Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
març 2024 / MIRADES DE L’EQUIP
Humor o insult de mal gust
El presentador de la 81a edició dels globus d’or anuals va transformar el que hauria d’haver estat una gala entretinguda sobre les projeccions més importants de l’any en una nit d’incomoditat i vergonya
La gent es va tirar a sobre del comediant Jo Koy després del seu comentari: “Oppenheimer està basada en un llibre guanyador del premi Pulitzer de 721 pàgines sobre el Projecte Manhattan, Barbie va sobre una nina de plàstic amb els pits grans”.
La ironia d’aquesta broma dirigida a una pel·lícula la trama de la qual gira entorn les dificultats de ser una dona en un món construït i dirigit pel patriarcat és indignant.
Per empitjorar les coses, en Koy es va posar a la defensiva al veure que la broma no va crear l’efecte esperat culpant als productors pel poc temps que havia tingut per preparar-se el show i als escriptors que li havien redactat el guió. És a dir, que no només ell va estar fora de lloc sinó que els organitzadors de tot plegat també havien pensat que aquell discurs insultant era adient.
Taylor Swift també va ser caricaturitzada per Jo Koy [Getty]
Potser Barbie no ha canviat la visió del món ni ha revelat res que no sabéssim ja, però és una pel·lícula amb un missatge feminista que ha aconseguit una projecció a escala mundial i ha fet reflexionar sobre els rols de gènere, l’ocupació del poder, la invalidació de les nostres emocions i aspiracions i els estereotips i prejudicis que vivim les dones cada dia. No ens sorprèn, doncs, que molts homes amb un model patriarcal no hagin entès el significat de la pel·lícula i s’hagin sentit atacats.
En general, en Koy va basar la seva comèdia en faltes de respecte cap als famosos presents i és que Barbie no va ser l’única que en va rebre. Entre d’altres, Taylor Swift també en va sortir mal parada. “La diferència entre els globus d’or i un partit de la NFL, és que en els globus d’or enfoquem menys a Taylor Swift” recitava el presentador indicant que la seva presència als partits de la seva parella robaven l’espectacle a l’estrella de futbol americà.
Cal remarcar també que no és el primer cop que passa una cosa d’aquest estil, recordem com l’any passat als mateixos globus d’or, es va fer una broma de mal gust a la dona de Will Smith sobre la seva alopècia i aquest va tenir una reacció molt més exagerada que la de la Taylor Swift, ja que es va aixecar i li va donar una bufetada al presentador. Encara que les paraules del presentador no van ser encertades, la seva reacció tampoc va ser ni de lluny l’adequada. El pitjor és que en lloc de criticar a en Will Smith per les seves maneres, la gent va convertir la situació en un mem i fins i tot alguns van aclamar la seva resposta. Per contra, la Taylor Swift es queda callada i no li riu la gracieta a en Koy i la gent diu que és una dramàtica i que “no se li pot dir res”. De la mateixa manera, en Ryan Gosling es queda callat davant la broma sobre la pel·lícula de Barbie i la gent l’aclama i li posen la medalla d’heroi i de cavaller.
“Aquest tipus de comentaris frivolitzen el sentit dels premis deixant en segon lloc el treball i l’esforç que hi ha darrere de les projeccions.”
És fàcil opinar que crear aquest tipus de polèmica és una estratègia de màrqueting per promocionar les pel·lícules i fer que es parli dels personatges evidenciats. Però el que no es té en compte és que enfocar l’esdeveniment d’aquesta manera frivolitza el sentit dels premis deixant en segon lloc l’enorme treball i esforç que hi ha darrere les projeccions i el reconeixement que es mereixen.
La societat d’avui en dia no pot aportar res més per entretenir que intentar menysprear i ridiculitzar a una dona i utilitzar la seva existència com a objecte de sàtira? Com s’estableixen els límits de l’humor?
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més articles
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Sobre «l’Hybris»
El sentiment que ens corromp.
Kafka, humanizando un ídolo
La gran obra del autor praguense del siglo XIX Franz Kafka gira entorno al poder, un elemento...
Entrevista a Oriol Amat
Entrem al despatx de l’actual rector de la UPF, Oriol Amat, que tot i portar poc més...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde