Del 2022 al 2023

Després d’un 2021 que imaginàvem insuperable, el nou any va aparèixer discretament. Com si es tractés d’una gavina que se t’apropa sigil·losament mentre dines al bar del 20 i, quan te n’adones, ja és massa tard: has fet un crit ridícul i se t’ha endut mig menú. Així mateix, el 2022 anava bé fins que algú va dir: “pitjor que l’any passat no serà”. Ara, després de 365 dies, podem decretar que el 2022 ha estat —desgraciadament— a l’alçada del 2021! 

Primer de tot, vam començar amb una retirada sorprenent de les tropes americanes i europees de l’Afganistan. D’aquesta manera, els talibans certificaven la seva victòria sobre els drets humans. En segon lloc, no podem evitar parlar d’una guerra que ha retornat la mort a Europa. Aquesta guerra, més enllà de monopolitzar durant mesos tots els informatius, està causant la mort de milers d’innocents i la disrupció de l’ordre internacional energètic, polític i alimentari. Així doncs, hem d’enviar una abraçada a tots els nostres companys i companyes ucraïnesos, tant els que han hagut de fugir —molts d’ells a Catalunya— com els que s’hi han quedat. Tampoc ens oblidem de tots aquells joves que, lluny d’Europa, han patit i encara pateixen els efectes de conflictes armats o de governs autocràtics. 

En termes polítics, tampoc ens podem oblidar de les revoltes de les dones iranianes que, desobeint un sistema tirànic i fonamentalment masclista, s’han alçat contra el govern dels aiatol·làs en la que és ja una de les protestes més valentes de la història. Tanmateix, no fa falta anar tan lluny per trobar masclisme: també és present a Catalunya. En termes nacionals, tampoc ens hem quedat curts. Hem tingut una legislatura moguda marcada per la tramitació de lleis com la llei trans i el debat que ha suscitat, o la reforma laboral.  Recentment, hem de destacar l’augment de la polarització i crispació, que fan que el Congrés dels Diputats sembli la Fira d’Associacions de la Pompeu. 

Culturalment, tot i que hem tingut moments divertits —recordem l’amable carícia de Will Smith a Chris Rock als Òscars— sembla que a Catalunya només s’hagi parlat d’Alcarràs. Com a mínim, els barcelonins han estat conscients de l’existència de vida més enllà de Collserola. Finalment, fins i tot aquells espais digitals que semblaven lliures estan desapareixent. La compra de Twitter per part d’Elon Musk ens obre preguntes sobre el futur de la llibertat d’expressió. Val més que ens seguiu a Twitter i Instagram abans que desapareguin…

La propietat de Twitter, a l’article d’actualitat de desembre

Deixant de banda la possibilitat de tsunamis gegants que assolin la Terra i la creació d’arques de Noè mastodòntiques —arribats en aquest punt no podem descartar res— hi ha alguns fets que ens acompanyaran aquest 2023 i que, com a àvids lectors de l’Universitari, heu de començar a tenir presents. En termes universitaris, començarem amb les eleccions al nou rectorat. L’antic rector, en veure el panorama, se n’ha anat a la recerca d’altres reptes. Creieu que potser seria hora que el Campus d’Excel·lència tingués, de nou, una Magnífica Sra. rectora o seria massa disruptiu? Sigui com sigui, tampoc podem perdre de vista la Llei d’Universitats prevista per aquest any que, amb sort, es carregarà Global Studies.

Pel que fa a la política, les eleccions municipals marcaran el futur d’una legislatura abocada a les tensions i la competició electoral. Aquesta situació es podria veure agreujada per una crisi econòmica global que afectarà els mateixos de sempre. Sigui com sigui, els joves encara estarem en una posició estructuralment desfavorable, amb taxes d’atur desproporcionadament elevades, pràctiques no remunerades i desequilibris intergeneracionals clarament injustos. Tots aquests fets es veuran agreujats per un canvi climàtic cada vegada més visible —un estiu encara més insuportable que l’anterior— pel qual encara no tenim resposta a escala internacional. 

Davant d’aquest panorama hem après a parar, somriure i continuar endavant. Vistes les perspectives no ens atrevim a dir que l’any que comença serà millor. De la llista de desastres inimaginables que poden trastocar la humanitat només ens queda una invasió alienígena o que Rajoy sigui articulista d’aquesta casa. Ambdós fets serien, com a mínim, divertits. Sigui com sigui i vingui el que vingui, l’Equip de l’Universitari volem transmetre-us un missatge: podeu comptar amb la vostra revista d’estudiants per explicar-vos-ho i acompanyar-vos en aquests processos. Sempre donant veu als estudiants. 

Bona entrada d’any a tots i totes!

Per veure articles sobre aquests temes i més no us perdeu els 10 articles més llegits d’aquest 2022.