La Universitària: la importància de la diversitat

L’Universitari és una revista que busca donar veu a la comunitat universitària de la Pompeu i aquesta, lluny de ser homogènia, està integrada per dones, homes, persones racialitzades, persones del col·lectiu LGTBI+… Així doncs, per reflectir una realitat que englobi a tothom la revista ha d’incorporar una multiplicitat de punts de vista, sent sensibles al gènere, la raça… No obstant, centrant-nos en el gènere, l’empresa d’aconseguir una representació proporcional en la producció periodística no és gens senzilla a causa de les estructures patriarcals que marginalitzen les veus femenines. Tot i que l’Universitari no té una bretxa de participació de gènere dramàtica, sí que hi ha certa manca de participació femenina. De les 7 edicions d’enguany, LA COLUMNA l’han escrit 5 homes i 2 dones, el mateix a la secció CULTURA, i encara no s’ha entrevistat a cap dona. Davant d’aquesta situació, aquest article busca posar de manifest la importància de la inclusivitat de gènere a la revista, així com suggerir iniciatives per avançar cap a la paritat.

“Assolir una representació inclusiva a la revista […] resulta necessari per evitar biaixos”

Assolir una representació inclusiva a la revista no sols és un fi en si mateix, sinó que resulta necessari per evitar biaixos en com expliquem, entenem i interpretem la realitat. En aquest sentit, les dones, des de la seva posició social, viuen la realitat d’una manera específica. Així doncs, donar-los veu és essencial per projectar les seves experiències i anàlisis, i no quedar-nos amb una versió de la realitat que sembla universal però realment és només masculina.

Un cas il·lustratiu: al VERSUS, secció on es debaten qüestions controvertides, podem observar aquesta falta de perspectiva femenina. Per exemple, dos homes van parlar sobre les ocupacions, obviant com la pobresa i la precarietat d’habitatge afecten sobretot a les dones. Similarment, es va debatre la legalització de la marihuana sense esmentar els diferents efectes que el consum provoca a dones i homes. També el VERSUS de la llei trans va ser entre dos homes, obviant la perspectiva de gènere d’aquest debat tan important pel feminisme. Si haguessin participat dones al debat, probablement s’haguessin tingut més en compte les experiències i realitats de les dones que, al cap i a la fi, representen el 50% de la població. Altrament, estem condemnats a una perspectiva suposadament neutra però que realment parteix de l’home.

D’altra banda, la revista és una eina per visibilitzar les necessitats de la comunitat universitària. I les dones seran, presumiblement, més sensibles a certes demandes. Per exemple, en viure de primera mà la violència de gènere de la universitat, les alumnes probablement seran més conscients de la necessitat de protocols per respondre a agressions. En conseqüència, la inclusivitat és essencial per tal que diferents col·lectius tinguin les mateixes oportunitats per visibilitzar les seves peticions.

En relació a com augmentar la participació femenina a la revista, la solució ideal seria canviar els rols de gènere que causen que les noies se sentin molt menys segures de les seves habilitats i coneixements i, per tant, no tinguin tanta confiança i empenta per escriure articles. Malauradament, canviar els rols de gènere serà un procés llarg i complex. No obstant, hi ha certes eines a curt termini que la Revista pot adoptar per reduir la bretxa de participació. Concretament, a l’hora de buscar els articulistes s’ha de tenir la paritat en ment, controlant la participació —o manca d’ella— de les dones, i incentivant-la si fos necessari a través de la discriminació positiva.

“[…] si l’Universitari vol atraure participació femenina, ha de vetllar, com tota agrupació, per generar un espai segur i feminista […]”

Així mateix, és especialment important vetllar per la paritat en temàtiques que són tradicionalment de domini masculí —economia, dret, etc.—. A més, el procés de cerca d’articulistes hauria d’incorporar perspectiva de gènere, sent sensible a certes especificitats, com el fet que, potser, les dones quan son demanades per fer un article necessiten més reforç positiu i acompanyament. Tanmateix, explicar i visibilitzar, amb iniciatives com aquest article, la importància de la diversitat pot contribuir a que les dones prenguin consciència de la problemàtica i es sentin més mogudes a participar. Finalment, si l’Universitari vol atraure participació femenina, ha de vetllar, com tota agrupació, per generar un espai segur i feminista, així com establir protocols davant agressions, oferint comoditat i seguretat a les dones que integrin l’Equip.