Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
La intel·ligència artificial, a debat
març 2024 / CIÈNCIA
A favor de la IA
En els últims anys hem estat espectadors d’un salt tecnològic que fins ara només havia estat imaginat a
través de la ciència-ficció, la introducció d’una intel·ligència artificial prou intel·ligent per a poder
interactuar amb ella. Actualment, la intel·ligència artificial que disposem de manera pública, o per modestes subscripcions, és encara molt primitiva. Nosaltres, de fet, som probablement la generació que experimentarà amb la intel·ligència artificial menys desenvolupada. Per això, l’horitzó del seu desenvolupament resulta intrigant i, alhora, excitant.
És ben sabut de les infinites possibilitats que la intel·ligència artificial pot arribar a desenvolupar, cosa
que pot arribar a resultar, per a certs col·lectius, perillós en certs aspectes, però no s’ha d’oblidar que no és el primer cop que la nostra societat experimenta un salt tecnològic tan dràstic i innovador. Exemples poden ser la revolució industrial, canviant el paradigma mundial i fomentant la mecanització del treball, o la mateixa introducció de la internet, permetent a les persones accedir i compartir tota la informació disponible a un sol clic.
Imatge creada a través d’intel·ligència artificial, a la IA Ideogram.
Molta gent critica que la seva implementació i desenvolupament comportarà la destrucció de moltes feines, més de les que podria arribar a crear. El que oblidem, comunament, és el fet que la intel·ligència artificial permetrà la creació de noves feines que, avui dia, no som capaços d’imaginar. Qui diria, fa dos-cents anys que existirien “social media managers”, o especialistes en ciberseguretat.
Mai sabrem amb certesa el que el futur ens presenta, però això no és motiu com per afrontar amb por aquest futur. Hem de promoure-les i aprofitar-les per tal d’extreure el seu màxim potencial en el nostre benefici. El món evoluciona, com també les feines; anar en contra del canvi és anar en contra de la mateixa naturalesa humana.
“La intel·ligència artificial és l’eina perfecta per a la igualació d’oportunitats en l’àmbit educatiu.”
Les possibilitats que se’ns presenten a través d’elles són infinitament positives per a la societat en conjunt. Avui dia es pot utilitzar a la intel·ligència artificial com a tutor propi, millorant el rendiment de l’estudiant a través d’una atenció personalitzada que molts cops no es pot fer presencialment amb els professors a causa de l’elevada ràtio existent, com ho desenvolupa la IA Khanmigo.
La intel·ligència artificial és l’eina perfecta per a la igualació d’oportunitats en l’àmbit educatiu. Planificar classes més dinàmiques i divertides, demanar feedback sobre treballs i projectes, parlar amb figures històriques i resoldre dubtes de classe des de la seva perspectiva; la intel·ligència artificial ens està donant una visió del món que mai havíem imaginat fins ara.
I no només afecta en l’àmbit de la indústria i l’educació, el seu desenvolupament comportaria la introducció, per primer cop en la història de l’Administració Pública, d’una Administració eficaç i eficient, infal·lible, amb un augment de la productivitat i eliminació de la cultura conservadora buròcrata, així com permetria reduir el clientelisme i la corrupció dins d’ella.
En contra de la IA
La Intel·ligència Artificial (IA) es tracta d’una branca de la informàtica que indaga sobre el desenvolupament d’un procés per resoldre incògnites. Aquestes tecnologies estan entrenades (en altres paraules seria, realitzar una prova repetidament fins que els models arribin a dibuixar patrons, extreure estadístiques, generar prediccions i crear models més intel·ligents ) amb una immensa base de dades, de manera que poden proporcionar la millor solució davant del problema.
«La tecnología es como la lluvia, no lo puedes evitar, va a pasar. El exceso de lluvia va a arruinar el campo, y la falta del mismo también es un problema, no le puedes sacar el provecho. Cuando el agua es óptima el campo da mucho fruto.» (France 24 España, “Las controversias tras el auge de la inteligencia artificial en 2023” [document audiovisual], 26.12.2023) Ja fa una dècada que la Intel·ligència Artificial està en auge, però no va ser fins al 2023 amb el llançament del Chat GPT per OpenAI que hi trobam un vertader boom per aquesta tecnologia. En menys d’un any els usuaris actius han arribat a més de 100 M setmanals. Tot i això, països com Itàlia han restringit l’ús per la llei de protecció de dades, i salvaguardar la privacitat dels individus.
ChatGPT és una de les cares més populars de la IA, amb 4 milions d’usuaris al mes a Espanya.
Algunes escoles i universitats també veten l’ús d’aquest xatbot, i és comprensible, ja que aquesta eina
és capaç de donar resposta a les feines que han de realitzar els estudiants, considerant com a plagi els mals usos. Els especialistes es queixen que el seu ús redueix la capacitat creativa, la resolució de problemes i l’habilitat analítica dels alumnes (“Inteligencia Artificial y creatividad humana: desafíos y oportunidades” [Article Linkedin], Jesús Gómez Alvado, 10.05.2023).
Existeix una gran dependència en l’instrument de resolució de preguntes, ja que la gent ja no està disposada a pensar per ella mateixa. Això ens porta a una disminució del pensament crític. Un exemple d’instrument que agilita el procés de càlcul podria ser la calculadora, l’ús d’aquesta no està permès abans que l’estudiant se sàpiga la taula de multiplicar. Si l’estudiant no coneix les bases i se l’alimenta amb aquest gran facilitador, es genera dependència aquesta ignorància.
“Existeix una gran dependència en l’instrument de resolució de preguntes, ja que la gent ja no està disposada a pensar per ella mateixa.”
Pel que fa a l’àmbit artístic ens podem qüestionar: quin és el veritable art? Fins fa poc, les obres transmetien sentiments, emocions, idees, o fins i tot tècniques de dibuix. Ara bé, segons quin criteri hauríem de classificar aquesta nova onada d’art tecnològic? Si no hi ha cap manera d’anar més enllà de la tècnica, doncs l’art es menysprea. Estem optant per un art fred, en comptes d’un que transmet vida amb cada pinzellada? Fins a quin punt serà valorable l’esforç de l’ésser humà davant d’aquestes màquines amb memòria infinita?
«[…] La IA té un enorme potencial però el ritme del desenvolupament, sense regulacions i límits clars
és preocupant» (France 24 España, “Las controversias tras el auge de la inteligencia artificial en 2023” [document audiovisual], 26.12.2023). En el mateix moment, existeixen altres dilemes, com s’ha
anunciat abans, la privacitat i la protecció de dades. Cada cop són més els hipertrucatges, també coneguts com a deepfakes. Consisteixen en trucar una imatge, videoclip o fins i tot àudios, per fer-los semblar autèntics i reals. I què se’n pot arribat a fer? Des de falsificar fotografies per fer bromes fins a imitar identitats per fins il·legals. Quan arribi aquest moment serà molt difícil distingir la realitat de la ficció, i podria portar a desordres socials.
Aquestes intel·ligències estan evolucionant amb molta velocitat, els humans estem preparats? «tener en el corto plazo la filosofía de potenciar el ser humano, no reemplazarlo y, por otro lado, tratar de fortalecer los nexos que nos une como sociedad que son los medios de comunicación y los líderes para ayudar a la gente a digerir este proceso que es la incorporación de esta tecnología en el día a día nuestro.»
Més articles
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Divideix i… venceràs?
La carrera electoral ja venia prometent ball de bastons entre tots els grups parlamentaris que acudien en...
Que aprendre sigui un plaer
"La inestabilitat dels horaris, la gestió constant de l’imprevist i una pedagogia que s’allunya de la reflexió:...
«Movent persones»
Travessa per arribar a Barcelona
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde