Tempus fugit

El temps és potser l’aspecte que les persones, especialment les joves, més apreciem. Temps per a fer el que ens agrada, per a millorar com a persones o per a dedicar-li-ho als altres. Quan no ens ve de gust fer alguna cosa invoquem el “no tinc temps” com si es tractés d’una força superior. I és de temps del que les persones joves d’avui dia més manquem.

Estudiar mentre es treballa —si és que es disposa d’una feina— alhora que es busca oportunitats per a millorar aptituds personals com idiomes o altres activitats, i fer un espai per a exercir una militància política activa, sense comptar la possibilitat que s’hagi de cuidar a una persona dependent, fent front a la rigidesa d’un mercat laboral que sovint no respon a les necessitats d’una joventut que no es pot imaginar on es trobarà en els propers mesos. Tots aquests aspectes, que tenen la seva arrel en un mercat laboral summament precaritzat i que no permet la mateixa autorealització, tenen un enorme impacte en la joventut.

La precarització dels treballs […] o la necessitat d’estudiar mentre es treballa obliga a posposar la possibilitat d’anar-se’n a viure en solitari […]

En primer lloc, la falta de temps obliga a retardar l’emancipació. Segons l’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut, a Espanya només 1,5 de cada 10 persones joves està emancipada —com indiquen, la xifra més baixa dels últims vint anys—. La precarització dels treballs —en alguns casos es requereixen dos per a poder tenir un sou decent— o la necessitat d’estudiar mentre es treballa obliga a posposar la possibilitat d’anar-se’n a viure en solitari, perquè les feines de casa impliquen un esforç extra que no pot ser assumit. Però, a més, les feines de casa que no poden ser realitzades acaben sent dutes a terme per les persones que conviuen en la llar, normalment les mares.

En segon lloc, la falta de conciliació laboral té un enorme impacte en la salut mental de les persones joves. Segons dades d’UNICEF, 2 de cada 10 persones joves a Espanya sofreixen d’alguna malaltia de salut mental. No poder disposar de temps per a les cures pròpies o per a autorealitzar-se pot generar trastorns d’ansietat, frustració i estrès constant. A més, l’establiment del teletreball en moltes empreses ha causat que moltes persones joves no puguin establir llaços amb altres persones. En una enquesta realitzada per DYM Market Research l’any 2019, el 80% de les persones d’entre 18 i 25 anys declara tenir una percepció de solitud, xifra que ha augmentat després de la pandèmia.

El temps se’ns escapa de les mans. El temps vola sense que puguem aprofitar-lo. És necessari que les polítiques públiques, tant laborals com de salut, tinguin en compte aquesta dimensió. Crear un mercat de treball que no estigui precaritzat però que, a més, respongui a les noves necessitats de les persones joves. Un mercat que no ens turmenti, sinó que ens porti a l’autorealització.