Un vaixell que no hem de deixar passar

En els últims anys és notori que els estats es desdibuixen, si més no dins la Unió Europea. Ara, i cada cop més, el mapa d’influència en aquest continent es dibuixa per Euroregions amb interessos compartits. Això no treu l’enorme influència que els estats puguin tenir, però ens brinda als catalans una magnífica oportunitat. L’Euroregió del Mediterrani és fonamental per als interessos catalans i va mancada de capitalitat clara. Us proposo un exercici, el de pensar una gran ciutat amb riba al Mediterrani que culturalment i econòmica estigui per sobre de Barcelona.

“L’Euroregió del Mediterrani és fonamental per als interessos catalans”

Com a capital de la Mediterrània, Barcelona té un potencial que tot el país ha d’aprofitar. A nivell econòmic, és brutal el que Catalunya pot generar i aprofitar-se de l’entrada de tot tipus de mercaderies. Ara per ara, la majoria dels paquets d’Amazon que molts catalans comprem, van en vaixell de la Xina fins al port de Rotterdam (passant per Suez i Gibraltar) i des d’allà es distribueix amb camió, tren o avió fins al centre logístic de Barcelona. El camí en vaixell a primera vista és massa enrevessat (entrar al Mediterrani per després sortir tot vorejant Europa), però això és així ja que no hi ha cap gran port logístic abans que pugui fer de centre europeu.

El port de Rotterdam no exporta gaires productes propis neerlandesos, sinó que simplement és un nexe logístic d’entrada o sortida d’Europa. És per això que les exportacions a Holanda representen més del 70% del seu PIB fins i tot en un any de pandèmia. I en termes absoluts és el quart país del món que més diners genera amb les exportacions (només superat per la Xina, Estats Units i Alemanya).

Seguint l’exemple dels Països Baixos, hauríem de voler potenciar el port de Barcelona per acabar aconseguint un creixement de fins el 50% del PIB, a la llarga és clar (però no deixa de ser descomunal). Barcelona ja té de base unes extraordinàries infraestructures, tenim el port al costat d’un aeroport internacional i ara s’enllestirà el corredor mediterrani per poder distribuir arreu. Si potenciem el port de Barcelona com el punt d’entrada a Europa, el més segur és que una llarga llista d’empreses instal·lin centres logístics pel Vallès, Barcelona i arreu del país (creant així molts llocs de treball, a més de valor afegit) i que les empreses catalanes vagin ja una passa per davant a l’hora d’internacionalitzar-se (els vaixells que arriben després han de marxar preferiblement plens).

“Si potenciem el port de Barcelona […] una llarga llista d’empreses instal·lin centres logístics pel Vallès, Barcelona i arreu del país”

Tenim la sort que ara se’ns obre una finestra d’oportunitat. Amb el projecte de la Nova Ruta de la Seda, la Xina (primer exportador i importador mundial) busca un punt d’entrada comercial dels seus productes a Europa i Barcelona està cridada a exercir de capital del Mediterrani europeu. Cal una aposta clara per part del nou Govern de la Generalitat per posar Catalunya al centre del Mediterrani i exercir de centre econòmic. Si no ho fem nosaltres, altres es pujaran a aquest vaixell.