Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
març 2022 / ACTUALITAT
El masclisme als Oscars: un conflicte al llarg de la història
L’Acadèmia planteja un pla per combatre la desigualtat de gènere a la indústria cinematogràfica
Els Oscars 2022 tindran lloc el dia 27 de març a la ciutat de Los Angeles. El passat 8 de febrer es van donar a conèixer els nominats de la 94ª edició dels premis més importants del cinema. Com a cada edició observem la desigualtat en les nominacions i la falta de presència femenina en els grans premis. I és que en 2022 es repeteix el patró. Dels cinc nominats a millor direcció només hi ha una dona, Jane Campion per “The Power of The Dog”.
Cada any, quan s’apropa la data de la gala, apareix de nou el debat sobre el masclisme present als Oscars. Un clar exemple d’aquesta mala conducta per part de l’Acadèmia és que en 93 anys celebrant la gala dels Oscars només han guanyat dues dones a la categoria de millor direcció: Kathryn Bigelow (2009) i Chloé Zhao (2020); més a més, no només és que no guanyin sinó que, segons les investigacions realitzades per periodistes de The Guardian, des de la primera cerimònia celebrada en 1929 només un 14% del total de nominats han estat dones.
“Cada any quan s’apropa la data de la gala torna a sortir el debat sobre el masclisme present als Oscars.”
Arran de la gran desigualtat de gènere als Oscars han sorgit molts moviments a les xarxes socials com el #metoo o el #Time’sUp. Aquests també destapen, per exemple, les acusacions al productor Harvey Weinstein per violació i abusos sexuals a dones del gremi entre 2004 i 2013. Encara avui dia es pretén, amb aquests hashtags, donar visibilitat al problema i lluitar per aconseguir acabar amb el masclisme a la indústria.
Aquests moviments no es queden a les xarxes socials sinó que a la pròpia catifa vermella actrius com Natalie Portman van criticar la gala de 2020 portant un vestit molt reivindicatiu on apareixia a la seva capa tots els noms d’aquelles directores que no havien estat nominades en aquella edició com, per exemple, Greta Gerwig per “Little Women”.
Davant totes les crítiques cap a l’Acadèmia, ja no només per masclisme sinó per racisme, s’ha plantejat un projecte de cara al 2025 per fomentar la igualtat dins del món del cinema. Com ho faran? Proposant nous requisits per optar a l’estatueta daurada de cara a les pel·lícules de 2024. Entre els quals, que apareixi alguna persona “racialitzada” que el 30% de personatges siguin femenins o del col·lectiu LGBTQ+, o bé que tracti sobre alguna minoria social.
“[…] des de la primera cerimònia celebrada en 1929 només un 14% del total de nominats han estat dones.”
És clar que la història ha estat sempre tacada pel masclisme, i la indústria cinematogràfica no n’és una excepció. Des de l’Acadèmia es vol corregir aquesta situació i cada cop es nota més el canvi. Ja que des del 2015 el nombre de dones dins del cos de votants va pujar del 25% al 33%, segons dades de El País.
No obstant això, queda molt camí per recórrer i s’haurà de continuar lluitant perquè aquests premis representin la igualtat de gènere. En ple segle XXI no és normal que encara les dones hàgim de lluitar pel reconeixement al treball que fem igual que els homes. Les propostes de l’Acadèmia estan bé, però el problema també radica en el fet que aquestes mesures les proposen els mateixos homes que ajuden a fomentar aquest masclisme. Llavors, el canvi començarà a veure’s només quan hi hagi igualtat a aquestes institucions.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Ara llegeixes “El petit príncep”
"Ara llegeixes El petit príncep? És un llibre per a nens." Aquests van ser els comentaris dels...
Canviem el sistema, no el clima
Sabíeu que som tan sols una espècie més de les quasi nou milions registrades per la WCMC...
L’imperi romà de les dones és el nostre propi cos
L’obsessió de les dones per la imatge corporal i els rígids cànons de bellesa establerts per la...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde