El model de turisme de neu als Pirineus, a debat
gener 2023 / VERSUS
A favor del model de turisme de neu als Pirineus

Amb l’arribada de l’hivern i les baixes temperatures no hi ha res comparable al sentiment d’estar a la neu. És per aquest motiu que una bona part de la població catalana s’anima a canviar el turisme de sol i platja per un turisme de neu als Pirineus: un dels llocs més especials de Catalunya. És un espai ideal per gaudir de la neu, el fred i una bona xocolata calenta amb familiars i amics.
Aquest model de turisme no és només una experiència única, sinó que també és una gran font d’ingrés. I és que, les pistes d’esquí i tot el que les envolta generen una gran quantitat de llocs de treball. A més, alguns pobles del voltant viuen pràcticament d’aquest turisme de neu únicament desenvolupat, per raons òbvies, durant una curta temporada. No cada dia trobem un espai acollidor, familiar i únic. Aquest ambient que es genera és característic i propi de l’encant de la muntanya. La difusió i els ingressos que es generen als pobles són també fonamentals per la supervivència d’algunes petites localitats. Un particular exemple el localitzem al poble de Vielha a la Vall d’Aran: un gran percentatge de la seva població aconsegueix la seva estabilitat econòmica durant els mesos d’hivern i la temporada de neu. Des d’hotels o hostals, fins a les famoses botigues de souvenirs, restaurants, etc. depenen d’aquests turistes.
No només hem de considerar la part econòmica i de continuïtat de les zones que aporta aquest turisme de neu, sinó que també hem de destacar el gaudi que genera. Els Pirineus i, les grans muntanyes en general, són considerades un regal i paradís de la natura i les hem d’aprofitar. L’experiència que es viu als Pirineus és inefable, tant per la seva majestuositat com per la inoblidable sensació d’esquiar acompanyat de gent que estimes. Evidentment, tot sempre amb respecte, protecció i sostenibilitat. Amb un bon pla, aquests projectes turístics es poden dur a terme amb èxit i amb consciència ecològica. Una manera correcta per mantenir aquesta consciència implicaria implantar un nou règim de calendari per evitar la visita massiva i intensa de turistes i, gràcies a la reducció de la temporada, menys gent tindria accés en la mateixa franja horària. Per tant, amb més reducció i control, millor preservació de l’espai i millor goig de la natura.
És ben cert que trobem una àmplia varietat de turismes amb múltiples possibilitats i sortides, però el que ofereixen la neu i els Pirineus i la seva gran selecció d’activitats, no és eficaç en cap altre lloc. Estar en un ambient com aquest és com entrar en un nou món paral·lel on tot sembla estar bé, tothom és feliç i s’ho passa bé. Això és un dels elements clau que fan del turisme de neu un turisme únic i dinàmic. Hem d’aprofitar les bones sensacions que transmet aquesta aventura; i més avui dia, on cada vegada el món és més difícil però sempre es troben petits moments que ens ajuden a admirar la natura i la vida. Hi ha tradicions que no cal abandonar, només millorar per fer que evolucionin en tots els sentits possibles. El turisme de neu també representa un espai de reunió i de culte per compartir amb la resta. Aquesta essència ens fa ser qui som i connectar amb nosaltres mateixos, el nostre entorn i les persones que ens envolten. Elements i privilegis com aquests s’han de mantenir i hem de fer tot el que estigui en la nostra mà per fer que perduri aquest model de vacances.
“Hi ha tradicions que no cal abandonar, només millorar per fer que evolucionin en tots els sentits possibles.”
Finalment, hem de recordar l’oportunitat que ens regala aquest turisme de neu als Pirineus. Grans moments, experiències, aventura i gaudi del paradís que ens atorguen la terra i la natura. Aquests fets no tenen preu i això és vital pel nostre esperit. Encara que és cert que no tothom es pot permetre realitzar aquesta mena de turisme pel seu elevat cost, sempre hi ha plans secundaris i més econòmics on també ofereixen accés a la neu i de les extraordinàries vistes del Pirineu. Aquestes muntanyes aconsegueixen reunir a persones amb perfils completament diferents per estar conjuntament en un espai fred, aventurer i de desconnexió total.
En contra del model de turisme de neu als Pirineus

El turista és un espècimen d’unes característiques que el situen entre un ésser mitològic i un dilema físic. La tradició oral popular explica fites i tragèdies del seu pas pel territori català i, depenent de a qui es pregunti és una cosa i la contraria alhora, tal com gat dins una capsa enverinada. Benigne o maligne? Heroi o malvat? N’hi ha massa o massa pocs? És possible que aquest intrús, en realitat, siguem nosaltres mateixos?
És un debat que ens incomoda a casi tots els que hem pujat algun cop a esquiar; i la reacció és normal: “Ja no es pot ni pujar a esquiar tranquil…” o “…i la economia què? En realitat els estem fent un favor…”. Doncs bé nois i noies, a la vida adulta s’hi ve plorat de casa i sense excuses, així que anem a veure per què ens importa a tots aquest tema i com podem fer que el preu de l’escapadeta a la neu el pagui qui la fa.
Catalunya té nou pistes d’esquí amb un total de 436,68 km esquiables. L’impacte econòmic de les cinc estacions gestionades per FGC (118,6 km), és de 223 milions (comptant cada cèntim que es belluga, tot sigui dit). Per altra banda, l’impacte ambiental prové principalment de tres fonts: la brutícia de la gent que passa, el transport de persones i mercaderies, i el consum energètic que suposa (principalment dels generadors de neu).
En primer lloc, els turistes generen molta brutícia. Siguem francs, quan te’n vas fora de casa no separes l’escombraria, i molt menys te’n preocupes quan portes dos cubates i el DJ et posa “Pepas”. I millor no entrem en l’impacte del soroll en la fauna local. Estaràs d’acord que algú s’ha de fer responsable de tots aquests residus i crec que el més òptim seria que ho fessin els mateixos negocis que els posen a disposició de la gent.
En segon, Utopies, un Think Tank francès, assegura que el 50% de la contaminació d’un turista que va a esquiar prové del transport que fa servir. Doncs això, tu quantes hores hi tens fins la pista?
Finalment, si comptem els 436,68km de pistes, assumim una mitjana de 5 metres d’amplada i un consum dels canons més moderns de 30kWh/m, ens adonem que una capa d’un metre de neu equival a l’electricitat consumida per 18.785 famílies durant tot un any o 16.000 tones equivalents de petroli. Tot això no seria preocupant si no fos perquè un estudi del CSIC i la UPC preveu que el 63% de les pistes no seran viables de manera natural i un 29% tampoc tècnicament, davant les previsions d’increment de temperatura. Ah, i tampoc, si no fos perquè és literalment per relliscar per una muntanya avall, per l’amor de Déu.
“[…] Una capa d’un metre de neu equival a l’electricitat consumida per 18.785 famílies durant tot un any o 16.000 tones equivalents de petroli.”
És difícil entrar en detall en un article tan curt. Tot i així, és important diferenciar entre l’impacte dels diferents usuaris de la neu (“not all tourists” suposo), però sobretot plantejar solucions que són complexes. Una auditoria independent dels residus em sembla el mínim per on començar. Més enllà, pujar el preu dels peatges reduiria el nombre de viatges de manera considerable i, finalment, exigir una contribució econòmica a la transició energètica compensaria el perjudici del consum extra.
Més d'aquesta edició...
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
La gestació subrogada, a debat
La gestació subrogada o “ventre de lloguer” és una tècnica de reproducció assistida en què la persona...
Deu anys són molts
El número 10, sempre ha representat molt el Barça i, si començo a comptar, l'agost del 2023,...
Suïssa: el model lingüístic que li manca a Espanya
Fa dies que vaig decidir informar-me sobre els idiomes que es parlaven a Suïssa, i el primer...

PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde