Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
novembre 2023 / CULTURA
El treatre pren la paraula
A la postpandèmia, el present del teatre universitari s'estabilitza i torna a recuperar múscul amb el principal repte d'engrescar a unes noves generacions amb molta més vida social fora que dins els campus
Tot i que de vegades passi desapercebuda, hi ha una variada i rica realitat teatral a les nostres universitats: des de festivals, tallers i assignatures d’escenografia fins a clubs de lectura, edicions de llibres i congressos en estudis teatrals. Les nostres facultats, curs rere curs, s’omplen d’activitats, quasi sempre gratuïtes, on els estudiants poden adquirir eines que els serviran tant pel seu creixement personal com per a les seves futures professions –millorant habilitats comunicatives com, per exemple, una major capacitat d’escolta, d’adaptació, de pensar fora de la caixa, de parlar en públic, de treballar en equip i projectar seguretat.
Com a novetat d’aquest curs, es farà una taula rodona sectorial patrocinada pel festival RBLS a la Nau Ivanow el 8 de novembre a les quatre de la tarda. A més a més, la UPC acollirà el maig de 2024 la biennal de teatre de la Xarxa Vives d’Universitats de parla catalana, i s’està mirant de crear un calendari de vetlles teatrals interuniversitàries amb micròfon obert al llarg del curs.
Obra universitària titulada “Croades”, estrenada a la UPF el 2019
Respecte al principal motor del teatre universitari —que és muntar peces teatrals— Barcelona compta amb una quinzena de grups estables consolidats, amb activitat anual i certa trajectòria: sis en són aules oficials (UB, UPC, UPF, UAB, Abat Oliva, UIC) més o menys dotades per les seves respectives universitats; una que és una agrupació de col·legi major —El Penyafort—, i la resta són agrupacions lligades a carreres universitàries que es poden dividir meitat i meitat entre les dues principals universitats barcelonines: Utopía Teatre, Besoscénicos, Fem Teatre FME i la Coquera a la UPC i Metadrama, Psicoart, Bioteatre i Teatre clàssic a la UB.
A banda d’això hi podem sumar les performances i muntatges resultants de les assignatures de les Escoles Superiors d’Art Dramàtic i Belles Arts. També hi tenen cabuda les incursions esporàdiques i puntuals de delegacions, docents, administradors i altres associacions a través d’actes institucionals, commemoracions i a les setmanes culturals, ja que el teatre és transversal i patrimoni de tots.
“El teatre universitari és de les activitats més divertides que es poden fer i no cal experiència prèvia […]”
No hi ha excusa, doncs, per a no atansar-se i participar en una activitat centenària, molt arrelada a la Universitat, ja sigui formant part dels grups existents o bé creant-ne de nous. És de les activitats més divertides que es poden fer i no cal experiència prèvia: algunes agrupacions no només fan una estrena sinó que giren les peces, fan intercanvis, viatgen i participen en altres festivals —universitaris o no professionals— a rodes de teatre. Inclús algunes acaben en sala alternativa. Tot depèn de l’ambició de qui en forma part.
Per aquells que vulgueu fer teatre a Barcelona i no trobeu grup, hi ha una Federació que té les direccions de contacte dels principals grups de la ciutat, escriviu-los i us indicaran amb qui podeu parlar. I si ja teniu grup i voleu participar en els festivals de teatre universitari de Barcelona o Toledo, us enviaran les bases encantats. No hi ha excusa, preneu la paraula. Actueu. Visca el teatre universitari!
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més articles
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Entrevista a Àlex Sastre
Químic de formació, Àlex Sastre ha dedicat la major part de la seva vida professional a la...
Un vaixell que no hem de deixar passar
En els últims anys és notori que els estats es desdibuixen, si més no dins la Unió...
Exclusió HD
Deixar enrere col·lectius minoritaris. Ara, en alta definició
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde