El toc de queda, a debat

Després d’un any traumàtic sembla que comencem a veure llum al final d’un amarg tràngol. Estem deixant enrere —tot i que encara queda la recta final, prudència— una situació històricament excepcional que deixarà cicatrius psicològiques i socials. Tanmateix, un cop retornem a una relativa calma tenim el deure moral de mirar enrere i avaluar fredament com s’han fet les coses. No només perquè és un exercici sa i necessari, sinó perquè dels errors se n’aprèn. En aquest cas, cal dir-ho sense complexes; moltes accions per combatre la pandèmia han estat encertades, d’altres, com el toc de queda, un autèntic despropòsit.

El toc de queda començà a Espanya la nit del 25 d’octubre i ha estat en vigor fins el 9 de maig. Hem estat, per tant, més de 150 dies convivint amb restriccions a la llibertat de moviments pròpies d’èpoques passades. Abans de res, cal dir que algunes limitacions de drets fonamentals poden ser acceptables en situacions excepcionals. Per una banda, aquests drets es consideren inviolables per la Constitució Espanyola (CE), però, per l’altra, també es contempla la possibilitat de restringir-los si xoquen amb drets aliens — a la salut, en aquest cas.

No obstant, hi ha requisits per dur a terme tal limitació. Us imagineu que els governs poguessin acabar amb drets fonamentals sense cap mena de control? Segons la CE per restringir drets fonamentals cal mostrar, primer, la idoneïtat de la política; segon, la seva necessitat i, finalment, aplicar-la amb proporcionalitat i ponderació. És a dir, els drets fonamentals només es poden limitar quan sigui estrictament necessari i hi hagi més guanys que perjudicis.

La principal hipòtesi dels defensors del toc de queda és que redueix la mobilitat i, per tant, implica un menor risc de contagi. Respecte aquesta idea cal aportar dues objeccions. En primer lloc, és una hipòtesi sense evidència empírica darrera. De fet, un dels problemes principals és que no hi ha hagut cap mena d’avaluació de la política pública, és a dir, els efectes del toc de queda podrien haver estat perjudicials i ni tan sols ho sabríem!

“existeixen alternatives que van en la mateixa direcció́ sense suprimir drets fonamentals”

No obstant, no només és que el toc de queda no hagi estat avaluat, sinó que existeixen alternatives que van en la mateixa direcció sense suprimir drets fonamentals. Mesures com la reducció del nombre de persones, la prohibició de beure alcohol a la via pública, o les ja clàssiques restriccions ataquen el problema sense limitar llibertats bàsiques. És difícil imaginar com incrementa el risc de contagi passejar el gos en arribar de la feina o fer una volta amb la teva parella passades les deu. 

En resum, és inacceptable que qualsevol estat mantingui el toc de queda si no s’ha provat la seva idoneïtat; si no és una mesura necessària perquè existeixen alternatives plausibles; i si no és proporcional, ja que els danys que genera no són superats pels beneficis. Comprensió amb els governs no pot voler dir donar carta blanca. Els drets fonamentals ens protegeixen d’un poder que, recordem, és il·legítim si limita arbitràriament les llibertats. A més a més, avancem cap un futur on les situacions excepcionals augmentaran i necessitarem, per tant, societats madures. Societats que acceptin les restriccions quan siguin justes, però que també alcin la veu quan siguin arbitràries i supèrflues.