Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
març 2022 / LA COLUMNA
Carnet Jove o Carnet del Consum
L'estructura del Carnet Jove, que el converteix en una eina de consum
El Carnet Jove és un servei de la Generalitat de Catalunya des del 1986, actualment gestionat per l’Agència Catalana de la Joventut, però, ens podríem creure perfectament que ho fes l’Agència Catalana del Consum, sobretot d’ençà que hi ha l’opció que el carnet sigui financer amb cert banc privat.
“Els sortejos, com les loteries, són verí capitalista perquè fomenten el fals relat que un dia pots ser ric […]”
Que aquest no vagi lligat a un banc públic, ja és qüestionable, però em centraré més en el seu funcionament capitalista. Discrepo que el model de sortejos i descomptes sigui l’únic que demana el jovent d’aquest país. A part del Programa Connecta’t, on se sortegen entrades per activitats culturals, la resta de sortejos serveixen per promocionar empreses privades. Els sortejos, com les loteries, són verí capitalista perquè fomenten el fals relat que un dia pots ser ric en aquest sistema, que fa que hi hagi poca gent fent accions directes, quan en realitat, actualment, segueixen augmentant les desigualtats, sense arribar a una redistribució justa de la riquesa. En el cas dels sortejos, és més probable que li toqui a qui tingui més temps lliure per fer més comentaris i en el cas de les loteries que un ric compri un bitllet premiat a un preu superior per blanquejar diners. En canvi, s’equivocava Hugo Chávez dient-ho dels videojocs, ja que unes sales públiques amb consoles o jocs de taula podrien ajudar a evitar aïllaments socials vistos a la producció “Solitud, la pandèmia de l’era digital”. En comptes de sortejar consoles, amb un benefici “individual” i per l’empresa, es podrien aprofitar locals buits per realitzar serveis adreçats a les joves, que ajudessin a teixir comunitat pels interessats a un preu popular al dia. Alguns exemples serien concerts per ordre d’inscripció, amb un termini on no et puguis tornar a inscriure per assegurar-se que totes les persones hi poden anar, o altres activitats sense capital pel mig, com xerrades per arribar a més joves que l’actual perfil d’usuari marcat.
CaixaBank, banc que proporciona el Carnet Jove.
Per ara, l’última innovació és el Carnet Jove Local i us estareu preguntant quin és el seu principal reclam. Exacte, continuen sent els descomptes del Carnet Jove estàndard, afegint-ne els dels comerços i serveis municipals per qui està empadronat a la població que l’ha desplegat, per tant, segueix la mateixa lògica capitalista. Continuant-la, el més preocupant i inadmissible és que hi hagi unes beques de pràctiques on sols pot optar qui té el Carnet Jove, ja que és discriminatori per qui no el té, dins dels marcs mentals d’una entitat privada que causa desnonaments com CaixaBank. Però, la Generalitat no ho pot permetre, les pràctiques han de ser remunerades per les empreses per llei, fins que la legislació de la UE no reflecteixi aquest consens social, el mínim és que aquestes beques no depenguin de tenir el Carnet Jove i que la junta d’avaluació esculli qui tingui menys ingressos familiars entre qui tingui les competències necessàries.
Per tant, després de veure que aquest servei és exclusivament econòmic, és necessari fer-lo més social. Cal revertir el defugiment, falten serveis i actes propis. El Carnet Jove, del qual la modalitat financera es pot emprar a partir dels catorze anys, just quan s’acaba el Club Súper 3, ha de seguir el seu model d’activitats gratuïtes en dies concrets.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Per què l’amnistia no és jurídicament possible?
Una refutació a Pol Turu i Gràcia
Entrevista a Mònica-Clua Losada
Catedràtica en ciències polítiques, editora de la revista acadèmica Global Political Economy, i membre del Comitè Científic...
«És que al col·le em diuen coses que no m’agraden»
Una excursió al Cadí
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde