La pandèmia i l’auge del repoblament

La pandèmia de la COVID-19, que ens afecta a escala global des de principis del 2020, està tenint conseqüències increïblement negatives per al nostre desenvolupament en molts àmbits. Dic “molts” i no “tots els àmbits” perquè encara que sembli mentida hi ha escletxes de llum o quelcom positiu en aquesta situació. 

Segurament arran de la pandèmia tots estem valorant molt més aquells moments que abans ens semblaven d’allò més normals com ara reunir-nos amb la família els diumenges, celebrar el Nadal tots plegats, anar a prendre alguna cosa amb els amics o viatjar durant les vacances després d’un any fatigós, entre d’altres. Ara bé, hi ha fets menys abstractes i subjectius i més quantificables que ens estan afectant: la digitalització del treball i els estudis, el descens del nivell de contaminació durant els mesos de confinament degut a la reducció de l’activitat o bé el repoblament de zones rurals que estaven perdent habitants durant els darrers anys. 

Centrant-nos més en aquest darrer aspecte, les ciutats o nuclis urbans han anat guanyant població en detriment dels pobles al llarg d’aquestes últimes dècades i molts d’aquests municipis rurals han tendit fins i tot al perill de la seva desaparició. La manca d’oportunitats en aquests indrets han propiciat el seu envelliment. Però amb la pandèmia aquesta situació s’ha revertit substancialment. S’ha produït el que podem anomenar “exili urbà” a partir del qual moltes famílies han optat per començar una nova vida lluny de les ciutats a la cerca d’una millor qualitat de vida, on senten una major seguretat enfront d’aquests fenòmens com la pandèmia que sembla que tendiran a incrementar-se durant aquest segle XXI. De fet, l’altre dia es publicava la següent notícia a molt diaris: “Una nena britànica de 9 anys, primera mort per contaminació reconeguda per un tribunal”. Segurament es començarà a donar més importància a la health security. 

Aquest fenomen del repoblament ha estat àmpliament captat com a una oportunitat per aquests petits municipis que han esdevingut molt atractius. Així doncs, han sorgit iniciatives com les de @repoblem, un compte de Twitter que comparteix habitatges i ofertes de feina en aquests indrets i que està ajudant a dinamitzar la situació per tal d’assolir l’objectiu. 

I és que cada vegada es tendirà més a reduir la presencialitat a moltes feines (la COVID- 19 no ha fet més que deixar-ho pal·lès) en la seva totalitat o bé parcialment. Al repoblament també hi ajudaria la proposta presentada per Más País i Equo per reduir la jornada setmanal a 4 dies. El vicepresident del Govern Pablo Iglesias ja ha afirmat que el Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz de Podemos està estudiant seriosament la proposta. Envers aquest punt hi hauria moltes qüestions que portarien un debat intens, com per exemple si es reduiria la producció i, per tant els beneficis, i si això seria compensat per la major productivitat fruit de la reducció i descans. Això, però, donaria per a un altre article.