Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de zero i la segueixen construint
La vacunació obligatòria, a debat
gener 2022 / VERSUS
A favor de la vacunació obligatòria
El TSJC ha aprovat, un cop més, el toc de queda i la limitació de reunions a Catalunya, entre altres mesures. Després de més d’un any i mig amb la covid, es generalitza una sensació que aquesta situació mai acabarà. Tanmateix, no estem igual que a principis d’any. Hi ha hagut una davallada en la mortalitat, en l’hospitalització… i tot gràcies a la vacunació.
El ministeri de Sanitat publicava a l’octubre un informe sobre l’efectivitat de la vacunació, on podem veure com la mortalitat del virus ha anat disminuint. A més a més, ElDario.es publicava gràfics sobre l’impacte d’aquests programes i veiem diferències considerables entre aquells que s’han vacunat i els que no. Per exemple, la taxa d’hospitalització de majors de 80 anys va de 6,3 (vacunats) a 38,8 (no vacunats), en els joves, de 9,6 a 59,7.
Avui dia, però, deixant de banda el debat sobre l’efectivitat del vaccí, neix un nou debat sobre l’obligatorietat d’aquesta, el Passaport Covid i la seva exigència per entrar a diferents locals. Hauria de ser la vacuna obligatòria?
Podem entrar en temes de llibertats personals, de drets… però la veritat és que ens trobem una situació que vulnera la seguretat col·lectiva. Vivim en una societat i això comporta responsabilitats. No es tracta d’una elecció personal que t’afectarà només a tu, afecta a totes les persones del teu voltant i a tota la població. La decisió de no vacunar-se té moltes connotacions egoistes i que no fan més que allargar aquesta pandèmia.
“[…] la veritat és que ens trobem una situació que vulnera la seguretat col·lectiva.”
Trobem diferents arguments, des de no creure en l’efectivitat del vaccí, a negar l’existència del virus o creure que no s’estan prenent les mesures necessàries. Però més enllà d’aquestes creences, vacunar-se té un cost molt baix en comparació a moltes altres restriccions que sí que han sigut obligatòries, i un benefici molts grans, a escala individual i social.
Per altra banda, no podem obviar la situació de privilegi, etnocentrisme i supremacisme econòmic que ens permet arribar a aquest debat. En els països del primer món tenim més vaccins que persones. Mentrestant, milions de persones d’Àfrica, Sud-amèrica i altres països en desenvolupament no poden accedir a ella. El virus segueix allà quasi sense cap fre. L’elecció de vacunar-se o no és pròpia d’una situació de privilegi respecte a molts ciutadans, i decidir no fer-ho és reforçar més aquesta posició.
En conclusió, l’efectivitat i utilitat de les vacunes s’ha fet evident en aquests mesos, el cost és baix i es tracta d’un tema de seguretat i benestar col·lectiu. Per tant, sí, la vacunació hauria de ser obligatòria. Ja sigui per mesures com les de demanar el Passaport Covid als llocs on t’has de treure la mascareta, o als llocs de treball, etcètera. Malgrat que la pandèmia no finalitzarà si els governs no comencen a tenir en compte els països en desenvolupament i es fa un esforç global per combatre el virus, com a individus és una aportació que podem fer per contribuir a la fi d’aquesta crisi sanitària.
“[…] com a individus [vacunar-nos]és una aportació que podem fer per contribuir a la fi d’aquesta crisi sanitària.”
En contra de la vacunació obligatòria
Decía Cicerón, estadista y jurista romano, que “El derecho riguroso es una especie de injusticia: somos esclavos de las leyes para poder ser libres.” Así, aunque a veces la Ley pueda parecernos estricta, sin ella no podríamos ejercer la libertad misma. Lo mismo ocurre con la vacunación obligatoria: sería muy cómodo forzar a todo el mundo a vacunarse, pero hacerlo, como estableceré a continuación, sentaría un peligroso precedente.
La vacunación obligatoria es una medida extrema que si bien todavía no se ha llevado a cabo en nuestro país, sí se habría planteado en otros países de nuestro entorno como Austria o Grecia. Así, para establecer su adecuación es necesario realizar una triple consideración: (i) si esta medida vulnera o no derechos fundamentales; (ii) de hacerlo, si tales derechos fundamentales están siendo limitados o bien suspendidos y, finalmente; (iii) en uno y otro caso, si se está utilizando el mecanismo legal correcto. Es importante entender que los derechos fundamentales no son piedras inamovibles sino algo en constante evolución, que puede ser limitado, e incluso suspendido, si es con las herramientas legales adecuadas.
En este sentido, la vacunación forzada estaría vulnerando los derechos a la integridad física y la vida, tal vez los bienes jurídicos más elementales que nuestro ordenamiento jurídico buscaría proteger, así como el derecho a la intimidad y la privacidad del individuo. Estos vienen recogidos por los artículos 15 y 18 de nuestra Constitución, respectivamente, por lo que devienen fundamentales, esto es, gozan de especial protección, y sólo podrán ser afectados mediante Ley orgánica, o con los estados excepcionales de alarma, excepción y sitio.
Así, y una vez establecidos los derechos afectados, debemos pasar al grado de su afectación. De esta forma, la vacunación forzada claramente suspende estos derechos, pues la implantación de una vacuna sin el consentimiento del individuo es una vulneración clara de la integridad física, así como de su intimidad y privacidad. Sin embargo, ningún derecho es absoluto, y dados los datos de contagios recientes, podría argumentarse su proporcionalidad.
“[…] la implantación de una vacuna sin el consentimiento del individuo es una vulneración clara de la integridad física, así como de su intimidad y privacidad.”
Esto nos llevaría a la tercera y última cuestión: el mecanismo legal adecuado. En este sentido, tanto la jurisprudencia del Tribunal Constitucional como del Tribunal Europeo de Derechos Humanos admiten la limitación de derechos cuando esta se hace acorde a los principios de necesidad y proporcionalidad. Así, será lícita la limitación, e incluso suspensión de derechos, siempre que se lleve a cabo acorde a este doble juicio.
En el presente caso, sin embargo, incluso si pudiéramos argumentar que la necesidad derivada de la pandemia justifica tales medidas, el mecanismo legal utilizado hasta ahora por las Comunidades Autónomas para implementar limitaciones de derechos fundamentales, esto es, un simple decreto, incluso avalado por los tribunales, resulta insuficiente para restringir, aún menos suspender, derechos fundamentales. Únicamente bajo los estados de alarma y de excepción, el primero para limitar derechos, el segundo para suspenderlos, serían proporcionales tales medidas y sería lícito su aval por parte de los tribunales; pues estos pueden avalar vulneraciones individualizadas en casos justificados, pero en ningún caso pueden avalar restricciones colectivas sin el soporte legal necesario.
Así, será necesaria la aprobación, como mínimo, de un estado de excepción para llevar a cabo una vacunación obligatoria, y siempre que la urgencia del contexto lo justifique. La argumentación es similar para el pasaporte covid, así como para la mayoría de las limitaciones de derechos fundamentales realizadas hasta ahora por nuestras Comunidades. Pues si bien yo soy el primero que defiende la vacunación y sus beneficios, no haber logrado convencer a la población de estos no justifica en ningún caso el quebranto de nuestro Estado de Derecho.
Més d'aquesta edició...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre que maldava per instaurar-ne una de nova
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Més d'aquesta edició -
No és un article més sobre l’Universitari (o sí)
Carta de la directora sobre totes les petites històries que han construït la nostra revista des de...
Marc Tul·li Ciceró i Alexander Hamilton: dos homes que escrivien com si els hi anés la vida
Els paral·lelismes inquietants entre les vides d’un orador que s’esdernegava per salvar una república i un altre...
La desafecció política: Una realitat, una sensació o una il·lusió
La crisi (o el col·lapse) del sistema representatiu
Llums i ombres a Nova York
El fenomen de ‘Sex and The City’, una anàlisi l’any 2024
- Recomanats -
La máscara eco-sostenible de las empresas
Tal vez, cuando pensamos en empresas, en industrias nos vienen a la cabeza imágenes de fábricas con...
Ara llegeixes “El petit príncep”
"Ara llegeixes El petit príncep? És un llibre per a nens." Aquests van ser els comentaris dels...
Educació en la precarietat
Cal una millora en les condicions laborals d’un sector que és clau per al futur del país
PORTADA • NOSALTRES • ARXIU • ESCRIU • SEGUEIX-NOS!
© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde