Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
Llegir >maig 2021 / CULTURA
El futur és el Kendama
La joguina del futur té més de 200 anys, ve del Japó i es diu Kendama.
Aquesta joguina d’habilitat d’entrada us pot semblar l’enèsima pèrdua de temps o una afició infantil, tanmateix, en aquest article us proposo conèixer-la des de la meva perspectiva.
Us estareu preguntant què carai és un Kendama i per a què serveix. Bona pregunta! Doncs bé, francament la millor manera de saber-ho és veure’l a les mans d’algú, però intentaré posar-ho en paraules perquè no es digui. Objectivament, un Kendama és una estructura de fusta amb forma de creu cristiana la qual està unida per un fil a una esfera foradada. Aquestes dues peces s’equilibren una sobre l’altra de tantes maneres com un pugui imaginar, amb la condició de només fer servir una mà (ara sí, si no ho heu fet encara, feu el favor de clicar l’enllaç anterior per veure un Kendama en acció o no entendreu res de res).
Més enllà de l’àmbit físic d’aquesta fusteta polida, m’atreveixo a dir que existeix un procés d’aprenentatge muscular i cognitiu al seu darrere. M’explico, les primeres vegades que agafes un Kendama et transformes en un perill per tu mateix i pels altres, no controles. Tot seguit, després d’intentar-ho unes poques vegades és probable que puguis coordinar algun truc. T’engresques, vols més. A partir d’aquí comença aquest camí de prova-ERRORS-encert fortuït-aprenentatge el qual és sanament addictiu. El resultat és una presa de consciència de la teva motricitat buscant l’equilibri i la coordinació. Per mi, també és un mecanisme d’abstracció amb el qual perdo la noció del temps amb l’atenció fixa a uns objectius senzills però desafiants. D’alguna manera, penso que s’assembla a la meditació.
Finalment, aquí ja entrant a un esoterisme potser innecessari, m’agrada imaginar el Kendama com a una metàfora que manifesta aquesta seqüència de prova-error constant a la qual ens enfrontem periòdicament a la vida. Una seqüència on els cops de sort existeixen i ens animen a seguir, però que només es venç amb constància.
Aterrant del món de les idees i per acabar, us recomano que si mai en cau un a les vostres mans, li doneu una oportunitat. Indiferentment de la vostra edat, gènere, forma física, i inclús coordinació, és un joc que funciona en mans de qualsevol. Tinc amics que aguanten els “cubates” amb dificultat i que manipulen les lleis de la física que dona gust. Vosaltres no sou menys, us ho garanteixo.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Llegeix més articles...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
Llegir >La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llegir >Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
Llegir >PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde