La suspensió de classes i l'aprovat general

La suspensió de les classes i l’aprovat general és la idea més absurda que he sentit darrerament i exemplifica l’oportunisme dels mandrosos. Els únics arguments per recolzar-ho són “Itàlia ho ha fet” i el tradicional “es que em va malament [fer les classes en línia]”.

El primer argument no té ni cap ni peus, ja que Itàlia, el dia d’avui, només ha promulgat l’aprovat general per primària i secundària, donat que aquests alumnes són “nens” mancats d’autonomia per poder aprendre amb només classes a distància. Confio que aquí a la universitat siguem tots prou adults per poder escoltar una hora de vídeo, prendre apunts i fer el seminari corresponent.

El segon argument no és exclusiu de la situació del coronavirus i s’empra tot sovint per referir a les classes de les 9 del matí, que van malament perquè es vol dormir, les del migdia, perquè s’ha de dinar, i les de la tarda, perquè, òbviament, qui fa classes a la tarda quan es podrien estar fent pràctiques?

L’única justificació vàlida en aquest cas seria l’existència d’estudiants que no tenen accés a internet. Avui en dia, l’ús del mòbil i els ordinadors és quasi universal, mireu l’INE, i, si es donés el cas, seria una situació molt minoritària, no pas general, que la universitat segur que resoldria com és degut.

El fet és que ens regim per la llei del mínim esforç. Si el seminari és optatiu, no hi anem, si ens posen un quizz online, compartim les respostes. Tothom veu en la pandèmia una oportunitat per, literalment, no fer res d’ara a final de curs i, si pot ser, que ens premiïn i tot. Trobo que és una vergonya, realment. Alguns diuen que la crisi de la COVID els suposa un greuge i que fer les classes en línia els requereix més temps i esforç. Doncs que el dediquin! Que dediquin el temps addicional com fan els metges, investigadors, infermers, encarregats de supermercat i, mal que a molts els pesi, els professors.

Tothom veu en la pandèmia una oportunitat per, literalment, no fer res […]

Per a aquell que digui que realment no aprèn res en línia i que tot és horrorós i que s’hi dedica 12 hores al dia sense aconseguir memoritzar una sola fórmula, article o autor potser és que el problema es troba en ell i no pas en la metodologia que, encara que no sigui l’òptima, és la millor alternativa i la que probablement utilitzarem de manera generalitzada en un futur no gaire llunyà.