L’explosió de la cinematografia espanyola

Les grans plataformes audiovisuals posen la mirada a Espanya i provoquen un boom d’èxits cinematogràfics sense precedents

Catalunya i Madrid es volen posicionar com el principal hub audiovisual del sud d’Europa. En els darrers anys hem contemplat un auge de grans plataformes cinematogràfiques com ara Netflix, Amazon, HBO, Disney Plus, empreses que no només produeixen a sòl estatunidenc, sinó que deslocalitzen i materialitzen produccions a molts països del món. Aquesta nova estratègia empresarial del món del cinema, que fins fa ben poc es concentrava en gran mesura a Estats Units d’Amèrica i a la seva perla d’or Hollywood, ha vist com la internacionalització li proporciona una nova rendibilitat i oportunitat de negoci indiscutible.

La cerca de nous indrets per establir punts de creació de material audiovisual ha posat la mirada a Espanya. Els requisits (varietat de paisatges, bona comunicació en transport, seguretat i un bon bagatge en el món de la gran pantalla) han estat algunes de les característiques que han motivat a produir èxits mundials a sòl espanyol. La casa de papel, Las chicas del cable o Élite són alguns dels èxits innegables que, a més, s’han ajudat d’un factor molt rellevant, el gran públic de la llengua espanyola. Amèrica del Sud és un mercat molt ampli que proporciona un avantatge respecte a d’altres països de l’entorn com podria ser Itàlia. Sens dubte, i com podem observar en el programa “España Hub audiovisual d’Europa” impulsat pel Gobierno de España, amb una inversió pública de 1603 milions d’euros per al període 2021-2025, les plataformes audiovisuals no són les úniques que s’han adonat del canvi de paradigma audiovisual. El Govern, les empreses i els diversos sectors econòmics del país han vist en aquest sector una oportunitat per convertir-se en el Hollywood d’Europa. En temps de crisis, pandèmia i crispació política, és una conveniència innegable i molt necessària.

Madrid i Catalunya s’han erigit com les capitalitzadores de la proposta, dues comunitats autònomes poderoses que davant aquesta situació no volen deixar passar l’oportunitat per rellançar-se, en busca del benefici que suposaria una aposta com aquesta. La construcció dels parcs audiovisuals com el de “Madrid Content city” o el projecte “Catalunya, motor de la innovació audiovisual i del videojoc del sud d’Europa”, – amb la col·laboració dels fons europeus “Next Generation”, ha assentat les bases per crear un bon teixit audiovisual. Aquesta aposta denota una certa competència entre les dues regions visible des de fa dècades. L’objectiu és ser pioner: totes dues tenen molta personalitat, estan ben comunicades i disposen d’un gran potencial econòmic per aconseguir-ho. L’oportunitat d’implementació del nou sector pot provocar diversos escenaris, com que una s’erigeixi per sobre l’altra en determinats espais del sector, o bé poden optar per la complementació, la competència sana i l’especialització perquè d’aquesta manera s’harmonitzi tota la nova indústria.

Si finalment el sector audiovisual a Europa es concentra a Espanya i es converteix en l’exitosa guanyadora, veurem quin paper juguen les CCAA i les seves respectives capitals en tot això. La unió farà la força o serà motiu de disputes i competències desfermades semblants al que estem vivint a l’esfera política. Veurem.