La politització del català, a debat

juny 2023 / VERSUS

A favor de la politització del català

Guillem Torres

En el món on vivim (gairebé) totes les decisions que prenem són polítiques. Triar quin producte compres al supermercat és un acte polític. Triar per quin mitjà t’informes és un acte polític. Triar quina escola marques com a primera opció per als teus fills és un acte polític. I triar en quina llengua t’expresses també és un acte polític.

És sabut que el català té una salut delicada a causa de la substitució lingüística a favor del castellà, el francès i l’italià, accelerada a partir de mitjan segle xx. És evident que en un context en què el català només és la llengua habitual d’un terç de la població dels Països Catalans, i amb una tendència a la baixa, parlar l’idioma propi del país ha esdevingut un acte polític. Fins i tot, en alguns territoris o àmbits, un acte de resistència.

“El català té el deure d’esdevenir clau en la cohesió social del nostre país.”

Des de l’aparició del partit Ciutadans, hem vist com s’han polititzat les llengües al Principat. Amb l’objectiu de restar-li espai al català en tots els àmbits sota una bandera d’igualtat de tracte amb el castellà, han aconseguit trencar amb els consensos establerts des de la Transició en matèria lingüística, com la vehicularitat del català en l’ensenyament. I ho han fet, precisament, polititzant les llengües, mostrant, segons el meu punt de vista, que parlar en castellà a Catalunya és un acte rebel contra la tirania opressora del català.

Considero també que el català ha de ser una eina política (que no partidista) perquè té el deure d’esdevenir clau en la cohesió social del nostre país. Vora un milió de catalans tenen orígens molt diversos. Molts d’ells, però, no aprenen el català. Potser no el veuen necessari, potser no tenen temps d’aprendre’l o potser simplement no volen. Però perquè se sentin integrats com a part de la societat catalana, és necessari que la llengua catalana sigui lingua franca al país. I procurar que els nouvinguts a Catalunya aprenguin el català és un acte polític important i necessari.

Els catalanoparlants no tenen garantits els seus drets lingüístics en una bona colla d’esferes del dia a dia. Malgrat que, a Catalunya, el català està equiparat legalment amb el castellà, la realitat és una altra. Als jutjats, a l’administració, als bancs o a l’àmbit acadèmic, ha calgut polititzar el català per aconseguir que es respectin i es facin efectius els drets dels parlants a ser atesos o a desenvolupar una tasca en la seva llengua. A la mateixa universitat, cada trimestre, assignatures programades en català s’acaben fent en una altra llengua. Lluitar i batallar perquè la classe es faci en la llengua inicialment programada també és un acte polític.

No han estat els partidaris d’afavorir el català els que van començar a polititzar les llengües, ans al contrari: els que creuen que no s’han de polititzar les llengües van ser els primers a fer-ho per restar-li espai al català en favor del castellà. Però ara per ara és l’única manera que té el català per sobreviure: que sigui utilitzat com a instrument polític.

En contra de la politització del català

Anaís Díaz

En els últims anys, el català s’ha convertit en una eina de confrontació política a Catalunya. El que hauria de ser un símbol d’identitat cultural i lingüística s’ha vist embolicat en una lluita de poder entre diferents forces polítiques. El català és una llengua rica i històrica que forma part de la nostra cultura. És una expressió d’identitat i una forma de comunicació que ens uneix. Preservar i promoure el català és crucial per a mantenir viva aquesta herència cultural i lingüística. No obstant això, quan el català es polititza, el seu valor es veu reduït a una eina per a guanyar suport polític.

Tant és així que aquesta politització del català ha polaritzat part de la societat catalana. S’ha creat una dicotomia entre aquells que defensen l’ús exclusiu del català i aquells que consideren que la diversitat lingüística i cultural ha de ser respectada. Aquesta divisió no sols afecta les relacions com a comunitat, sinó que també dificulta el diàleg i la cooperació entre diferents sectors de la societat. Un clar exemple d’aquesta crispació ha estat la llei d’immersió lingüística i l’obligació d’impartir el 25% de les classes en castellà a les aules catalanes. Tant els catalans com la resta de l’Estat s’han vist involucrat en aquest debat polític. Perquè sí, ha estat un debat polític on es defensa una posició concreta segons el que doni suport el partit al qual votes. Encara més quan el punt de tota la qüestió hauria d’haver sigut la defensa de la nostra llengua, sense oblidar la riquesa que dona la immersió lingüística, ja sigui amb el castellà, l’anglès, el francès o l’alemany.

“El català ha de ser una eina d’enriquiment personal i col·lectiu.”

Els partits polítics han utilitzat el català com un instrument per a obtenir avantatges polítics i mobilitzar a la seva base de votants, per exemple, a través de lleis en l’educació. En lloc de fomentar l’ensenyament i l’ús del català pel seu valor intrínsec, s’ha emprat com una manera de marcar diferències i crear conflictes artificials. Això no només desvirtua el propòsit original del català, sinó que també distreu l’atenció d’altres problemes importants que afecten la societat catalana. És fonamental separar el català de la política i retornar-li el seu veritable valor cultural i lingüístic. El català no ha de ser utilitzat com una arma política, sinó com una eina d’enriquiment personal i col·lectiu.

Què hi ha de dolent en ser bilingüe o trilingüe? S’hauria de veure com una qualitat positiva i, a conseqüència de la politització del català, si parles en català i castellà molts cops et sentiràs jutjat per una part o una altra de la població arran de la divisió que s’ha aconseguit per culpa dels partits polítics. Ho han estat enfocant com una batalla política i al final, l’objectiu important és preservar la nostra llengua, que hauria de ser un símbol cultural i no pas polític.

Promoure el seu aprenentatge i ús de manera inclusiva i respectuosa fomentarà la diversitat i la convivència a Catalunya. Lluitar per pujar el nombre de catalanoparlants i que no es perdi la llengua, però que no sigui per guanyar les pròximes eleccions. És hora de separar la llengua dels interessos polítics i retornar-li el seu veritable propòsit: ser una expressió d’identitat i d’enriquiment de la nostra cultura.

Més d'aquesta edició...