Un relleu generacional desesperat

Ja fa un parell d’anys que tant la premsa tradicional com la premsa rosa tenen el focus sobre la Princesa Elionor, l’hereva de la corona espanyola. Els mitjans parlen de l’Elionormania, del furor que la Princesa d’Astúries causa entre els ciutadans de l’estat i la resta del món. Se la mostra com una representant de la nova monarquia, una monarquia moderna, plural i que es preocupa pels ciutadans de l’estat. Però darrere d’aquesta Elionormania simplement s’amaga una institució en crisi que tracta de vendre’s com a moderna per a les futures generacions.

Ens trobem davant una monarquia que sap que està obsoleta i que per tal de millorar la seva imatge respecte als escàndols del rei emèrit Joan Carles I i la indiferència que causa entre la població per l’estil de vida que porten, la Casa Reial ha decidit presentar a la futura reina del país com a una figura interclassista que visita instituts públics o que reconeix la diversitat lingüística de l’estat fent discursos en català. Però res més allunyat de la realitat.

La figura de Leonor, l’estratègia de modernització de la Casa Reial.

La imatge de la Casa Reial va començar a degradar-se gràcies al rei emèrit Joan Carles: primer amb les seves famoses caceres d’elefants, després l’escàndol d’abusos a una examant, i va coronar en destapar-se suposats casos de corrupció econòmica per part de qui en un moment havia estat el legitimador de la monarquia espanyola. Aquest últim esdeveniment va fer que molts ens plantegéssim seriosament la necessitat d’aquesta institució caduca, obligant a la Casa Reial a treure la seva arma definitiva, Elionor de Borbó.

Des d’aleshores l’hereva al tron ha estat apareixent als mitjans com a una figura cosmopolita, una futura monarca moderna, interclassista, compromesa amb els “valors democràtics de l’estat” i a la constitució, i que per sobre de tot respecta la institució monàrquica i els seus valors. Aquesta imatge s’ha projectat a través de les diverses visites a instituts públics arreu de l’estat, els discursos institucionals on pregona sobre els suposats valors europeus i les mostres de coneixement de les llengües regionals de l’estat que van més enllà de dir Eguberri on, Bon Nadal i Boas Festas al final del discurs de Nadal de Sa Majestat. Aquests intents de promoció de la “nova monarquia” s’ha intensificat des del jurament d’Elionor de la Constitució el darrer 31 d’octubre.

Alguns articles que parlen d’Elionor fins i tot han fet servir la paraula “feminista”, en tractar-se de la primera reina que tindrà el país des d’Isabel II. És ridícul atrevir-se a dir que la monarquia pot ser “feminista”. La princesa té sort de no tenir un germà petit, perquè de ser el cas, el títol de successor cauria sobre ell. Si no que li preguntin a la germana gran del rei Felip VI, la Infanta Elena. És indignant que se’ns pretengui fer veure tal institució com a “feminista”, i encara més que certs sectors polítics com el PSOE ho reafirmin i s’ho pengin com a mèrit i orgull nacional.

“És ridícul atrevir-se a dir que la monarquia pot ser ‘feminista’. “

L’Elionormania ens intenta fer veure que la monarquia segueix amb forces i capacitat per adaptar-se als nous temps, i crec que tots sabem que això no és del tot cert. Considero evident que la Casa Reial està fent servir a l’hereva com a renovació d’imatge, tracten que oblidem la seva corrupció, l’ostentós estil de vida que porten i la manca de rendició de comptes de cara a la ciutadania. Fan servir a Elionor i els seus actes institucionals per apel·lar a les classes baixes, a les diverses comunitats lingüístiques de l’estat i a aquells preocupats per l’estat de dret al país.

Esperen temps turbulents per la monarquia, perdent suport de les classes populars i sectors polítics tant d’esquerres com de dretes. El regne que Elionor heretarà tindrà una ciutadania amb una imatge no gaire positiva de la institució que representa, i per molta Elionormania que la Casa Reial i els mitjans de comunicació tractin de promoure ara, els problemes estructurals de legitimació que aquesta institució pateix són més que presents.