Entrevista a Laia Peiró i Enric Peiret

Abans de res: presenteu-vos. Quina ha sigut la vostra trajectòria castellera i com aquesta us ha portat fins a Trempats?

L – Bé, doncs jo soc la Laia Peiró, a Trempats em diuen Peiró. Vaig entrar el setembre del 2019. Jo venia de la convencional de Castellers de la Sagrada Família. Llavors, quan vaig començar la universitat tenia molt clar que volia ser d’una colla universitària. I, com que soc de la UAB, estava dubtant entre Ganàpies, la colla de la UAB, i Trempats. Vaig estar provant durant un mes, mes i mig les dues colles a la vegada —les tècniques informades, hi estaven d’acord— i al final vaig escollir Trempats, més que res per l’ambient més familiar que hi havia. A Ganàpies comptaven amb mi i hi estava molt bé, però l’ambient i les amistats que vaig fer a Trempats em van pesar molt més. Soc de la generació “Coronades”.

E- Jo em dic Enric Peiret. A Trempats em diuen Peiret. Jo, de convencional soc de la Jove de Tarragona. Vaig entrar l’any 2016 i, de fet, vaig fer primer d’economia a la URV, vaig estar primer a Pataquers, la colla de la URV, i em vaig fer el trasllat d’expedient a Barcelona, a la Pompeu. Tenia bastants amics a la zona de Tarragona que eren de Trempats i, evidentment, quan van saber que marxava cap aquí em van arrossegar i jo ja tenia clar també que volia fer castells aquí i que Trempats era, evidentment, el destí núm. 1. Jo vaig entrar també amb la Peiró, el setembre del 2019. També soc de la generació “Coronades.” I a Trempats, evidentment, hi vaig entrar per la recomanació de tots aquells, però més o menys ja sabia que existien i que tenien la “fameta” aquesta de ser “cuquis”. Més o menys per historial casteller Trempats també era una colla prou gran pels anys que tenien. Així que els motius eren clars i no vaig dubtar.

Del 2019 al 2022 vau passar a exercir com a caps de colla. Com va donar-se aquesta situació?

L – Al principi, el nostre any de “novatos”, cap al gener, quan va començar el segon tram a en Peiret li van proposar ser de l’equip de pinyes i a mi em van proposar ajudar amb espatlleres, que no era un càrrec tan important o que comportés tanta feina, però era alguna cosa. Aleshores va venir la pandèmia. Van aguantar la candidatura que hi havia llavors com van poder, més o menys, fins al setembre, gener potser.

E – Sí, perquè amb la Covid van trigar una mica. Era veure què passava. I allà es va dir: “hem de fer canvi de candidatura”

L – Aleshores, en Berni ens va suggerir ser part del seu equip, que era: el Berni com a cap de colla, el Peiret com a cap de pinyes i jo com a cap de canalla i sotscap de colla. Llavors vam fer el que ens quedava d’aquella candidatura i ja a final d’aquella ens van deixar tornar a fer castells i vam aguantar un any més. Amb aquella candidatura vam fer un any i mig. El mig, parats per Covid, i l’altre sencer.

E – Sí, va ser més o menys des que vam entrar, que seria gener-febrer del 2021. Els grups aquests reduïts fins l’abril-maig del 2021, i la temporada 21-22 que va ser la següent, ja va ser normal amb aquests càrrecs els dos.

L – Llavors a final de temporada tocava fer relleu i la situació estava entre el Peiret i jo. Els dos sabíem que ambdós ho volíem ser i que en teníem ganes. I vam dir: bé, hem de quedar i parlar.

E – Sí, sí. Vam anar a sopar a la platja a finals de maig, quan ja vam acabar la temporada sencera perquè els dos, sobretot el tram final, que si de festa ho vas dient mig de broma… Al final comences a plantejar-ho i els dos vam veure que tant l’un com l’altre en teníem ganes, però tampoc estàvem segurs dels horaris que tindríem el curs següent. I vam dir: “Ens presentem els dos, evidentment perquè els dos en tenim ganes, però així si algun dels dos no pot anar al 100% almenys entre els dos ens anem suplint l’un a l’altre.”

L – També veníem de treballar junts i ja ens coneixíem. Sí que hem tingut moments de discrepar aquesta temporada, però ja és bo que hi hagi discrepàncies.

E – No partíem de zero.

Ja us coneixíeu, sou “la peironeta”. Va afavorir això el vostre treball en equip?

E- Sí, evidentment et coneixes molt més quan et poses mà a mà amb tota la feina. Però estàvem els dos tranquils que ja sabíem qui era l’altre.

L – Sí que és veritat que el nostre primer any de “novatos” vam avenir-nos i ja després quan estàs en un equip de caps encara fas més vincle. I aquest any molt més.

Quin és el vostre futur proper a Trempats? Us quedeu o marxeu?

L – No, jo em quedo.

E – Jo marxo.

Com mires enrere d’aquests quatre anys? Amb càrrec, una pandèmia…

E – Ostres! De tot, hem vist. Jo marxo amb la total satisfacció de poder afirmar amb total tranquil·litat que ha estat la millor etapa de la meva vida. Tant en l’àmbit casteller, perquè al final és la meva afició número 1, però també a escala personal. Vull dir, des de com vaig entrar fins com he sortit, amb totes les experiències que hi ha hagut al mig… Ha estat un regal, això. Jo m’ho enduc a la tomba.

I tu, Laia, com has vist aquesta temporada? Ha estat especial per tu i la resta?

L – Sí, abans ho deia. Hem fet una cosa molt grossa a la nostra diada, malgrat que el 3 ens quedés en carregat i el pilar en intent, al final vam fer la segona millor diada d’hivern per mig pilar. Si ens hagués quedat descarregat igualàvem la millor diada. Vam poder plantejar-nos castells de 7 a hivern, el 2 de 6 també, que eren objectius que teníem i el tram de primavera a cada diada hem estat estrenant castells, que era una mica la intenció. Excepte Pataquers, que va ser la primera una mica més chill que també va servir per gaudir d’una diada sense l’estrès, sense els nervis d’estrenar un castell, que ja va anar bé. Després Grillats va ser el 4, Ganàpies va ser el 3 i a Trempats ha sigut el 2. I tots descarregats. Llavors, jo marxo amb la consciència tranquil·la perquè els objectius que ens hem anat plantejant cada diada s’han anat complint. Amb l’espineta una mica dels castells que ens van caure a la nostra, però crec que la feina està ben feta i que s’ha treballat molt, que veníem d’una colla molt nova.

TREMPATS COM A ASSOCIACIÓ UNIVERSITÀRIA

Quina és la vostra relació amb la universitat? Com percep la universitat Trempats? Quina és la vostra relació amb altres associacions?

E – Tal com entenc moltes vegades la posició de la universitat respecte a moltes coses que organitzem i coses que demanem i de tot, moltes no les comparteixo perquè al final la universitat prioritza l’ordre, la tranquil·litat, la seguretat dins el campus… i moltes activitats de les quals fem nosaltres, ells les veuen com “una amenaça”. A més a més, són uns campus, tant Poblenou com Ciutadella i per no parlar de Campus Mar, molt petits, amb espais comuns que no són aïllats com per exemple la Zona Universitària, que és molt més gran i hi ha places i està tot molt més separat. Per no parlar de l’Autònoma, que allà hi pots fer gairebé el que vulguis i on vulguis. Per tant, hi ha hagut problemes i hi ha hagut xocs, que Trempats demanava coses, demanava permisos per fer X cosa a X espai i la universitat ens posava bastants traves. Que tenien els seus motius, però des del nostre punt de vista moltes vegades eren, no exagerats, però sí sobredimensionats. Per exemple, no es va fer per pluja, però la diada a Ciutadella ens va costar molt d’aconseguir-la perquè hi havia també una cervesada i patien que hi hagués molt soroll, molta gent pel campus, les gralles es veu que algun cop han molestat als professors… Però bé, al final no deixem de ser una activitat cultural que representem a la universitat i que ens ve gent d’altres universitats. I és un argument de pes que hem utilitzat moltes vegades en el sentit d’entesos, però, entenem que ells es preocupin per alguns aspectes. També cal tenir en compte que estem posant la cara per la Pompeu davant de l’Autònoma, davant de la UB, davant de la UPC, davant de la Universitat de Lleida, de Girona… I hi ha una imatge que naltros també volem mantenir. Entenem que la Pompeu potser no la compartirà del tot. Naltros potser no ho acabem d’entendre, però hi ha una imatge molt important que representem, llavors hi ha algun moment de la temporada on hi ha hagut xocs.

L – Sí, a vegades hem pensat: “és que creiem que no són conscients que som l’associació que més gent mou de la universitat”. Llavors és com “jolin”, estem donant una mica de vida a la universitat, als campus i no se’ns estan posant totes les facilitats que nosaltres voldríem. O pals a les rodes.

E – O que altres universitats sí que deixen a les seves colles.

Laia: “Aquest any en especial, ens hem portat bastant bé totes les colles.”

Parlant d’altres colles: Com és la relació es té amb elles? Per exemple: tenim els Padrins a l’Autònoma, tenim Fillols escampats per aquí i allà…

E – Home, un bon exemple és amb el 2 de 7 amb folre de la setmana passada. Durant la setmana, molta gent de moltes colles ens anava escrivint: “Ei, com el teniu? Com porteu les proves? El portareu dijous?” Quan vam confirmar i, a més a més, al cartell es veia la silueta del 2 de 7, molta gent dijous al matí ens va enviar missatges des de Pataquers, des d’Arreplegats i Ganàpies tota la setmana i de feia setmanes.

L – Sí, que tenien moltes ganes de venir a la diada a ajudar-nos, per veure’ns… Que volien portar peu, que es volien posar a la soca…

E – Per tant, de bona imatge en gaudim. I fama d’això, de “cuquis”, d’una colla molt familiar…

L – I jo crec que, aquest any en especial, ens hem portat bastant bé totes les colles. Sí que potser a “manaires” que és el moment de la temporada més tens entre les colles perquè es prenen decisions importants i cadascú mira per ell. Però sí que és veritat que en general aquesta temporada crec que hem tingut molt bona relació amb totes les colles. Sobretot amb Arreplegats, que és la colla a la qual el món del castell universitari és més reticent i sí que és veritat que històricament nosaltres hem tingut molt bona relació amb Arreplegats, però també ens va costar molt establir-hi bona relació. I aquesta temporada…

E – O parles amb “aveiaios” i potser és l’any que millor relació hem tingut amb Arreplegats amb diferència.

L – Que evidentment sempre tindràs els teus més i els teus menys amb les colles però molt bé.

E – Però a escala de cops de mà, ajuda, contactes, favors… I pel que fa a relació personal, més enllà del que és institució Arreplegats i institució Trempats, a nivell personal ens hem fet molt amics amb molts Arreplegats.

Pel que fa a les colles universitàries, com veieu el món dels castells universitaris? Estan en bona salut? El 2018 – 2019 va haver-hi un pic i, després de la pandèmia a les colles convencionals ja va haver-hi una mica de complicació per reprendre. Com percebeu en general el seu estat?

L – Doncs jo crec que sí que és veritat, i és totalment normal, que després de la pandèmia ens costés a totes les colles arrancar una altra vegada, però jo crec que aquesta temporada s’ha vist que les colles estan en bon estat de forma pel que fa a “salut de castells”. Arreplegats plantejant-se una altra vegada el 4 de 8, el pilar de 7, es van plantejar també el 2 de 8 amb folre i manilles que al final no l’han portat. S’estan plantejant coses encara més grosses i això també et diu molt. Ganàpies també ha fet una altra vegada el 3 de 8 amb folre, nosaltres hem fet el que hem fet…

E – Marracos ha tornat a la tripleta de 7 amb el 3 i 4 de 7 i el 2 de 6.

L – Grillats amb els castells de 6 al màxim.

E – Bergants ha recuperat el 4 de 7. Els Xoriguers han plantat 3 de 7 per tot el país i el van portar a plaça.

L – I s’han plantejat el 2 de 7 amb folre. Independentment de si han quedat amb intents o no, perquè de fet si tu et planteges portar un castell a plaça és perquè a assaig t’ha sortit i està per portar-lo. Llavors, jo crec que els objectius que les colles s’han anat plantejant aquesta temporada són molt grans i jo els veig bé.

E – Tal com la pandèmia va ser un cop dur, s’ha recuperat el nivell. No 2018-2019 —que depèn molt de cada colla, perquè el 2018 Bergants estaven fent castells de 7 amb agulla i el pilar de 6 amb folre—. Traient la variació que té cada colla pel que fa als anys, s’ha recuperat molt fàcilment un nivell prepandèmia.

L – De fet m’atreviria a dir que s’ha recuperat millor el món universitari que el convencional.

Vosaltres dos veníeu de colles convencionals, teníeu experiència. Com és l’afinitat entre colles universitàries i convencionals?

L – Mira. Hi ha de tot.

E – Totes les convencionals es beneficien directament dels castells universitaris. A Trempats aquest any hi ha hagut moltíssims “novatos” que no havien fet castells mai —que altres que també fa anys que estan a Trempats han entrat a convencionals— però gent que era el seu primer any i el seu primer contacte amb els castells ja han entrat a convencionals. Però més enllà d’això jo ho he dit molts cops. Som l’escola de castells de Catalunya. Mantenim els joves entrenats i formats des de l’octubre que acaba la convencional fins al maig que moltes ja fa mesos que no tenen activitat.

L – A mi el que em fa una mica de ràbia és que aquesta part positiva que tenen els universitaris envers les convencionals a vegades no és reconeguda. I a mi moltes vegades m’han dit: “és que feu falconades, això no són castells…”, “Putos universitaris”. A mi el divendres després de la nostra diada em van dir: “és que putos universitaris”. Si estem fent coses més grosses que a Castellers de la Sagrada Família, que són convencionals i que hem fet un 4 de 8! I és com: tens la poca vergonya de dir-me “putos universitaris”?.

E- O els convencionals que estan una mica enfadats perquè, evidentment, el risc que hi ha als castells universitaris és molt més alt que als convencionals. I, és clar, si tu ets una colla convencional i veus una peça important de la teva colla pujant a castells amb molts números de caure i amb caigudes que és fàcil que siguin lletges, doncs —no ens ho han dit directament mai i crec que no li han dit mai a cap universitària—, però, més o menys, sota mà, alguna convencional ens ha dit: “més val que no caigui tal persona perquè diumenge té diada i puja a X castell”.

L – Això el mateix dijous de la nostra diada estava passant.

E – O ens miren de reüll.

A l’hora d’unir-se a una colla castellera, a molta gent li tira enrere no haver fet mai castells. Què els hi diríeu?

L – Jo, o sigui partint de la base que no sap res de castells…

E- Els castells, rai, però en la part bona. És que molta gent quan entra ens diuen: “és que jo no he fet castells”. I què? Entra i n’aprendràs, no et preocupis. Et quedes pels castells, però t’emportes amics, t’emportes companys de classe, t’emportes parella, experiències, festes, viatges…

Amb què us quedeu d’haver experimentat formar part d’una colla castellera en etapa universitària? Quins records ressalteu de Trempats?

L- Crec que una de les grans diferències que marquen les colles universitàries envers les tradicionals és el fet que has d’acabar la teva etapa castellera universitària en el moment en què se t’acaba la matrícula i ho vius tot molt intensament. I el fet de tenir les diades compactades en un o dos trams i que et planteges tots els teus objectius en quatre setmanes, la suma d’aquestes dues coses, jo crec que els castells els vius molt més intensament…

L – Jo dic el mateix que el Peiret: la família, l’espai. Bé, ho dèiem també a una altra entrevista. És una escola de vida una mica Trempats i entenc que les altres colles universitàries també. Però sí, hem crescut molt.

E – I un record d’aquesta temporada? El 4 de 7 de la Guten. Jo, és el que més he celebrat amb diferència de tota la temporada. Perquè ens va costar, perquè vam forçar molt fins a l’últim assaig fent algun canvi d’última hora, però perquè feia molt temps, des d’abans de la pandèmia, que no es feia un castell així. Tenint en compte com ens va costar el 4 de 7 la temporada anterior, plantar-lo el dia 1 de desembre quan encara ens quedaven sis mesos de feina obria les portes a tot. Jo em quedo amb el 3 d’hivern 100%.

L – Jo, no és tant amb un moment concret, sinó que em quedo amb com la colla s’ha enfrontat i nosaltres també com a tècnica ens hem enfrontat tots a les caigudes i els moments durs. Perquè jo miro l’any passat, que vam fer una diada a Bergants que ens va caure a segona ronda i ja no vam fer res més. El Peiret i jo vam marxar de la plaça, estava plorant que no podia més. I ell em va agafar i em va dir: “aquí no”. I em va treure de la plaça.

E – Sí, me’n recordo.

L – Vam fer dos intents desmuntats de 4, el 4 amb agulla intent desmuntat… O sigui, era tot un drama: cares llargues… Dramàtic. I ho mires ara i aquesta temporada hem caigut i no ha passat “res” a escala greu. Sí, els castells cauen. Sí, hi ha moments difícils. Sí, ens podem fer mal. I ha passat, tot això. A la diada d’Arreplegats ens vam fer mal, però vam plantar un 4 amb agulla a la tercera ronda que allò estava perfecte. I ho vam celebrar, vam cantar l’himne, vam celebrar els castells que havíem fet a final de diada com fem sempre i ho vam petar a la festa. La manera d’afrontar les dificultats a la colla, crec que hem crescut molt tots plegats. Veure una progressió és molt bonic.

Voleu aportar un últim missatge?

L – E – Apunteu-vos a Trempats!!

Entrevista realitzada per Amàlia Cillero