La universitat és —o hauria de ser— l’ànima i el motor d’un país. Aquell punt de trobada on es formen, comparteixen i debaten les idees que definiran com comprenem el nostre passat i avancem cap al nostre futur. Tanmateix, aquesta importància gairebé ontològica no es veu reflectida en una esfera pública catalana on, com de costum, sol regnar el silenci sobre les reformes fonamentals que necessita el país.
setembre 2021
Barcelona sempre ha estat un formiguer. A finals del segle XIX, amb l’Exposició Universal del 1888, la capital catalana va esdevenir el centre cultural del moment. En lloc de tractar-se d’una moda passatgera, efímera, el moviment modernista, amb la figura d’Antoni Gaudí al capdavant, va impulsar no només el món de l’art, sinó també el de la indústria, promoguda a més per una burgesia que va saber imposar el seu savoir-faire a tota la ciutat.
El problema del lloguer és, sens dubte, un tema candent. I ho és, sobretot, per a les generacions joves, que veuen impossible emancipar-se quan el que es demana en concepte de lloguer equival, al primer trimestre de 2021, a 905 euros de mitjana a Barcelona (essent el Sou Mínim Interprofessional, actualment, de 950 euros mensuals)