maig 2022 / CULTURA

Que ballin els gegants!

"De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap que pugui igualar-se a la dels Gegants"

Bernat Roman

La tradició dels gegants a casa nostra ve de lluny. La primera referència d’un gegant a Catalunya, i a tot Europa, és a Barcelona l’any 1424. Tanmateix, si bé segons la Bíblia els gegants van sorgir per culpa de l’auge de maldat a la humanitat i exterminats pel diluvi universal, els gegants de cartó que avui en dia dansen pels carrers dels nostres pobles i ciutats quan és festa major, nasqueren amb un propòsit diferent dels mítics i bíblics, i ho feren amb la voluntat de meravellar el públic i de ser el màxim de realistes possibles. I tot en el context de la processó i festivitat de Corpus, instaurada a partir de 1246 pel Papa Urbà IV i documentada a Catalunya, concretament a Barcelona, des de l’any 1320.

“[…] segons la Bíblia els gegants van sorgir per culpa de l’auge de maldat a la humanitat […]” 

Els orígens dels nostres gegants són religiosos i inicialment eren representacions pedagògiques, bíbliques i hagiogràfiques: David i Goliat, o Sant Cristòfol. Així mateix, si bé els primers gegants representaven Sants o personatges bíblics, la figura de la geganta no aparegué fins anys més tard i amb un propòsit diferenciat i deslligat ja d’aquella finalitat més pedagògica, per acostar-se, juntament amb la figura del gegant, a altres models, evocant personatges nobles o, en el cas del gegant, de guerrers. En qualsevol cas, ben aviat esdevingueren personatges populars i progressivament s’anaren desvinculant del vessant més religiós, fins a acabar agafant el caràcter plenament festiu que tenen avui. 

Els gegants de Lleida a la plaça Paeria.

Els portadors d’aquestes gegantines figures són els geganters i les geganteres, que habitualment formen part d’una entitat o associació propietària de les figures o encarregada de la gestió. Així mateix, el seu món no és menys interessant que el dels gegants i és cabdal per garantir la continuïtat d’aquesta antiga tradició. Una tradició que avui en dia viu un moment de ressorgiment després de dos anys pandèmics d’aturada, que va més enllà de l’objectiu de fer ballar els gegants, i que es preocupa i té cura també de la preservació i difusió de la seva història i memòria. 

“[dels geganters] el seu món no és menys interessant que el dels gegants i és cabdal per garantir la continuïtat d’aquesta antiga tradició.”

Tot esperant que ara ara conegueu una mica més la història d’aquestes  figures gegantines i animant-vos a provar de fer-los ballar algun dia, no puc acabar aquest article sense citar el que deia el folklorista Joan Amades en el seu llibre Gegants, nans i altres entremesos: “De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap que pugui igualar-se a la dels Gegants”.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

El teatre pren la paraula

A la postpandèmia, el present del teatre universitari s'estabilitza i torna a recuperar múscul amb el principal...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde