La legalització del cànnabis, a debat

La legalització del consum lúdic de marihuana no es pot tractar com una qüestió individual. Hem de constatar el fet que el seu consum és clarament nociu per a la salut i que és un acte que afecta a tota la societat, i no només a l’individu. Partint d’aquí, la majoria d’arguments a favor de legalitzar-la perden tot el sentit, com es veurà a continuació.

El principal argument és que l’Estat no té la legitimitat per dir-nos què podem o què no podem consumir, encara que ens perjudiqui, ja que només nosaltres som responsables del que fem amb el nostre cos. Però això no té sentit del tot, perquè la marihuana pot tenir efectes que ens sobrepassin a nosaltres com a individus. Tenim famílies, cercles d’amistat i conciutadans que en algun moment poden patir les conseqüències de les nostres accions (accidents de trànsit, depressió, càncer, addiccions…), i no hi pensem a l’escollir lliurement. Per no parlar de fins a quin punt escollim lliurement fumar, ja que la majoria de cops ho fem només per pressió social i no havent fet un estudi de costos i beneficis. No té sentit entendre com a acte individual una cosa que té causes i conseqüències col·lectives.

Un altre argument recurrent a favor de la legalització és que aquesta beneficiaria les arques públiques. L’Estat tindria grans ingressos a través d’impostos especials i llicències de venda, els quals podria destinar alhora a fer front a les conseqüències negatives del consum de marihuana. No obstant això, no tots els ingressos generats per aquestes drogues es destinarien íntegrament a tractaments o campanyes públiques de prevenció. L’Estat es trobaria en una situació en què hauria d’alertar dels perills de fumar marihuana (o tabac, o alcohol, o jugar a la loteria, o fer apostes…) mentre que, al mateix temps, dependria econòmicament dels milers de milions d’euros que obtindria d’aquestes activitats. S’hauria de governar, doncs, en una clara situació de conflicte d’interès.

“[…] s’ha demostrat que la legalització comporta molt sovint un procés de blanqueig del narcotràfic”

Finalment, un últim argument a favor de la legalització és la lluita contra els càrtels. Això és una altra fal·làcia, ja que es poden prendre altres iniciatives, com ara la despenalització, que permetin protegir als consumidors (molts cops en situacions vulnerables), sense legalitzar, i seguir perseguint, negocis il·legals. A més, s’ha demostrat que la legalització comporta molt sovint un procés de blanqueig del narcotràfic, ja que la majoria de càrtels acaba tenint la seva filial dirigida a la venta “legal”.

La legalització de la marihuana recreativa potser acabarà essent una realitat. Ara bé, serà un cas més per il·lustrar l’externalització de costs morals i socials que estem vivint durant els últims anys. Deixar la salut pública a les mans de la responsabilitat individual no hauria de ser acceptable, i menys quan prevalen interessos econòmics.