de seguretat impulsades pel govern han agreujat la situació. En les darreres setmanes s’han aplicat noves restriccions i, com en el primer confinament, un dels primers sectors afectats és el cultural, juntament amb l’hostaleria. Cultura engloba exposicions, biblioteques, museus, concerts, cinema, literatura, art, etc., però del que puc parlar amb més coneixement de causa és del món del teatre.

Si ja era prou crítica la vida de qualsevol artista a Catalunya a l’era pre-Covid, les noves mesures de seguretat impulsades pel govern han agreujat la situació.

Quan es va iniciar la desescalada, la principal preocupació dels partits polítics era recuperar la normalitat de qualsevol activitat econòmica. Tanmateix, no es va vetllar per la situació econòmica dels artistes. No va ser fins que es van dur a terme diverses concentracions arreu de l’Estat per manifestar l’oblit cap al sector, que els van permetre, amb comptagotes, recuperar certa normalitat. Puc dir amb certesa que el sector teatral és un dels que s’ha adaptat millor a les noves mesures: desinfecció prèvia dels espais, ús de gel hidroalcohòlic, separació entre el públic, mascareta posada durant tota la funció i, fins i tot, en molts casos, registre d’espectadors. Malgrat això, fa unes setmanes van haver de reduir al 50% l’aforament dels espectacles i suspendre moltes funcions, cosa que va tornar a desemparar el sector. Però si això no fos prou, i després de saber, segons dades del Ministeri de Sanitat, que tan sols un 0,01% dels contagis s’ha produït en espais culturals, les darreres restriccions han obligat a tancar teatres, cinemes, auditoris i sales de concerts, entre d’altres.

Però per entendre l’abast de la problemàtica hem d’arribar a l’arrel de l’assumpte: tan sols es destina un 0,75% dels pressupostos de la Generalitat a la cultura. Un país que no fomenta i que no protegeix la cultura és un país pobre, un país amb una població de valors mediocres, que no es qüestiona les coses i sense futur. 

Un esforç majúscul van fer molts artistes quan, durant el confinament, van oferir de manera gratuïta el seu art en forma de concerts, exposicions, òpera, teatre, etc. Gràcies a ells vam poder apaivagar els nostres neguits i alleugerir les tensions i les preocupacions que la pandèmia, les notícies constants i les situacions personals ens van provocar. La cultura omple i enriqueix l’ànima. La cultura cuida la salut mental. La cultura és essencial a les nostres vides. I cal que tinguem memòria quan els espais culturals tornin a obrir, perquè sí, la cultura és segura.