Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
Llegir >juliol 2020 / OPINIÓ
La revolta de la raça
Els últims mesos tothom ha estat opinant lliurement sobre l’assassinat de George Floyd sense entendre el veritable conflicte. Les persones racialitzades no ens hem estat queixant d’un únic vídeo ni de la brutalitat policial o la seva impunitat. Les persones racialitzades ens rebel·lem contra el racisme. Ens aixequem contra aquest sistema de dominació estructural i contra la violència que categoritza el nostre marc cognitiu, contra el sistema socioeconòmic i la política global. Ens organitzem per denunciar la manca de sobirania dels països no-occidentals i la devaluació d’aquests mateixos. Penjar un vídeo a les nostres històries d’Instagram és un privilegi que les persones negres no ens podem permetre. Si el vídeo no s’hagués gravat, la violència i la injustícia existiria en la mateixa mesura. Sembla que estem més pendents de no semblar racistes que del racisme en si. Si voleu ajudar a la causa: impliqueu-vos, llegiu, entreu en debat, escolteu. Si us ofeneu quan les persones racialitzades us corregim tenim un problema.
El vídeo, així com la reacció que ha causat, ha estat tan sols el detonant de tota la frustració aplegada durant els darrers anys. Per tant el que hem de fer és aprofitar aquesta força del moviment per a reportar una tirania que ens exclou com a éssers humans, ens nega el dret a la ciutadania, ens violenta i ens redueix a la corporeïtat. Ens hem de rebel·lar contra aquesta fal·làcia democràtica i llibertaria que es beneficia a la nostra costa. Reclamem la nostra autonomia, humanitat, cultura i economia. Demanem democràcia i justícia, no la que representen la majoria de governs actuals. Així mateix, el tema transcendeix fronteres i no parlem únicament de racisme als EUA (país construït plenament sobre el racisme). El racisme el patim constantment a Catalunya amb les polítiques migratòries, els CÍES, discriminació laboral o d’habitatge, però també quan ho comparem tot amb la independència catalana. Com a societat cal mirar-nos bé al mirall. Tots som racistes i ja no podem estar callats. Sortim junts al carrer i cremem contenidors per reclamar la injustícia que implica la idea de raça, perquè la violència serà sempre al poder, no a les protestes.
D’altra banda, les corporacions comunicatives en anomenar-nos violents l’únic que fan és contribuir a aquest sistema racista i a aquesta fallida democràcia. Cap gran mitjà està veritablement aprofundint en el problema perquè realment no els interessen les vides negres. La deshumanització dels cossos racialitzats és el fonament del benestar occidental. Volem vestir, ballar, parlar i semblar-nos a la comunitat negra però no l’acceptem completament.
Tota aquesta violència no és justa. El racisme, indispensable en el liberalisme, no és democràtic. Per això, si volem cal lluitar per ella. Cal pensar críticament, cal aixecar el cap dels mòbils i sortir als carrers i cal desmuntar la idea de raça. Essent part d’una comunitat, en comptes d’opinar tant, hauríem de pensar quant de racional és el sistema actual, ara tenim més temps i imaginació que mai per fer-ho.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Llegeix més articles...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
Llegir >La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llegir >Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
Llegir >PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde