La desafecció política:
Una realitat, una sensació o una il·lusió

La política en les democràcies representatives viu avui un punt d’inflexió en la seva minsa i curta història. Pel que fa a Espanya, els nivells de desafecció són ara d’una magnitud tan preocupant, que fins i tot poden arribar a qüestionar els nivells de legitimitat del sistema de partits. La nostra societat, ja no inclinada a la participació política tradicionalment, a causa de la imatge tradicional dels polítics —associada a la corrupció, opulència i despotisme a Espanya–; ara encara ha entrat més profundament en un espiral de panem et circenses (pa i jocs). Però a falta de panem (pa), pel malestar econòmic, els nivells de desafecció i enuig cada cop són més elevats; i només queda l’entreteniment per evadir-se dels problemes, el circenses (circ).

Especialment, cal fer esment d’aquesta darrera variable, que està entrant en joc al continent europeu cada vegada amb més força i que resulta molt interessant: l’enuig. El cert és que, en consultar dades recents del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre participació política, es detecta que l’interès en participar a les eleccions és notablement alt —74,5% segons la font de dades—, i això es deu, en part, a un enuig dels ciutadans amb la classe política i a una preocupació general per la situació econòmica, juntament amb el sentiment de que el sistema democràtic —preferit per més del 90% dels enquestats— està en perill. 

Totes aquestes dades ens demostren que el problema principal no és la manca d’interès –no almenys al 2024–, si bé és cert que cal incentivar la participació en la política del joves. Les dades, altrament, corroboren que el principal problema és l’actitud de la classe política envers la ciutadania. Les enquestes situen que els ciutadans valoren la capacitat d’acord entre polítics, i la seva capacitat de mantenir les promeses electorals, juntament amb una bona cultura institucional, com allò més important en els polítics. Això, paradoxalment, contrasta amb el fet que aquests són precisament els trets que els ciutadans menys atribueixen als actuals representants polítics. 

L’escenari de desafecció i creixement de l’extrema dreta a Alemanya està desencadenant agressions a diversos representats polítics. [Christian Lue]

Així doncs, i basant-me exclusivament en aquestes dades objectives, crec que les solucions més escaients per posar remei a aquesta situació són: d’una banda, augmentar els nivells de transparència i bona cultura institucional (des de permetre la participació i accés informal dels ciutadans a les institucions polítiques i als representants que els deuen el càrrec, fins facilitar veure el seu funcionament diari i, sobretot, augmentar els nivells materials i d’accessibilitat a la transparència en la gestió de les administracions públiques), doncs no es pot mentir sobre allò que és transparent, perquè tothom ho pot veure, i això dissiparia creadors de fake news i tòpics, populistes i demagògs.

D’altra banda, cal fomentar una jerarquia de partits més democràtica, tan internament com de cara a l’exterior, on la concòrdia entre formacions i la bona imatge de cultura institucional, així com la deguda negociació i entesa, prevalguin per sobre la crispació i la picabaralla, doncs aquests són els aspectes pitjor valorats. Així, si s’augmenta l’entesa, un dels aspectes titllats com a més necessaris, i s’adrecen els problemes anteriors, s’enfrontaran les principals causes de desafecció i els nivells d’aquesta disminuïran gradualment. Tot això serà en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes, i dels projectes polítics que els i les representants electes es proposin. 

“L’exemplaritat dels ciutadans en el desenvolupament de les seves respectives tasques, que fan de la nostra terra una de pròspera, i la seva esperança, al sostenir un sistema democràtic, basat en la pluralitat, la convivència i la confiança, mereixen una resposta.”

En conclusió, tots els poders públics emanen del poble, de la ciutadania; en definitiva, de les persones. Els representants de la ciutadania deuen els seus càrrecs a la creença d’un poble de què el seu millor futur possible neix del projecte democràtic, que es manifesta mitjançant la seva expressió en les eleccions. L’exemplaritat dels ciutadans en el desenvolupament de les seves respectives tasques, que fan de la nostra terra una de pròspera, i la seva esperança, al sostenir un sistema democràtic, basat en la pluralitat, la convivència i la confiança, mereixen una resposta. Aquesta resposta passa —al meu entendre— per la exemplaritat, les conviccions fermes i inequívoques; i la coherència. 

Per tot això, insto a la classe política a ser conscient que tots tenen, o han de tenir, almenys una cosa en comú: la cerca del bé públic, la estima per a la ciutadania i el compromís envers a la població que els ha escollit, i a qui han estat cridats a servir. Han de ser ells, doncs, amb aquesta motivació, els que sostinguin l’escut i l’emblema de la democràcia. Si aquests representants estimen els seus representats, sabran exercir aquesta tasca amb responsabilitat, doncs d’ella en depèn el nostre futur i la nostra manera de viure.

“Per a fer política justa i sana no n’hi ha prou amb conèixer a les persones; és necessari també estimar-les”.

— Arturo Graf.