El model d'avaluació, a debat

Encara recordo quan, a 2n de Primària, la professora ens deia amb to desafiant: “L’any que ve ja començareu a fer exàmens, eh!”. Jo veia com el monstre dels exàmens s’apropava lentament i, sincerament, no m’entraven gaires ganes de començar a fer-los. 

D’entrada m’agradaria deixar clar que no crec en una educació basada únicament en aquest mètode d’avaluació, però sí que considero que es tracta d’una eina imprescindible per tal de fomentar l’atenció de l’estudiant a classe. Els exàmens funcionen com a amenaça. Si no multessin per entrar al metro sense pagar tiquet, ningú en pagaria. En aquesta línia, sense l’amenaça de l’examen esperant-nos a final de trimestre, els nostres incentius per entendre tota la matèria baixarien en picat.

A causa de la digitalització del 3r trimestre del curs passat, alguns professors van optar per substituir els exàmens per treballs. Tot i així, van continuar realitzant les conferències. Què va passar? Com que el contingut d’aquestes no s’avaluava en cap examen, la majoria d’estudiants van deixar d’assistir a classe. Total, com que “no entra a l’examen”, doncs ja no cal que parem atenció. Amb l’eliminació de l’examen el cost acadèmic de no prendre apunts s’havia reduït a zero.

A més, mentre que la majoria de treballs que fem són en grup, la millor característica dels exàmens és que són individuals. I tot i que no desestimo les moltes habilitats positives que ens pot aportar la cooperació acadèmica, considero que el treball i l’esforç individuals són més essencials a l’hora d’impulsar l’aprenentatge. 

la millor característica dels exàmens és que són individuals

Com que molta gent defensa els treballs en grup perquè promouen la cooperació d’equip, m’agradaria endinsar-me una mica en el fascinant món dels treballs col·lectius, especialment aquells on no tens ni veu ni vot a l’hora de triar els companys. “Us fem nosaltres els grups perquè al món laboral no podràs decidir amb qui treballes”. Ben vist, però al món laboral se suposa que cobraré per fer la meva feina. Ara mateix estic pagant una educació i agrairia poder gaudir-la. Els treballs grupals fomenten l’oportunisme dels estudiants que adoren arrepenjar-se en la feina dels altres (els famosos free riders) i provoquen estrès als més responsables, que no volen veure afectada la seva nota i acaben fent feina que no els pertoca. Potser seria ja hora que l’elevat percentatge de nota que ens juguem alguns en els treballs en grup es basi en la vàlua individual de l’estudiant i no en el mer atzar (en forma o bé d’algoritme o del professor fent grups per ordre alfabètic) de amb qui et toca treballar. 

És ben cert que la realització de treballs pot estimular el pensament crític i les reflexions a títol individual. No obstant això, els treballs també es caracteritzen per apropiar-se les idees d’altres autors i presentar-les com a pròpies (el llegendari plagiarism). Si tothom reflexionés tant amb els treballs potser no s’hauria inventat el Turnitin, no creieu? En aquest sentit, els exàmens també poden permetre l’anàlisi crítica si es redacten preguntes que no acceptin un vòmit d’informació com a resposta.  

Si tothom reflexionés tant amb els treballs potser no s’hauria inventat el Turnitin, no creieu? 

En conclusió: els treballs poden ser una eina complementària útil per posar en pràctica els coneixements i evitar que ens juguem el total de la nota en una avaluació única, però en cap cas tenen el potencial per substituir eficientment la funció que fa l’examen.