Els creuers a Barcelona, a debat

Algú s’imagina que prohibíssim la meitat de l’agricultura de Catalunya? Qui no s’escandalitzaria perquè, per ordre del govern, s’hagués de tancar Ikea i se n’haguessin d’acomiadar els 9.000 treballadors i treballadores a tota Espanya? Doncs aplicar aquestes dues polítiques alhora tindria les mateixes conseqüències que si prohibíssim els creuers a Barcelona, la reducció de 1.083 milions d’euros a l’any de facturació i la destrucció de més de 9.000 llocs de feina al sector del turisme, segons dades del Port de Barcelona.

Ara bé, això ha de voler dir, necessàriament, que no podem entrar a valorar de cap manera una regulació del sector dels creuers a Barcelona, com s’ha fet a Palma de Mallorca o Venècia? Rotundament no. El que sí que vol dir és que l’anàlisi que fem ha de ser de la situació en general i no podem quedar-nos enquistats en el dogma que cal prohibir totalment els creuers perquè contaminen molt i els visitants que hi venen aporten poc valor afegit. Sobretot, perquè, com veurem amb dades més endavant, és fals, com a mínim en part.

Nombre total de passatgers de creuers per any a Barcelona. Sergio Asensio. Font: Port de Barcelona i Ajuntament de Barcelona

Anem a pams: l’any 2019, el sector dels creuers va atraure 3.137.978 turistes a Barcelona, segons dades de l’Ajuntament i el port de la ciutat. Aquell mateix any, que és el de referència per no estar afectat per la COVID-19 i que, alhora, va ser un any rècord en l’arribada de turistes per creuers a Barcelona, la Ciutat Comtal va rebre 11.977.277 visitants, segons dades de l’Ajuntament. Per tant, els creuers van portar un 26,11% dels turistes a Barcelona, la qual cosa vol dir que, a part de representar un gran sector en l’àmbit econòmic i donar feina a moltes persones directament i indirectament, la prohibició dels creuers també representaria un descens important del nombre de turistes que rep la ciutat.

Un argument que sovint fan servir els partidaris d’una prohibició dels creuers a la ciutat és que el turista que ve a Barcelona amb creuer és de poc valor afegit i que genera uns ingressos molt reduïts per a la ciutat. Un estudi fet per la UB l’any 2016 desmunta aquest argument mostrant que, mentre que la mitjana de la despesa a la ciutat en un dia d’un creuerista és de 230 €, la despesa del turista d’oci és de 76 €.

“[…] els creuers van portar un 26,11% dels turistes a Barcelona […]”

Un altre argument sovint al·legat pels partidaris de la prohibició d’aquest mètode de viatge és l’emissió de gasos contaminants que aquests grans vaixells desprenen quan són a port, cosa que genera una gran pol·lució a l’aire de la ciutat. És evident que això juga molt en contra dels creuers, però, quina és l’alternativa? Que els turistes vinguin en avió, cosa que generaria majors emissions? Que vinguin en cotxe? Que no vinguin directament i la ciutat perdi un 25% dels turistes? Jo crec que no són opcions viables, tant perquè aconseguirem l’objectiu contrari —les emissions augmentaran en fer servir l’avió o el cotxe—, o perquè provocarem un daltabaix econòmic pràcticament insuportable per una ciutat que viu, en gran part, del turisme.

De tota manera, aquest darrer punt, que centra molt sovint el debat actualment, molt probablement no serà un factor important en el mitjà i llarg termini. De la mateixa manera que passa en el sector de l’automoció, el sector dels creuers està fent, i ha de fer amb una major intensitat de cara al futur, una aposta per la innovació tecnològica per tal de reduir, o inclús eliminar, la dependència dels combustibles emissors de gasos contaminants. Un exemple d’aquest progrés és el cas de MSC Cruceros, que s’han compromès que els seus creuers siguin de zero emissions l’any 2050.

“[…] podem estudiar una regulació del trànsit de creuers a la ciutat igual que han fet a Palma de Mallorca […]”

En conclusió, els creuers no s’haurien de prohibir a Barcelona; fer-ho no generaria pràcticament cap efecte positiu i en generaria molts de negatius: augmentaria els turistes que fan servir l’avió com a mitjà de transport, cosa que minvaria l’efecte reductor d’emissió de gasos contaminants que la prohibició podria arribar a tenir, reduiria els ingressos de la ciutat i augmentaria l’atur. Per tant, podem estudiar una regulació del trànsit de creuers a la ciutat igual que han fet a Palma de Mallorca, de manera pionera a l’Estat, o a Venècia, però en cap cas prohibir-los.