Entrevista al Racó de l'Hipòlit

Per què neix el Racó de l’Hipòlit?

Neix de veure que tot el tema dels mems estava creixent molt, i la qualitat en català era superbaixa. Ho vam començar amb els amics de la colla, per fer la broma, però només vaig acabar publicant jo i em vaig quedar el compte. Vaig continuar amb un compte, que havia nascut per casuística. M’agradava, i creia que ho podia arribar a fer millor.

Què és el més complicat de començar una pàgina de mems?

La constància. Quan la gent comença un projecte així amb un objectiu clar i no el veu ràpidament, para. I el més important és continuar. També és clau entendre el teu públic, què vol de tu, i oferir una cosa millor o diferent del que ja s’ofereix.

D’on surt l’obsessió dels memaires amb l’anonimat?

Crec que com que no hi ha cap requisit per començar a Instagram, a ningú li importa qui hi ha darrere d’un compte així, tret que es faci molt gran. De tota manera, el resultat és indiferent. No crec que sigui un requisit ser públic.

La pregunta que tots i totes estem esperant… qui ets realment?

Jo també m’ho pregunto, a vegades (riu).

Soc un estudiant de disseny, interessat per la interacció digital, només em falta acabar el TFG. Vaig començar a dibuixar fa nou anys, i vaig crear una comunitat a Instagram amb els dibuixos. Més tard, vaig començar una pàgina de mems en català que aconseguiria en un mes el que va aconseguir la de dibuixos en dos anys. Pensava que era bon humorista, i fins i tot havia intentat entrar a l’Està Passant. Me’n vaig cansar, i vaig arribar a la conclusió que l’humor no era el que m’omplia.

Llavors em vaig adonar que el denominador que tenen en comú tots els meus projectes són les xarxes. A tercer de carrera vaig crear una agència, perquè vaig veure una oportunitat amb els nous creadors de contingut, i vaig començar un encaix d’empresa amb adolescents.cat. Per exemple, vam començar a fer filtres d’Instagram quan no era l’habitual; vam fer el salt a TikTok, i hem estat treballant per Universal en campanyes per artistes com Justin Bieber, preparant el còctel mólotov per fer-ne viral el contingut.

Després de dos anys de liderar projectes de transformació digital i d’entendre noves generacions, el maig de l’any passat vaig trobar un projecte que m’apassiona, que consisteix a passar de ser creador de contingut a moure’ls des d’una perspectiva empresarial i, a llarg termini, crear una xarxa social pròpia. Una aventura que s’està materialitzant.

El teu entorn sap que ets el Racó de l’Hipòlit. Vertader o Fals.

Cent per cent vertader.

Per què l’Hipòlit, i no algun altre personatge de Tirant lo Blanc?

Realment es diu Hipòlit pel Sant Hipòlit de Voltregà. Ja no recordo quin era el primer nom, però era com “El Racó d’en Pau” o “d’en Pep”, i un amic em va dir que fes servir un nom més català tipus “Hipòlit”. Vaig dir, “doncs tens raó” i es va canviar el nom allà mateix. No hi ha gaire pensament al darrere.

Per què vas crear el compte secundari privat del Raconet de l’hipòlit?

Quan agafes volum, reculls cada cop més gent, i has d’intentar apel·lar-ne el màxim nombre possible amb un humor i uns costums que cada cop es fan més mainstream. Hi ha una campana de Gauss i quan apuntes al mig, els dos extrems no se senten tan còmodes o veuen que d’alguna manera has perdut l’originalitat, i fins a cert punt és veritat. Bàsicament, el Raconet era una via d’escapament en què jo no tenia una vara de qualitat sinó que simplement era per passar-m’ho bé, i realment crec que la gent també s’ho passava bé.

Per què vas decidir vendre’l? Te’n penedeixes?

M’arrepenteixo del preu al qual el vaig vendre. El cert és que se’n van vendre dos, el compte gran sí que sabia que no el vendria mai però als Raconets la gent que els seguia ja sabia quines eren les dinàmiques. No em feia tanta pena perquè la gent que era al Raconet també és al Racó. Vaig creure oportú vendre els dos cops i no me n’arrepenteixo ni estic trist.

L’humor té límits?

Jo crec que amb el temps n’he trobat un únic: quan fas humor sabent que vas directament a fer mal. El que passa és que amb internet tothom esdevé la teva audiència, tu no tries cap a on va l’acudit. En el cas de l’humor, la barrera entre el món real i el digital no s’ha sabut trobar. Jo et diria, si al món real vas a fer mal, estàs creuant el límit, a internet pots no voler-ho fer i que la gent s’ofengui. Jo soc partidari que la gent s’ofèn amb el que vol, tothom té la seva pròpia cuirassa i crec que s’ha d’aprendre a riure de les coses, es viu molt millor. La meva iaia sempre deia una cosa molt bona que és: “si t’enfades, tens dues feines: enfadar-te i desenfadar-te”.

Què diries a les persones que afirmen que el teu humor és massa negre?

Uh! Que no han vist realment altres comptes, altres capes d’internet i altres dinàmiques. De comptes, n’hi ha molts, i de perfils també, tothom té moltes hores al dia per destinar-les on vol. Si decideixes destinar-les a algú que et fa sentir malament, el problema cau més a la teva teulada que a la meva. Feel free! No faig pagar ningú perquè mirés els meus mems, tot i que segurament hi hauria algú que pagaria. Llavors sí que em podrien reclamar alguna cosa, però com que és un servei gratuït que estic donant a una plataforma gratuïta: ¡Pasen y vean!

“Jo et diria, si al món real vas a fer mal, estàs creuant el límit, a internet pots no voler-ho fer i que la gent s’ofengui”

Un dels teus crítics més grans va ser el compte @memsdelaterra, amb qui vau tenir més d’una picabaralla digital. Muntatge o realitat?

No, no, realment mai va ser de veritat. A mi m’agrada molt jugar. No el conec personalment, però tot el que passa en aquest entorn mai es pot agafar com a 100% veritat. Agafar-se literalment les coses en un món en què tot és humor, no s’ha de fer mai.

El 2020 vas deixar l’activitat al compte de manera temporal. Per què?

Arriba un punt en el qual comença a suposar una càrrega, ja no és una cosa que vull fer, sinó una cosa que haig de fer. Passa de ser un hobbie a una feina, i en aquell moment estic fent altres feines que m’omplen més. Considero que si hagués volgut fer alguna cosa important amb el Racó ja s’hauria fet, i no em veia en el moment d’apretar amb el compte. Prefereixo deixar-ho, deixar-ho en un bon estat i guardar-ho a l’espera de si en un futur tindré un moment per tornar-hi.

Com li explicaries a un boomer per què són importants els mems?

Jo et diria que són iguals que les emoticones. Surt de tenir eines digitals, que tothom pugui tenir diverses maneres de comunicar-se, i és un suport que ens ajuda. Som éssers molt visuals i cada vegada és més comú.

Hi ha unes capes de cultura que són els primers mems, una mena de referents que utilitzaran tots els nous comptes que es creïn. És una forma de llenguatge que ara es comença a entendre i se li comença a donar la importància que se li ha de donar. Jo penso que un mem pot arribar a ser millor que un discurs, la capacitat de síntesis que s’ha de fer per seleccionar fotos, lletres i emocions que vols transmetre és una feina molt feixuga. És una nova forma de llenguatge que penso que anirà a més i que s’ha de conèixer.

Quin percentatge d’adolescents.cat és independentista? I d’esquerres?

Realment no t’ho sabria dir. Hi ha hagut molta evolució amb el pas del temps, molts no tenen la mateixa opinió ara que fa cinc anys o en fa dos. No tinc opinió i, per tant, no tinc resposta en aquest tema.

Al cap de dos anys, torna el Racó de l’Hipòlit. Què podem esperar aquest cop?
Treballes en altres projectes?

És un canvi, no és el mateix Racó de l’Hipòlit. És una evolució a transcendir dels mems; segurament perdrem molta gent pel camí, però és part del pla. Tenim una comunitat que és única, una gran massa d’usuaris de joves catalans en una plataforma digital que ja agradaria a certes institucions que s’omplen la boca amb digitalitzar el país. En base a això volem activar i dinamitzar aquesta labor i que serveixi per fer florir una nova comunitat i una nova xarxa. Començar a fer-ho des d’aquí Catalunya. Crec que per les característiques geopolítiques, culturals i de context, pot ser una arrel per fer créixer aquest nou projecte i crec que amb la sort de tenir el Racó, s’ha d’aprofitar.

És intentar fer alguna cosa positiva d’una cosa que si no estaria morta, podria canviar de mans o que segurament serviria per fer una cosa menys transcendent, en la meva opinió.

En quin projecte està treballant ara?

Porto aproximadament un any treballant en una nova xarxa social, som onze persones i uns 250.000 usuaris. Aquesta setmana ens han aprovat a Google o Apple i ja estem en funcionament, som globals, es poden buscar persones, es poden tenir perfils públics. La idea és començar a apretar fort, aprofitant la revetlla de Sant Joan i competir amb les grans xarxes socials des de Barcelona. Sabem que trigarem anys, però, com he dit al principi, amb constància i esforç estic segur que assolirem els objectius.

Ens pots revelar el nom d’aquest projecte?

Es diu Moments. Vam començar a TikTok en castellà, vam sortejar la idea de l’aplicació i hem estat millorant tot aquest temps. Ara que ja està preparada per treure el màxim profit als usuaris del Racó, ja podem ensenyar el producte a un públic al qual tinc molt més apreci i que espero que ens ajudi molt durant aquest estiu. L’objectiu és acabar l’any amb un milió d’usuaris registrats, a partir d’aquí, aviam què passa. Esperem competir amb els grans.