Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
febrer 2022 / CULTURA
"Billy Elliot", el musical que Barcelona necessitava
El retorn dels grans espectacles
El mític musical “Billy Elliot” arriba a Barcelona per conquerir els nostres cors. El passat 9 d’octubre es va estrenar al Teatre Victòria, i la ciutat comtal va rebre l’espectacle amb les mans obertes.
L’obra, basada en la pel·lícula britànica de l’any 2000, arriba amb més força que mai després d’haver estat onze anys a Londres, quatre a Nova York i tres a Madrid. Aquesta nova temporada està sota la producció de “SOM Produce” i ha aconseguit sobrepassar les expectatives. Dins de l’elenc d’actors i actrius trobem grans figures com Natalia Millán interpretant la senyoreta Wilkinson, Óscar de la Fuente com a pare de Billy, o també Iker Castell, representant al gran Billy Elliot.
Encara que l’espectacle duri dues hores aproximadament, és tan immersiu que sembla que hagin passat qüestió de minuts. Tot l’elenc assoleix aportar màgia a la trama per fer una bona i fidel adaptació de la història original. És cert que pràcticament tothom coneix les escenes més representatives de l’obra, com la primera vegada que Billy comença a ballar a la classe de la senyoreta Wilkinson, entre d’altres. Malgrat que hem tingut aquestes escenes des de sempre a la nostra ment i les recordem amb nostàlgia, tot l’equip arriba a transmetre al públic la sensació d’estar veient l’obra per primera vegada.
Històricament, Barcelona ha estat una ciutat molt artística, en tots els sentits de la paraula. Tanmateix, no sempre ha tingut espectacles com aquest de forma exclusiva. Encara que l’obra hagi estat anteriorment en altres ciutats importants espanyoles, com Madrid, aquesta nova producció de Billy Elliot només podrà representar-se a Barcelona i no farà gira nacional degut a les seves característiques.
“[…] l’equip arriba a transmetre al públic la sensació d’estar veient l’obra per primera vegada.”
Aquest fet el podríem relacionar amb el musical El Rey León, el qual fa deu anys que és a Madrid, i mai han fet una gira nacional per les grans característiques d’atrezzo i qüestions d’espai. Aquesta mena d’exclusivitat dona prestigi, fent que l’obra formi part de la història de la ciutat i es converteixi en un element representatiu d’aquesta.
De moment, Billy Elliot només estarà uns mesos a Barcelona, però, i si es queda de forma permanent? Es convertirà en l’essència musical de la ciutat? Potser no ho podrem saber mai. Tot i així, el que sí sabem del cert és que ha tornat perquè a la gent li interessa. El públic de la capital catalana té una gran passió per l’àmbit teatral i es pot demostrar amb l’èxit que han tingut clàssics musicals com El Petit Príncep o Los Miserables, que han entusiasmat als espectadors any rere any amb totes les seves representacions.
“Aquesta mena d’exclusivitat dona prestigi, fent que l’obra formi part de la història de la ciutat i es converteixi en un element representatiu d’aquesta.”
Finalment, com amant dels musicals i del teatre que sóc, puc afirmar que Billy Elliot és la representació que Barcelona necessitava, ja que el públic esperava amb ganes tornar a emocionar-se amb grans espectacles com els que es feien abans. Estic comptant els dies per poder tornar-me a aventurar i endinsar-me de nou en la música i l’apassionant història del petit, però gran, Billy Elliot.
Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
Monstres interns: el gòtic anglès i el dark academia literari
En els últims anys, el sub-gènere literari dark academia és cada cop més present a les estanteries....
Entrevista a Núria Dunjó
Fa poc més d’un dia que, la guiniosta Núria Dunjó, recollia amb el seu equip el premi...
El nostre patrimoni ens fa mandra
Les restriccions que durant els últims mesos van i venen han posat al punt de mira el...
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde