Noves maneres d’estimar

El mes d’abril a Catalunya està marcat per la llegenda d’un heroic cavaller que salva a la princesa del drac. Però, a les darreres diades de Sant Jordi, els carrers s’han omplert de princeses que donen la mà a altres princeses i de dracs que regalen llibres a altres dracs.

Sant Jordi és pels casats, els enamorats i els romàntics. Però també és pels solters, els poliamorosos, els que intercanvien parelles, els aficionats a Tinder, els que estan en una relació oberta, els poligàmics, els que enllacen parelles estables o busquen un “rotllo d’una nit”.

Aquest Sant Jordi s’omplen les rambles amb noves maneres d’estimar.

Abans, però, ha calgut desmuntar el mite de l’amor romàntic, que ha sigut mercantilitzat i popularitzat durant segles. Des de les institucions més primitives (com l’església) fins a la cultura popular –cinema, literatura, música, etc.- s’inculquen una sèrie de creences que han arrelat profundament en la societat. Sovint es normalitzen els sacrificis professionals per amor i es banalitza la gelosia amb afirmacions com: “si és gelós és perquè m’estima”. 

A molts els serveix el mite de l’amor romàntic tradicional. Però, n’hi ha d’altres que decideixen construir codis (millor lligams) al voltant de la llibertat i no de les restriccions. És per això que, en els últims anys, s’ha cartografiat un territori desconegut: la poligàmia.

L’instint poligàmic és igual de primitiu que el monògam. La diferència rau en la falta de referents que exemplifiquin la bona praxi de les relacions obertes. És un model relacional que no exigeix exclusivitat sexual ni afectiu. La possibilitat d’establir vincles simultanis amb diversos amants s’assimila al funcionament de les relacions amistoses. Es tracta de cultivar certa flexibilitat sense haver de buscar “la parella ideal definitiva”. 

Com les relacions obertes s’allunyen de les normes preestablertes, cal deixar clar des d’un principi les condicions que marcaran una dinàmica saludable. Alguns aspectes que han de primar són: la comunicació fluida, la responsabilitat afectiva i la gestió emocional.

Un motiu essencial, que empeny les noves generacions a apostar per patrons relacionals alternatius, és la confiança en el fet que l’altra persona ha decidit estar amb elles partint d’una elecció plenament lliure. A diferència de les relacions monògames, on hi ha certes regles coercitives que no permeten la interacció sexual o efectiva amb ningú més.

Un altre benefici és l’establiment de vincles amb diverses persones, on cada una t’omple en un àmbit diferent, ja sigui en el terreny afectiu, professional, sexual, familiar, etc.

“L’amor és el mecanisme social més gran d’obediència i desobediència. A tots els cavallers, dracs i princeses: desobeïu.”

Finalment, altres justifiquen el rebuig a la monogàmia argumentant que les relacions sexuals són regulades per normes d’origen patriarcal. És a dir, que restringeixen on, quan, com i amb qui podem tenir-ne.

L’amor és el mecanisme social més gran d’obediència i desobediència. A tots els cavallers, dracs i princeses: desobeïu. Desafieu les limitacions, supereu les pors, vulnereu la normativitat i transgrediu la tradició. Res funcionarà emocionalment si comenceu sense creure-hi. Mentre no faci mal, l’amor és amor, en totes les seves formes.