La reforma laboral de Yolanda Díaz

De revolució a pragmatisme i de derogació a reforma. Per més que a alguns els sembli poc, la reforma laboral aprovada el divendres 4 de febrer representa un pas en la direcció correcta per al mercat laboral espanyol. Amb aquesta reforma, la ministra de treball Yolanda Díaz ha liderat una de les accions de govern més rellevants de la coalició PSOE-UP.

No m’esplaiaré gaire parlant de l’entramat polític que va comportar, i la votació consegüent. Ara bé, costa d’entendre que després que la ministra de treball aconseguís l’acord amb tots els agents socials, tant la CEOE com els sindicats, certs partits adaptessin un rol tan purista, sobretot tractant-se d’un moment tan delicat com aquest.

“Pel que fa a l’atur, és ben sabut que Espanya també presenta nivells molt més alts que la mitjana europea […]”

Quan pensem en el mercat laboral espanyol, hem de parlar de temporalitat, atur i pobresa salarial. Tal com assenyalava la Fundació BBVA el 2019, la temporalitat a Espanya quasi duplica la de la UE, fet que crea una dualitat laboral que sovint s’oblida quan es parla de la precarietat laboral. Si fem cas a les dades pre-Covid (INE, 2019), veiem que més d’un de cada quatre treballadors d’aleshores era víctima d’aquest fenomen i, per tant, no tenia cap mena de protecció contra l’acomiadament. Pel que fa a l’atur, és ben sabut que Espanya també presenta nivells molt més alts que la mitjana europea, cosa que sol ser conseqüència de qüestions estructurals del mercat laboral espanyol.

La reforma laboral del 2012 tenia com a objectiu principal augmentar la flexibilitat laboral interna a fi d’aconseguir que l’ajust es produís via preus (salaris o temps de treball) i no via quantitats (acomiadaments). El cert és que, tot i que el context d’aquella reforma era totalment diferent, la falla més gran va ser l’absència de mesures per reduir la temporalitat i així la dualitat el mercat laboral. A conseqüència d’això, els treballadors en règim temporal van ser els més perjudicats.

La reforma actual, en canvi, aborda principalment les qüestions de la temporalitat i la precarietat laboral. De cara al primer propòsit, s’aprova l’eliminació del contracte per obra i servei (modalitat de contracte temporal). Aquesta eliminació, juntament amb altres mesures complementàries, faran front a l’abús de contractes temporals. Pel que fa a la precarietat, s’aprova una llei segons la qual els contractes i subcontractes hauran d’aplicar el sou del conveni sectorial corresponent, posant fi al «gran frau» de les empreses multiservei. A més, també s’imposa la prevalença dels convenis de sectors, tret d’en els salaris, fet que mantindrà la flexibilitat de les empreses en èpoques de crisi.

“La reforma actual, en canvi, aborda principalment les qüestions de la temporalitat i la precarietat laboral.”

La inclusió dels ERTES a la legislació laboral ordinària també és benvinguda. Com s’ha demostrat amb la Covid-19, mesures eventuals com aquesta poden resultar molt efectives per evitar acomiadaments massius en èpoques de crisis. Nogensmenys, faríem bé d’abordar la discussió sobre si s’han de protegir els llocs de treballs (a través d’ERTES) o els treballadors (a través de l’assegurança d’atur). La digitalització i l’avenç tecnològic ens porten cap a un mercat laboral molt més dinàmic, en què la relocalització de treballadors pot esdevenir fonamental en termes de productivitat.