Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
Llegir >agost 2021 / EDITORIAL
Passat, present i futur de l'Universitari
Des del seu naixement al 1990, la Universitat Pompeu Fabra té una personalitat pròpia, distintiva. Això comprèn la ubicació privilegiada dels seus tres campus, però també una aura de fatxenderia que en Lucas Martín condensava amb un toc d’humor al seu article “Pompeu Harvard”. Essent la més petita de les universitats públiques de la capital catalana, a la UPF s’hi estableixen connexions personals gairebé pròpies dels pobles. Gent molt diversa descobreix estar separada per un parell d’amistats en comú. La clau de volta que fa possible bona part d’aquestes connexions és el teixit associatiu, que constitueix sens dubte un tret destacat de la nostra universitat i reflecteix el caràcter actiu, compromès i emprenedor del seu alumnat.
“Som una revista d’opinió, però sobretot som un espai plural al servei de la comunitat universitària”
Les estudiants de la Pompeu són -som- estudiants amb veu, amb vocació transformadora i amb coses a dir en el debat públic. Recollint aquest esperit, el 23 d’abril de 2020 l’Universitari va sumar-se a la gran família d’associacions UPF. Som una revista d’opinió, però sobretot som un espai plural al servei de la comunitat universitària. L’Equip Editorial s’ha fixat tres objectius, agrupats als Estatuts, que són compartits pels membres fundadors i per aquells que ens hem anat incorporant pel camí fins a sumar les 14 integrants actuals. Aquests objectiu són: primer, donar veu a la comunitat universitària; segon, defensar la pluralitat d’idees i tercer, reforçar i connectar el teixit associatiu jove.
Ens acostem al centenar d’articles publicats en les nostres edicions mensuals i des de setembre de 2020 fem un seguiment d’indicadors, que ens permeten prendre decisions més informades. Compilem dades sobre la composició del nostre cos d’articulistes (estudis, facultat…) i sobre la difusió dels articles (visites, temps de lectura, likes…).
Tal i com recull el nostre Codi Ètic, la pluralitat i la no-discriminació són dos vectors imprescindibles en tot allò que fem, de cara endins i de cara enfora. Un dels indicadors que avaluem és la paritat de gènere entre els i les articulistes, indispensable per valorar si assolim una veritable representativitat de l’univers Pompeu. A dia d’avui, no ho hem aconseguit. Els nostres percentatges queden lluny del 60%-40% de dones i homes característic de la UPF, institució pionera en l’àmbit del feminisme amb la unitat UPF-Igualtat, encapçalada fins fa uns mesos per la consellera Tània Verge. Cal remarcar que les passades dues edicions no han contribuït a millorar el nostre recull de dades, perquè han estat íntegrament escrites per homes.
Ara ens preguntem per què hem estat incapaços de complir amb els nostres objectius de paritat. Si bé no sempre podem escollir el gènere dels articulistes i, quan podem fer-ho, busquem la distribució igualitària, és cert que com a publicació influent en la comunitat universitària tenim una responsabilitat més enllà. És per això que passem a l’acció i fem una crida a les nostres lectores per a que us animeu a ser articulistes. Rebreu tot el nostre suport, perquè tenim més ganes que mai de fer sentir la vostra veu. La col·laboració externa de l’Anna Moya en aquesta edició amb l‘article “La Universitària: la importància de la diversitat” ens ajuda a fer un exercici de transparència i reflexió que ha de culminar amb l’elaboració d’un Pla d’Igualtat per part d’un equip de treball de la revista.
“[…] un exercici de transparència i reflexió que ha de culminar amb l’elaboració d’un Pla d’Igualtat […]”
Aquest Pla d’Igualtat, juntament amb altres iniciatives que definiran el futur de l’Associació, el dinamitzarem tots junts aquest estiu. L’Equip Editorial marxa de colònies per encarar el futur de la revista i conèixer-nos entre totes després de la incorporació de 7 nous membres. Toca arremangar-nos.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Llegeix més articles...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
Llegir >La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llegir >Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
Llegir >PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde