La multiculturalitat a la Universitat, a debat

Abans de començar amb l’exposició d’arguments, seré clar i directe: el multiculturalisme, tal com el defineix el formalisme liberal (vegeu definició de la RAE), és un clar indicador de convivència, respecte i diversitat en tots els aspectes d’una comunitat. Ningú pot negar aquest fet, i si hom qüestionés la definició del concepte, pecaria de negligent o de temerari. Ara bé, el terme engloba unes comprensions molt diferents depenent del marc ideològic en les quals s’identifiquin.

El sistema de producció capitalista, mitjançant la tecnologia, ha acabat per malmetre una infinitat de realitats a escala mundial. N’és un exemple la progressiva destrucció del medi natural, substituït ara per murs de formigó i xarxes globals d’infraestructures i de comunicació. Els fets ens porten a afirmar que les persones segueixen sent esclaves de l’explotació tecnològica, tot i els més de tres segles d’humanisme progressista que han guiat el desenvolupament de la societat occidental.

L’objectiu darrer del Capital és dotar a l’ésser humà d’una característica que no és ni biològica, ni natural: el consumisme. Seguint la lògica del capitalista, si el capital no té nacionalitat, el consumidor tampoc pot tenir religió, cultura o color de pell. Si gran part de la població mundial ja viu actualment en un estat de desintegració social, el projecte del multiculturalisme no fa més que diluir la crua realitat de la desigualtat.

Aquesta introducció és necessària, i si bé acadèmics com el professor i filòsof Carlos Blanco afirmen que l’aproximació marxista pot semblar radical, no és sinó sobre la cultura occidental sobre la qual el materialisme històric cau amb més pes i solidesa. Entenem que aquest procés multicultural també inclou als pobles d’Europa, que al llarg del s. XX s’enfrontaren en dues guerres demencials i devastadores, marcant així les diferències socials entre les pròpies comunitats europees. És útil fer aquesta apreciació, ja que sovint s’associa el multiculturalisme amb cultures diferents de les europees.

En un to més reduccionista, i tornant al debat que avui ens ocupa, resulta evident que aquest mal anomenat ‘multiculturalisme’ s’imposa a les nostres aules, no només a Catalunya, sinó arreu del món. Un procés integrador del capital que, irònicament, pretén homogeneïtzar una llengua, un tipus d’estudiant i un model de pensament únic. I el món universitari es veu obligat a adaptar-se a aquests patrons neoliberals, per instint de supervivència i seguint una lògica darwinista.

Podem posar l’exemple de la llengua, i l’argument pren encara més força amb el cas de la marginació del català a les aules. A la UPF, a més, ho vivim d’una manera directa. La universitat organitza cada any una fira on la gran empresa privada internacional (Amazon, Deloitte, Nestlé…) envaeix un espai públic i acadèmic per oferir feines precàries que perpetuen la desigualtat econòmica.

Tal com exposa el professor Chandran Kukathas, el multiculturalisme és transformat sovint en polítiques públiques, que adrecen les problemàtiques de les minories que viuen dins les fronteres d’un determinat Estat. No obstant això, sovint ens trobem davant de situacions contradictòries, com la romantització dels Erasmus o intercanvis internacionals, que en el fons amaguen una dinàmica mercantilista i competitiva, del moviment migratori de la massa obrera que alimenta el sistema econòmic mundial.

És per tots aquests motius que el multiculturalisme, tal com és concebut per la democràcia liberal, no és un problema exogen de la societat europea, sinó que és destructiu per a la pròpia classe treballadora internacional. El resultat és clar: amb l’excusa del multiculturalisme, el capitalista imposa i impulsa la desigualtat econòmica, que afecta d’igual manera independentment de qüestions culturals, religioses o ètniques a tots els estudiants del sector públic.