Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
L'augment del SMI, a debat
març 2023 / VERSUS
A favor de l'augment del SMI
La historia del salario mínimo interprofesional (SMI) en España refleja los cambios económicos y políticos que ha experimentado el país a lo largo de las décadas. Aunque algunos argumentan que aumentarlo solo puede acarrear problemas negativos, hay quienes defienden que es necesario para mejorar la calidad de vida de la clase trabajadora, para reducir la desigualdad social y para dinamizar la economía.
Es importante destacar que, desde su creación en 1963, durante el régimen franquista, siempre ha ido en incremento en términos absolutos (con excepción de raros casos en los que se ha mantenido constante), a pesar de verse reducida su tasa de crecimiento en periodos de grandes crisis económicas. Un ejemplo de ello lo podemos ver tras el relevo del presidente Zapatero.
“[…] el gobierno de Pedro Sánchez lo ha ido incrementando hasta situarlo en los 1080 euros actuales […]”
En el año 2011, la crisis del 2007 se mantenía con tal fuerza que el Gobierno de Mariano Rajoy no tuvo otra alternativa que congelar el salario mensual alrededor de 641 euros, con variaciones anuales mínimas entorno al 1,02%, a excepción del último año de su mandato, en 2018, momento en el que se aprobó una subida sorprendente de un 8,01%, posicionando así el SMI en 707,7 euros. Desde entonces, el gobierno de Pedro Sánchez lo ha ido incrementando hasta situarlo en los 1080 euros actuales, siendo este el valor más alto en la historia de España.
Font: Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Elaborat per RTVE.
En este contexto, mi postura es favorable al incremento del SMI por varias razones. En primer lugar, un salario justo es fundamental para que los trabajadores puedan vivir con dignidad y satisfacer sus necesidades básicas. Muchos trabajadores que ganan el salario mínimo interprofesional tienen dificultades para llegar a fin de mes, lo que puede afectar su bienestar físico y emocional. Además, incrementar el SMI también podría reducir la desigualdad social, ya que actualmente hay una brecha salarial significativa entre los trabajadores que ganan el salario mínimo y aquellos con salarios más altos. Al aumentar el SMI, se podría reducir esta brecha y lograr una distribución más justa de la riqueza.
Otro beneficio de incrementar el SMI es que se puede estimular el consumo y dinamizar la economía. Si los trabajadores tienen más dinero disponible para gastar, podrán aumentar su consumo y, por lo tanto, impulsar la economía local y nacional. Además, al mejorar el poder adquisitivo de los trabajadores, se puede reducir la dependencia de las ayudas sociales y fomentar la autonomía económica.
“[…] es necesario seguir promoviendo políticas y medidas que fomenten un salario justo y equitativo […]”
Aunque algunos argumentan que incrementar el SMI puede tener un impacto negativo en las pequeñas empresas y generar desempleo, esto no es necesariamente cierto. De hecho, algunos estudios han demostrado que el impacto económico es limitado y que las empresas pueden ajustar sus precios y productividad para adaptarse a los nuevos salarios.
En conclusión, la del salario mínimo interprofesional es una cuestión de gran importancia en la sociedad española, que ha sido objeto de un intenso debate durante décadas. A lo largo de los años, el SMI ha ido aumentando, pero su ritmo de crecimiento ha sido desigual y se ha visto afectado por crisis económicas y políticas.
Por todo lo anterior, es necesario seguir promoviendo políticas y medidas que fomenten un salario justo y equitativo para todos los trabajadores en España, con el objetivo de avanzar hacia una sociedad más justa e inclusiva.
En contra de l'augment del SMI
L’últim augment de l’SMI és una mesura populista en període electoral que, no només empitjora la problemàtica que intenta resoldre, sinó que també empitjora les condicions d’una economia ja desaccelerada.
El govern de PSOE-PODEMOS finalment incrementarà l’SMI (Salari Mínim Interprofessional) de 2023 en un 8%. L’SMI pujarà fins als 1.080 € mensuals en 14 pagues, el que equival a 1.260 € mensuals en 12 pagues.
Des de l’any 2018, l’SMI a Espanya s’ha incrementat un 46,5%. Això no obstant, aquest augment no vol dir que els treballadors que han percebut o els que seguiran percebent l’SMI hagin vist incrementar el seu poder adquisitiu en aquest percentatge ja que, durant aquest període, també hem patit algunes de les inflacions més elevades de la nostra història recent. De fet, si al llarg de l’any 2023 experimentéssim una inflació del 4% (tal com preveu la CEOE), el poder adquisitiu que haurien guanyat aquelles persones que des del 2018 han cobrat l’SMI, seria només del 24,5%.
“[…] en termes de poder adquisitiu, els treballadors cobraran menys del que cobraven l’any 2020.”
És a dir, l’augment de l’SMI real és molt menor a l’augment de l’SMI nominal. Tant és així que els treballadors que cobrin aquest any l’SMI cobraran, en termes de poder adquisitiu, menys del que cobraven l’any 2020.
Mentrestant, la ministra de treball Yolanda Díaz declarava fa unes setmanes que “l’augment del salari mínim ha esdevingut l’eina més eficaç contra la pobresa salarial”. De l’espoli inflacionari al qual han estat sotmesos els treballadors espanyols no en va dir res.
Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern i ministra de Treball
El més surrealista dels fets esmentats és que l’augment de l’SMI molt probablement farà incrementar la inflació i, per tant, ajudarà indirectament a empobrir els sectors de la població que la mesura intenta protegir de la mateixa inflació.
L’augment de l’SMI afectarà la inflació a partir de dues vies diferents. D’una banda, elevar el sou a 2’5 milions de treballadors espanyols farà que augmenti la demanda d’alguns productes, sobretot els bàsics. Com a conseqüència, el preu d’aquests productes augmentarà. D’altra banda, les despeses de moltes empreses incrementaran i, consegüentment, per poder sobreviure, es veuran forçades a traslladar les noves despeses als preus dels seus productes o serveis.
Però que ningú cregui que la revalorització de l’SMI no tindrà efectes negatius sobre el conjunt de la desaccelerada economia espanyola i el seu mercat laboral.
Cal esmentar que aquesta mesura afectarà a tots els sectors de l’economia, tot i que no de la mateixa manera. Els sectors que es veuran més afectats són els mateixos que van sortir més perjudicats de la crisi de la COVID-19, és a dir, els sectors com el de l’hostaleria, la neteja, l’agricultura, o el comerç minorista. Són sectors on l’ús de la mà d’obra és intensiu i, per tant, són els més susceptibles de patir increments significatius en les seves despeses.
“[…] l’augment de l’SMI suposa un nou obstacle per […] la capacitat de competir en l’àmbit internacional.”
Aquest fet no impedeix que els sectors relacionats amb la indústria i la tecnologia, que són els únics capaços d’aportar valor afegit a l’economia espanyola, es vegin també molt perjudicats. Aquests sectors darrerament han patit un augment important en la despesa d’energia, i l’augment de l’SMI suposa un nou obstacle per al seu desenvolupament i capacitat de competir en l’àmbit internacional.
Això no és tot: aquesta mesura també desincentivarà oportunitats d’inversió estrangera al nostre mercat. Qui voldria invertir en un país on en els darrers 5 anys el sou mínim ha augmentat un 46,5% i, en canvi, la productivitat laboral només un 2,4%.
En darrer terme, probablement el mercat laboral també es veurà afectat. Cal destacar que augmentar el salari mínim no té per què provocar una disminució de la contractació laboral. Si més no, el context econòmic espanyol actual de desacceleració, inflació i disminució de la contractació laboral ens indica que augmentar l’SMI molt probablement suposarà un increment encara més elevat de l’atur, ja que la nova despesa salarial expulsarà a milers de treballadors del sector privat.
Si el govern espanyol vol augmentar el poder adquisitiu dels seus treballadors, en comptes d’augmentar periòdicament els salaris a treballadors que no augmenten la seva productivitat, el que ha de fer és impulsar mesures que fomentin el creixement econòmic. Aquesta és, en essència, l’única forma sostenible a llarg termini de crear un mercat laboral de qualitat pels treballadors d’un Estat.
El que passa és que en períodes electorals cal vendre mesures populistes, i el govern espanyol sap que augmentar l’SMI compra vots. El govern ha decidit anteposar la propaganda, a la raó.
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Kafka, humanizando un ídolo
La gran obra del autor praguense del siglo XIX Franz Kafka gira entorno al poder, un elemento...
Mite i tragèdia d’òpera i rap
L’any 2019, el prestigiós Gran Teatre del Liceu iniciava un programa amb l’objectiu d’apropar l’òpera, la música...
Tempus fugit
L’oblit del temps en el neguit del dia a dia. Temps que poques vegades prenem consciència d’on...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde