El Show d'Ignatius

Quan llegiu Ignatius, a molts de vosaltres se us despertarà a l’inconscient el soroll, la barroeria i l’escarni. Jo sempre em convido a viure’l gaudint de la incomoditat que genera dins meu el que ell sovint anomena “humor transgressor”.

Quan vaig veure la seva sèrie “El fin de la comedia” vaig descobrir la persona rere el personatge, a Juan Ignacio Delgado, fràgil i insegur. He d’admetre que aleshores li vaig agafar certa simpatia, segurament, generada per la compassió. També vaig poder definir la línia que unia al personatge amb l’individu: la misèria.

[…]vaig sentir que el personatge que hi havia a l’escenari era dèbil i indecís, però al mateix temps groller[…]

I és per això que el dia 25 de setembre feia cua a la sala BARTS, amb el mig somriure que sempre suposa entrar en aquest espai. Quan el “show” va començar, vaig sentir que el personatge que hi havia a l’escenari era dèbil i indecís, però al mateix temps groller: una barreja del que jo concebia com a Ignatius i Juan Ignacio. Aquest nou paper que encara no havia desemmascarat, em va decebre una mica.

D’altra banda, he de destacar que m’apassiona que qui està a l’escenari interactuï amb el públic. Ignatius és un dels personatges més dinàmics que he conegut mai en escena, té una filosofia de comèdia destructiva que no deixa a cap espectador indiferent. El seu mètode també permet la intrusió descontrolada de comentaris, la qual cosa omple de matisos i de vida l’espectacle. 

La manera d’Ignatius de captivar al públic és sempre a través de la multidimensionalitat de l’humor, que abasta des de la incomoditat fins el riure més senzill. En el meu cas, escolar-lo sempre m’intimida, però també em fa reflexionar i com no, riure.

En resum, “El Show d’Ignatius” em va decebre una mica, perquè va ser d’un to menys enèrgic del que m’esperava. El seu espectacle va tractar molts temes sense filtres: la sexualitat, els prejudicis, els desitjos i la mort entre d’altres. En acabar l’obra, em vaig sentir incomodada y qüestionada, que al capdavall és la sensació que em volia emportar.