L'anticapitalisme al moviment feminista, a debat

Trencar el sostre de vidre: aquest és el principal objectiu del feminisme liberal. Dit d’una altra manera: aconseguir que les dones puguin aspirar a ocupar els mateixos càrrecs directius que els homes. En resum: que les dones i homes de classe social benestant tinguin les mateixes oportunitats. Tot i que el feminisme no hauria d’ocupar-se de repartir carnets a bones o males feministes, és legítim defensar que un feminisme que no pretengui incorporar a una majoria és, si més no, excloent. Es pot construir un moviment transformador i emancipador si es deixa a una majoria enrere?

L’ascens laboral de les dones adinerades sol ser possible gràcies a altres dones que assumeixen les tasques que deixen de fer. En una societat on la feina domèstica segueix sent realitzada en gran part per dones i on l’Estat del benestar no situa les cures al centre de l’agenda política, són les dones migrants i pobres les que estan suplint aquest buit. Com que històricament ha estat una tasca que han realitzat les dones de manera gratuïta, avui és considerat un treball de segona i es fa en condicions precàries i sense regularització.

“L’ascens laboral de les dones adinerades sol ser possible gràcies a altres dones que assumeixen les tasques que deixen de fer.”

D’altra banda, si el feminisme busca dur a terme una transformació social efectiva, cal que qüestioni si l’actual marc capitalista és un medi on pot satisfer les seves necessitats. Per exemple, de què serviria legalitzar l’avortament si aquest no està inclòs en el sistema públic sanitari? Només una minoria podria accedir al servei. O, de què serviria equiparar salaris entre homes i dones si aquests són precaris i insuficients? Si les lleis en matèria d’igualtat no van acompanyades de lleis socials que promoguin la redistribució de la riquesa, els canvis no seran estructurals i es quedaran a la superfície.

“[…] cal que qüestioni si l’actual marc capitalista és un medi on pot satisfer les seves necessitats.”

Per construir un món on tots i totes siguem més lliures, el feminisme ha de percebre el moviment des d’una perspectiva interseccional. Això passa per entendre que, tot i que hi ha dones que sí que es beneficien del feminisme liberal, hi ha moltes altres que no, perquè la seva situació es veu travessada per altres realitats com el racisme, el classisme o la pobresa estructural.

És cert que el feminisme anticapitalista pot compartir reivindicacions amb el feminisme liberal, com per exemple la lluita contra la violència sexual. No obstant, les solucions seran diferents segons el model polític i social que defensi cadascun. Per exemple, no serveix de res que legalment les dones tinguin els mateixos drets que els homes o que estigui penalitzada la violència de gènere, si la situació socioeconòmica d’una dona l’obliga a dependre d’un home per sobreviure. El model liberal, assentat sobre la idea de meritocràcia, no té en compte que les persones no parteixen del mateix lloc i que cal un model polític implicat en reduir aquestes desigualtats.

En conclusió, si el feminisme vol construir un moviment ampli, divers i que promogui una profunda transformació de la societat, cal que obri camins i incorpori altres lluites d’emancipació a les seves reivindicacions. Si no ho fa, acabarà esdevenint un moviment restringit i superficial. Com bé apunten Arruzza, Bhattacharya i Fraser a Feminisme per al 99% (2019): “No tenim cap interès en trencar sostres de vidre i deixar que la gran majoria netegi els cristalls trencats”.