Entrevista a Daniel Raventós

Pot reduir la RBU la precarietat juvenil?

Sí, seria una de las conseqüències de l’aplicació d’aquesta. Una RBU augmenta el poder de negociació de la part dèbil del contracte laboral, és a dir, dels treballadors i treballadores. Actualment és immensa la quantitat de gent que accepta contractes de treball per necessitat, perquè l’alternativa és no tenir cap ingrés. Amb aquesta renda molts treballadors podrien dir “no” a situacions que ara es veuen obligats a acceptar. Dins d’aquest gran col·lectiu de gent treballadora, un dels subconjunts amb pitjors condicions és el dels joves.  

Quines altres mesures haurien d’acompanyar la RBU per dur a terme una transformació estructural contra la precarietat?

Cal deixar una cosa molt clara: la RBU no acaba amb tots els problemes que tenim a la nostra societat. Existeix una mesura única que disposi d’aquesta virtut? No en conec cap. La RBU és una mesura que, depèn de qui la proposi, en funció de les idees polítiques, socials i econòmiques, ha d’anar acompanyada d’altres mesures de política econòmica. Per a mi, tres mesures imprescindibles addicionals serien: una renda màxima, un impost a les grans fortunes que evités poder acumular-ne a partir de determinada quantitat de riquesa i una banca pública al servei de la població. 

“[…] Tres mesures imprescindibles addicionals serien: una renda màxima, un impost a les grans fortunes […] i una banca pública al servei de la població. “

La RBU s’ha defensat des d’alguns sectors del liberalisme perquè pot ser una excusa per acabar amb l’Estat de Benestar. Com evitar aquest desmantellament? 

Les  diferències entre les dretes i les esquerres que proposen la RBU estan aquí: com es finança i quines mesures l’acompanyen. Quan l’economista neolliberal Charles Murray i els qui estan d’acord amb ell defensen la renda, ho fan obertament a canvi de desmantellar l’Estat de Benestar. Les propostes d’esquerra de defensa de la RBU són molt oposades en aquest sentit: no es tracta de desmantellar l’Estat de Benestar, ans el contrari, de reforçar-lo. 

Per què hauria de rebre la RBU una persona rica? 

Una RBU s’ha de finançar. He participat juntament amb altres amics i companys economistes en investigacions de finançament de la RBU. La conclusió és clara: en aquests models tothom la rep per definició, però no tothom guanya respecte a la situació de partida. El 20 % més ric en renda perd, la resta guanya. Actualment estem treballant en un llibre on proposem, a partir de noves dades i investigacions, un finançament d’aquesta renda a la Unió Europea a través de tres impostos: a l’IRPF, a la riquesa i al CO2.

D’altra banda, la universalitat i la incondicionalitat són les característiques més distintives d’aquesta proposta.  Els subsidis tradicionals que coneixem dirigits als pobres i a la insuficiència de rendes (com el Ingrés Mínim Vital) tenen defectes impossibles de superar perquè són producte de la concepció inherent a la condicionalitat i a la focalització. Alguns d’ells són coneguts des de fa molts anys: la trampa de la pobresa, els costos de gestió o la cobertura insuficient, entre d’altres. L’IMV ha estat especialment nefast des dels seus inicis.

Entrevista realitzada per Laura Hurtado i Luca Moret