Entrevista a dues estudiants ucraïneses

Com ha estat la teva etapa universitària fins ara?

Ekaterina: Yo acabo de empezar la carrera, así que de momento poca cosa, con exámenes. La gente es de todo el mundo, porque estoy en un grado internacional. 

Yana: A la meva classe hi ha més catalanoparlants i castellanoparlants que estudiants internacionals, però no m’ha costat tant adaptar-me com al Batxillerat. Tinc molt bona relació amb els companys i amb els professors. Estic molt involucrada a la Universitat, sobretot amb l’associació AIESEC.

Quina relació tens amb Ucraïna?

Yana: Sóc nascuda allà (Donetsk). Vaig viure-hi fins el 2014, i quan va començar la guerra ens vam mudar a una altra ciutat, tot i que vaig acabar marxant a Lituània. M’hi vaig quedar dos anys (un més del previst) i vaig tornar a Ucraïna, però aquest cop a Kyiv. Vaig acabar l’equivalent de l’ESO i, el 2016, vaig venir a Barcelona. Torno a Ucraïna quan tinc vacances, visito els meus avis i la sento com la meva pàtria. 

Ekaterina: Mis familiares viven en el otro lado de la frontera, excepto alguno que sigue viviendo en Ucrania. Tanto mi padre como mis abuelos trabajaban en la aduana, en la frontera, y gran parte de mi familia tiene la nacionalidad ucraniana, aunque en mi pasaporte aparezca la nacionalidad rusa.  

Què t’ha portat a Barcelona?

Ekaterina: Compramos un piso aquí para veranear, y en 2019 decidí empezar la Universidad aquí.

Yana: Som molt afortunats; la meva mare no va perdre la seva feina, i com que és una empresa internacional, li van oferir una plaça a Barcelona i vam poder venir aquí. 

Què està passant a Ucraïna?

“Rússia l’ha qualificat com a “Operació de Rescat” […]. La gent d’Ucraïna ho ha qualificat de genocidi.”

Yana: Em centraré en el conflicte actual, no en el del 2014. Bàsicament, el 24 de febrer les tropes russes van envair Ucraïna. Aquest cop, però, Bielorússia també està involucrada. Les comparacions són odioses, però es va fer a l’estil nazi, sense avisar i a les 5 del matí, atacant diverses ciutats. Recordo que em va trucar un amic molt espantat, tot i que a Ucraïna ja existia la por que una cosa així passés, després que Rússia reconegués la República Popular de Donetsk (DNR) y la República Popular de Lugansk (LNR) com a repúbliques independents. A l’estiu, inclús, ja es veia equipament militar movilitzant-se. 

La gent ara viu en bunkers improvisats, com ara estacions de metro – tant a Ucraïna com a Rússia són molt profundes. Rússia l’ha qualificat com a “Operació de Rescat” i, tot i que van anunciar que només atacarien objectius militars, han acabat atacant civils. La gent d’Ucraïna ho ha qualificat de genocidi. 

Ekaterina: Estoy totalmente de acuerdo. Creo que se trata de una ocupación y de un intento de destrucción de un país. No entiendo dónde quieren llegar (el ejército ruso). Viendo que hay riesgo en otros países como Polonia, no entiendo cómo la OTAN decide no actuar. El Presidente Putin no tiene intenciones claras, actúa como un loco. 

Yana: A més, aquesta situació ha perjudicat enormement la població russa, que són els que pateixen les sancions. Totes les empreses marxen de Rússia i els preus pugen. Tot i això, la propaganda russa és tan extrema que la població russa, majoritàriament, no està en desacord amb el conflicte. Inclús a nivell legal, la censura és real i no pots expressar la teva oposició a la guerra lliurement. Per a la població, és molt difícil canviar la situació des de dins. 

A Ucraïna, però, la propaganda també es fa servir, per demostrar la fortalesa del país – que, sovint, no és realista. A vegades, per no donar la imatge de por, han arribat a no anunciar algun bombardeig.

Com t’ha afectat personalment aquest conflicte?

Ekaterina: En Rusia hay mucha propaganda y hay una mayoría de gente -familiares míos, entre ellos- que están en contra de que, por ejemplo, mi familia y yo hayamos salido del país. Piensan que Rusia es un muy buen país y que está salvando a Ucrania. A mi madre incluso le pusieron en Instagram que era una “hija de puta” solamente por subir cosas relacionadas con el conflicto. La gente está muy agresiva, y es un poco raro, pues al fin y al cabo somos familiares.

Yana: Sí, això també ho va patir la meva àvia, que té un munt d’amics i familiars a Rússia amb qui ja no parla. 

Tinc un munt d’amics que s’han mudat a zones més occidentals, i d’altres que s’han quedat. Els homes no poden marxar del país, només les dones. Inclús moure’s de regió els és difícil ja que als trens només hi entren les dones i la gent gran, i molt pocs homes. La gent espera tranquil·lament divuit hores a les estacions per poder anar a algun lloc segur, tot i que tampoc saben quins llocs ho són ja que no sabem on atacaran l’endemà. Intento convèncer els meus amics amb cotxe que marxin a zones segures, però ells em preguntem “Com? Si els militars russos em veuen, i més amb cotxe, em poden matar al moment”. També estan robant i saquejant les cases de la gent. L’exèrcit rus no té empatia.

Per altra banda, els preus estan disparats i  els hotels completament plens a aquelles ciutats que es consideren més segures. La població està patint molt, ja han emigrat cinc milions d’ucraïnesos i les zones occidentals (Lviv) i inclús Polònia estan desbordades, ja que no poden aguantar aquesta quantitat de refugiats, i això està fent sorgir algunes tensions.

Refugiats ucraïnesos creuant la frontera de Polònia

Com valoraries el lideratge i la gestió de Zelensky abans de la guerra?

Yana: A veure, el meu interés principal quan van escollir Zelensky era que resolgués el conflicte de Donetsk, que em preocupava molt – ja que els meus avis viuen allà. No el va resoldre; ara bé, com diu la gent, el país és ara més democràtic. Nosaltres tenim una oligarquia, com a Rússia, on els oligarques són més importants que qualsevol dels diputats o el govern. Van promoure castigar els diputats corruptes, que està bé, però no va funcionar com hauria d’haver funcionat. 

Zelensky va construir escoles i llars d’infants, va millorar les relacions internacionals a través de seguir amb els procediments per entrar a l’OTAN. El 2014 teníem la intenció d’entrar a la UE i, tot i que la majoria d’ucraïnesos ho vol, en aquest àmbit no s’ha pogut millorar. Molta gent va dir al principi del seu mandat que era una titella de Kolomoyskyi -un empresari oligarca-; jo no ho veig així, ja que no n’he vist evidències clares.

Ekaterina: Creo que no sería muy ético valorar al presidente de Ucrania, pero lo único que sí querría valorar es su motivación por querer entrar en la OTAN y la UE, y por bajar el nivel de corrupción. Lo veo muy motivado para hacer cosas buenas, pero, como a todos los presidentes, le cuesta hacerlo rápido, supongo.

¿Y, durante la guerra, creéis que ha sido un líder capaz?

Ekaterina: Creo que necesita ayuda -riuen-, ayuda de otros países. Le podrían ayudar con algo, por lo menos.

Yana: A part d’això, diria que ha unit l’exèrcit ucraïnès, i això ho ha fet molt millor que Poroshenko, l’anterior president. És com un noi del poble: per això confiem en ell. 

Com veus Ucraïna en el futur?

“Creo que el país no se acercará ni a Rusia ni a la UE, porque nadie nos ayuda y Rusia nos ataca.”

Yana: Espero que independent; s’ha de resoldre aquest conflicte sí o sí. Crec que les sancions afectaran a Rússia, i no crec que s’allargui moltíssim, perquè els recursos russos tenen límits. El problema a Ucraïna és que ara tenim un deute enorme i ciutats totalment destruïdes, i això trigarà molt a arreglar-se. Una por que tenim és que amb un deute tan gran no ens acceptin a l’OTAN, ni a la UE, i ens quedarem sols resolent els nostres problemes. Jo crec que això pot ser una empenta cap a unes noves reformes, que canviïn l’estructura del govern en general i ens donin una mica d’aire fresc. Espero que d’aquesta guerra Ucraïna en surti molt més forta, potent i unida.

Tot i això, la societat ucraïnesa es veurà molt afectada: en l’àmbit demogràfic tindrem un greu problema, perquè ha marxat i ha mort molta gent, i moltes de les persones que han marxat són dones.

Ekaterina: Definitivamente mucho más unida. También mucho más enfrentada con Rusia. Creo que el país no se acercará ni a Rusia ni a la UE, porque nadie nos ayuda y Rusia nos ataca.

Què pot fer una persona des de Catalunya per donar suport a Ucraïna?

Pancarta d’Ucraïna lliure al pati de l’edifici Jaume I de la Universitat Pompeu Fabra

Yana: Informar-se. Hi ha una frase que ha dit una politòloga que diu que la guerra és famosa només durant els primers 30 dies. No pot passar això: aquesta guerra ha de ser actual fins que se solucioni.

Fer donatius o oferir refugi també és ajudar. Els refugiats poden molestar, però la gent no ve aquí per tenir una vida més còmoda: estan patint molt, perdent-ho tot i acollits per la Creu Roja – en el millor dels casos. Els donatius poden servir per comprar aliments, medicacions i armilles. Tinc una amiga que ha creat una associació que busca restaurants a Ucraïna que cuinin per a l’exèrcit, ha trobat persones que cusen les armilles, ha comprat drons de vigilància… Tot això ho ha fet gràcies a donatius, i ajuda moltíssim l’exèrcit.

Ekaterina: En definitiva, ayuda humanitaria. Los periodistas catalanes podrían intentar presionar a la OTAN para que nos ayuden más. Porque realmente Cataluña está muy lejos y no sé hasta qué punto se puede mandar ayuda directa.

Yana: Jo vaig contactar amb algunes universitats, perquè molts amics meus van veure aturats els seus estudis i la UAB va dir que admetria gratuïtament a aquests estudiants. Això també ens ajudaria moltíssim.

Per últim, una cosa molt important és “l’estatus” ciutadà que li donin als refugiats que vinguin aquí. Quan ets un refugiat, et retiren el passaport i no pots treballar temporalment. Quan, en canvi, estàs sota protecció tempora (sistema d’acollida)l, això no succeeix i es fa tot menys complicat. Obtenir la protecció temporal està sent molt difícil per a molts dels meus amics, i si és pogués agilitzar el procés crec que seria d’allò més positiu.

Entrevista realitzada per Abdon Vilà