Solament som un número?

279.000 estudiants a tota Catalunya, 253.000 matriculats a universitats públiques i 26.000 a universitats privades. Però, i si solament som un número? Aquesta és la pregunta que milers d’estudiants es plantegen abans de triar quin mètode educatiu els convé més per continuar amb el seu recorregut acadèmic. Però la realitat és que aquesta tria no té resposta correcta, no existeix un “one size fits all”, ja que hi ha molts factors que cal tenir en compte abans d’optar per una llicenciatura pública o una privada.

D’una banda, les xifres de matriculats ja reflecteixen l’exclusivitat de les universitats privades. Aquestes ofereixen un seguiment personalitzat per a cada estudiant amb l’objectiu de potenciar el seu rendiment acadèmic, a més de promoure també la inserció laboral mitjançant els convenis de pràctiques i d’estades a l’estranger. Per contra, les facultats públiques acostumen a tenir més places i poden acceptar a més estudiants, els quals majoritàriament es veuen atrets a aquestes institucions degut a l’àmplia varietat de graus que s’imparteixen. La qual cosa les fa destacar positivament per la seva riquesa en diversitat, tant a nivell acadèmic com social.

A més, les institucions públiques, a causa de la seva antiguitat acostumen a tenir generalment, més renom internacional. Però, cal destacar el terme “generalment”, ja que estudiar X grau a Y universitat pública no garanteix que a Z país estigui molt ben reconegut i, per tant, no siguis simplement un número més. D’igual manera que estudiar aquest mateix grau a una universitat privada tampoc garanteix un procés efectiu d’inserció laboral. I més encara en la situació d’inestabilitat educativa que s’està patint avui en dia, on l’adaptació als nous mètodes d’aprenentatge està evidenciant les carències tant d’un sistema com l’altre. 

Tot i això, els estudiants continuen lluitant per mantenir el nivell que exigeixen aquestes institucions. Fet que demostra que la qualitat d’una persona no necessàriament ha de dependre de la seva institució d’origen. Per tant, no es tracta de comparar l’educació pública amb la privada, sinó de l’adequació, l’afinitat i l’oportunitat de l’alumne amb cadascun dels sistemes. Perquè si ningú no ens pot garantir que no som solament un número, aleshores nosaltres mateixos hem de poder garantir a la societat  que som un 10 sobre 10″.