Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
març 2023 / EL CONVIDAT
El maldecap amb els estudis de gènere
Aprofundint en la realitat de la llicenciatura i el complex futur laboral que espera a les estudiants del grau
Últimament, els estudis de gènere s’estan veient involucrats en diferents rebomboris a les xarxes i als mitjans de comunicació. La desconeixença i incredulitat sobre l’objecte d’estudi en què es focalitza la carrera ha generat molta polèmica arreu del país. Com a llicenciada en estudis socioculturals de gènere per la UAB, he viscut en la meva pròpia carn tots els dubtes i inquietuds que neixen arran d’explicar al meu entorn en què consistien els meus estudis universitaris. Dilemes com la impossibilitat de garantir la neutralitat en el pla d’estudis o de portar la política a l’acadèmia serien les principals crítiques que rep el meu títol universitari, però els tractarem més endavant.
Els estudis de gènere no són una nova disciplina creada per la UAB perquè el feminisme s’hagi posat de moda, els estudis de gènere tenen les seves arrels als anys setanta, en un context històric en què la lluita pels drets de les dones estava a l’ordre del dia. El full de ruta del feminisme d’aleshores requeria una revisió exhaustiva de la posició a què havien estat relegades les dones al llarg de la història, una història explicada i estudiada sempre des de la perspectiva blanca i masculina. En aquest sentit, els Gender Studies comencen a desenvolupar-se als anys noranta a partir dels Womens Studies o estudis de dones i acaben convertint-se en el que coneixem avui en dia. La carrera d’estudis socioculturals de gènere aterra per primera vegada a l’estat espanyol l’any 2018, de la mà de la Universitat Autònoma de Barcelona. Gairebé cinc anys després de la seva creació i amb dues promocions ja graduades la demanda per accedir a aquests estudis continua creixent any rere any.
La UAB és la primera Universitat de l’Estat en oferir aquest grau
La postura interdisciplinar de la qual parteixen aquests estudis consisteix a situar el gènere dins l’entramat de factors que determinaran la manera en què una persona ocuparà i experimentarà el món, conjuntament amb l’ètnia, l’edat, la classe o la religió. Els estudis de gènere fan una feina coordinada amb les diferents disciplines acadèmiques que d’alguna manera treballen l’ésser humà (per exemple la lingüística, la ciència, la història, la sociologia…) per tal d’analitzar el gènere més enllà de la seva categoria identitària tan naturalitzada. Els estudis de gènere esdevenen un camp d’estudi en si mateix, i és per això que les seves metodologies de treball estan en constant contacte amb la resta d’estudis universitaris.
Les oportunitats i el potencial que ofereix aquesta carrera són molt amplis; repensar el gènere com a categoria vinculada i indestriable del poder implica resignificar en si mateix la universitat com un espai on tensen diferents estructures de poder i, per tant, com un espai purament polític. La nostra manera d’estudiar, aleshores, ha de ser coherent i situada dins la perspectiva de gènere, és per això que les metodologies que utilitzem busquen defugir l’individualisme i la competitivitat neoliberal dels estudis universitaris. En la majoria d’assignatures no fem exàmens, treballem a partir de treballs i projectes grupals que ens permeten compartir i generar un aprenentatge col·lectiu sobre què estem estudiant. Un altre exemple seria el TFG, on sí que se’ns assigna una tutora responsable d’acompanyar-nos en tot el procés de creació del treball, però també tenim una comissió de docents de diferents matèries al darrere que ens fa seguiment i avalua, per dotar d’aquesta mirada plural i interdisciplinària la feina dels alumnes, de la qual parlava abans.
“Els estudis de gènere esdevenen un camp d’estudi en si mateix, i és per això que les seves metodologies de treball estan en constant contacte amb la resta d’estudis universitaris.”
La nostra societat demanda tècniques especialitzades en gènere en múltiples serveis i oficis, places que fins ara estaven cobertes per gent amb altres especialitzacions i sense un nivell de formació com el que s’adquireix fent estudis socioculturals de gènere; és per aquest motiu que la carrera en si és tan necessària. No obstant això, hi ha moltes crítiques a fer també al futur que ens espera a les graduades en estudis de gènere. Ens trobem en un moment difícil per la nostra inserció en el mercat laboral, ja que les places del nostre camp són molt complicades de trobar, les condicions que se’ns ofereixen solen ser precàries i els requisits d’experiència sempre hi són. Així doncs, aspirar a una estabilitat laboral està sent utòpic.
Els estudis de gènere han dotat d’eines teòriques i analítiques per desnaturalitzar el binarisme de gènere a una societat que es troba en un moment de canvi i impàs. A partir del diàleg entre autores com Judith Butler o Simone de Beauvoir neixen converses molt riques que a poc a poc arriben a orelles de la gent. La carrera en estudis socioculturals de gènere ha suposat un gran pas per la investigació d’aquest camp en l’àmbit estatal i una oportunitat per donar lloc a la dissidència i a la diferència dins de l’acadèmia, perquè si més no, la universitat i el sistema universitari són indestriables del context neoliberal en el qual es troben constituïdes, amb tot el que això suposa.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Top 5 opportunities for students in Eutopia
Before European university alliances came up in 2019, student engagement and student bodies were majorly unilateral, extending...
Passat, present i futur de l’Universitari
Des del seu naixement al 1990, la Universitat Pompeu Fabra té una personalitat pròpia, distintiva. Això comprèn...
Tempus fugit
L’oblit del temps en el neguit del dia a dia. Temps que poques vegades prenem consciència d’on...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde