Vot per a intentar canviar el rumb

Constantment, afloren exemples de mala praxi política, com ara l’abús de poder, els sous vitalicis o certes actituds descarades com el fet de no tenir a punt el programa electoral setmanes abans dels comicis.

La desafecció política i el cansament generalitzat de la ciutadania respecte de la classe política és més que comprensible. Sobretot perquè a aquesta se li ha sumat la necessitat de fer front a una pandèmia, que ha desencadenat efectes econòmics tant a curt com a mitjà termini, que ara es palpen, i a llarg termini, que ja es veuran. La gent veu com els polítics es tiren els plats pel cap en performance parlamentària i, després, se’n van a dinar junts. Mentre, els seus problemes tractats en seu parlamentària, continuen existint quan s’acaben les sessions plenàries.

La forma de fer política del nostre país ha estat marcada per la jerarquització dels representants polítics envers la ciutadania “rasa”. Precisament, entendre la política des d’aquesta concepció vertical ha allunyat la ciutadania de les autoritats, que en la seva bombolla diària no s’han de preocupar de la pensió que tindran quan es jubilin, ni de les hipoteques, ni dels lloguers ni del preu del cistell de la compra.

“La desafecció política i el cansament generalitzat de la ciutadania respecte de la classe política és més que comprensible”

Però, el proper vint-i-vuit de maig, com en cada elecció, votar podia valdre la pena. És un dret, però, alhora, també pot ser percebut com un deure. Si és vist com un compromís adoptat amb la democràcia, no exercir-lo és, llavors, una irresponsabilitat i una infidelitat amb el sistema democràtic. L’exigència de la ciutadania pot millorar la qualitat de la política i les relacions entre el poble i les institucions. Una ciutadania responsable pot fer que els polítics, de vegades no prou responsables, ho siguin igualment.

El jovent té l’oportunitat de condicionar el futur polític dels seus pobles i ciutats. Per això, és recomanable informar-se a través de fonts veraces i tenir present que, anar a les urnes, podria servir per a frenar l’extrema dreta, encara que sigui votant el partit al qual se li trobi menys punts a favor.

L’alternativa al vot és la impossibilitat de canviar aquesta jerarquització. A més, si no es vota, pot tenir lloc un augment del populisme a un ritme frenètic i l’ascens de l’extrema dreta, ara ja dins les institucions, que fa pudor de segle XX.

Si no volem un país encarcarat, si no apostem per potenciar la democràcia i si no som prou exigents amb la qualitat de les institucions, correm el perill de tendir cada vegada més a una societat força polaritzada, on el “tots són iguals” es pot convertir en un xec en blanc per als partits antidrets com Vox, l’existència i la força del qual pot motivar la gent indignada i que sent indiferència a sortir a votar.

 EFE/ J.J. Guillén

No cal dir que, per a votar amb cara i ulls, la ciutadania s’ha de poder informar mitjançant veus amb credibilitat. Tot i això, durant aquesta campanya de les municipals s’ha vist com els mitjans locals fan d’altaveu i de finestra als candidats quan els entrevisten, perquè els falta personal i no tenen prou temps per a preparar unes preguntes més oportunes. 

Haurien de fiscalitzar-los més, qüestionar el seu argumentari i contrastar més les dades que ells comenten. Als candidats se’ls permet respondre de la mateixa manera com exposarien en un míting la seva argumentació. Els mitjans locals haurien de tenir les eines adequades per a poder fer la funció primordial del periodisme, és a dir, per a poder protegir la veritat, que és un paper que ha quedat relegat en segon pla. 

“No cal dir que, per a votar amb cara i ulls, la ciutadania s’ha de poder informar mitjançant veus amb credibilitat”

En conclusió, la ciutadania ha d’exercir el vot per a millorar la política, però els mitjans han d’estar a l’altura perquè la seva tasca és imprescindible. D’ells depèn que el vot de les masses millorin o malmetin, volent-ho o no, les bases de la democràcia.