Estimat estudiant, cal llegir més que manuals

Llegir, més ben dit llegir per plaer, és un hàbit que malauradament cada dia és més infreqüent, tal i com ens mostra el diari el País. Cal sempre puntualitzar que el que està en retrocés és la lectura voluntària, aquella que es fa per propi interès i per gust a la lectura com a finalitat en sí mateixa. Així doncs, afirmar que la lectura com a mecanisme d’aprenentatge i  d’assimilació està perdent-se no seria veraç.  Tots els estudiants universitaris, especialment els que estudiem ciències socials i humanitats, estem exposats a grans càrregues de lectura durant la majoria de les setmanes del curs. Sempre hi ha aquell paper de 40 pàgines, necessari per preparar un seminari, o un grapat de capítols d’algun voluminós manual que el professor recomana per entendre millor les classes de teoria. L’estudiant universitari es troba, doncs, en una cruïlla. Llegeix–i molt–, però per regla general no acaba de complir la veritable finalitat de la lectura, la qual sota el meu humil parer és la de cultivar-se per gust propi i aconseguir trobar un subtil però profundíssim plaer en la lectura. 

“[…] llegir per plaer és un hàbit que malauradament cada dia és més infreqüent […]”

No pretenc dir que llegir cert text que ens demana un professor no sigui enriquidor, ans ben al contrari. Però, la clau per construir una relació de profit i per tota la vida amb la lectura és que la decisió d’agafar un llibre i submergir-se en les seves pàgines surti per voluntat d’un mateix. Isaac Asimov, en una declaració força polèmica, va dir que l’única educació realment existent era la “autoeducació”, és a dir, ser un autodidacta. Encara que per moltes raons no puc estar d’acord amb l’autor de la mítica saga de “La Fundació”, principalment perquè he tingut la fortuna d’aprendre de  diversos professors que han deixat una empremta fonamental en la meva trajectòria formativa, crec que hi ha certa veritat en les seves paraules.

Si el lector ha d’extreure alguna idea en particular de tot aquest article, desitjaria que fos que la lectura no s’ha de perdre mai com a eina de recerca atemporal. Tampoc com a via d’entrada per explorar vides i racons de la història–o mons ficticis–que romanen desconeguts per nosaltres. Donant-li la raó a Asimov, tots aquests viatges intel·lectuals han de ser, necessàriament, voluntat d’un mateix. La lectura és la gran porta d’entrada per fer-nos més cultes, més sensibles amb les emocions humanes, més entenedors del nostre passat i del nostre futur. En definitiva, més complets com a éssers humans. I és també la única manera d’adonar-se’n de què el que descriu Tucídies a la “Guerra Del Peloponès” escrit fa ja 26 segles és el mateix que un pot observar si analitza les ambicions polítiques i bèl·liques actuals. No importa que ell parlés de l’Atenes de Pericles i que el que relata sigui tan llunyà per nosaltres com qualsevol mite fantàstic. Realment, ens hem de fixar que la forma d’actuar dels humans, la nostra set de poder i la nostra tendència a mentir, però també les lucideses i els actes d’honor d’aquells personatges tan remots, ressonen amb força a la nostra realitat. O comprendre que el que relata Balzac al segle XIX a la seva “Comédie humaine”, és la perfecta descripció dels sentiments de tots colors que ens envolten cada dia. Llegir ens dona, en definitiva, la capacitat de poder posar en perspectiva tot el que ens envolta mitjançant el filtre de les pàgines llegides. 

“La lectura és la gran porta d’entrada per fer-nos més cultes, més sensibles amb les emocions humanes, més entenedors del nostre passat i del nostre futur.”

I així, poder comprendre que, el que ens sembla tan important, ara no és generalment quelcom únic i que només haguem de superar nosaltres, sinó que és una realitat que ha estat viscuda des de l’eternitat. Per això i per molts altres motius, em fa veritable llàstima que la lectura voluntària estigui en tan clar retrocés i que molts possibles lectors quedin esgotats–amb raó–de totes les lectures obligatòries per les que han hagut de passar. Aquestes han provocat que, moltes vegades, llegir hagi esdevingut poc més que un tràmit acadèmic pel qual aprovar exàmens. D’haver-se construït una relació més sana amb els llibres, la lectura podria constituir tota una forma de viure.